Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Entrevistes

Míriam Galisteo Primera dona dins el cos de Bombers de Barcelona
17.09.2013

“El cau em va transmetre la importància del grup i del treball en equip”


Text i Foto: Sònia Calvó (membre de l’Àmbit de Comunicació)


Míriam Galisteo (Barcelona, 1976) va entrar a l’AEiG Bonanova-Joan Bosco (Dem. Barcelonès – Sector I) com a cap, després d’haver fet d’intendent a uns campaments amb LLiD. Ha estat la primera dona dins el cos de Bombers de Barcelona, l’únic que en aquell moment no feia diferències de gènere en les proves d’accés.

Com és que vas entrar al cau? 
Una nit de festa! Hi havia dues noies que estudiaven amb mi i que anaven al Bonanova. Em van dir que els LLiD necessitaven un intendent, m’ho van proposar i vaig pensar que era perfecte: vacances a la muntanya, i amb nens! M’ho vaig passar genial! El primer contacte, quan encara no tens la responsabilitat del cap, és que t’ho passes bé amb els nens, participes en les activitats, etc. És una primera entrada en aquest món, encara que des del punt de vista adult. L’any següent em van proposar entrar com a cap i vaig dir que sí. Al final m’hi vaig quedar quatre anys, com a cap de PiC, de LliD, de Truc i cap d’agrupament.

Quin record t’emportes d’aquells anys del cau?
Els meus primers campaments, quan vaig anar d’intendent. Havíem comprat una caixa enorme de cereals, no hi vam pensar i a la nit la vam deixar fora de les tendes... Quan vam sortir al matí vam veure que les vaques s’ho havien menjat tot! Ens vam quedar sense esmorzar per la resta de dies! Però tot i això és divertit perquè et passen coses i et busques la vida com pots!

En aquests campaments vas ser cap de l’actual comissari general de MEG, en Lluís Marco. Ja apuntava maneres?
Una mica, sí. Òbviament no m’imaginava que acabaria de comissari general, però sabia perfectament que seria cap d’unitat i que després farien moltes coses al cau amb la seva generació. Eren un grup molt maco i amb moltíssima empenta i idees. En tinc molts bons records.

Creus que el fet d’haver estat a un agrupament t’ha influenciat d’alguna manera a ser bombera?
El fet d’haver estat a un cau no va fer que fos bombera directament, però ara que ho sóc veig que si que hi té certa relació. Als bombers som com una família. Vivim al parc 24h, ho fem tot junts. No només és la convivència dins del parc, sinó que després, a la feina, també són molt importants els companys. És una feina d’equip. Crec que el cau em va transmetre aquest valor: la importància del grup i el treball en equip.

Havies estudiat Farmàcia i un màster en Prevenció de Riscos Laborals. Com és que vas acabar treballant com a bombera?
Vaig decidir fer Farmàcia perquè m’agradava la biologia, la química, la medicina... una mica tot. Però el que més em va agradar va ser toxicologia, dins del món farmacèutic. Vaig fer un màster en Prevenció de Riscos Laborals i després em vaig posar a treballar en això uns anys. Però notava que no era exactament el que m’agradava i no em veia treballant en una oficina tota la vida d’això. Tenia amics que eren bombers i sempre me’n parlaven, fins que un dia em van animar a provar-ho. Jo ja tenia 30 anys i en aquell moment el límit per fer les proves estava als 32. O ho provava o ja no ho faria mai. No feia massa esport, però se’m donava bé i m’agradava la muntanya, cosa que vaig descobrir arrel del cau. Quan vaig decidir presentar-me em vaig apuntar a un gimnàs que et preparava específicament i el temari me’l van anar passant diversos amics. És un món molt maco perquè, malgrat que estàs competint per a una mateixa plaça, la gent col·labora molt i tothom s’ajuda entre si. Vaig fer les proves d’accés, ho vaig provar i vaig entrar. La veritat és que estic molt contenta perquè no m’esperava que m’agradés tant.

« Els bombers som com una família. Vivim al parc 24h, ho fem tot junts. No només és la convivència dins del parc. Després, a la feina, també són molt importants els companys. És una feina d’equip »



Vas ser la primera dona bombera a Barcelona.
Doncs sí, hi havia infermeres, però no bomberes. Ja hi havia dones bomberes al cos de la Generalitat, però les proves d’accés al cos de Barcelona en aquell moment no diferenciaven el gènere de la persona i eren molt orientades al prototip d’home (molta força, molta potència), en canvi les dones som més resistents. Físicament som diferents en aquest sentit. L’any que jo em vaig presentar van canviar les proves i les van fer més de resistència, tot i que seguien sent els mateixos barems per homes i dones. L’any següent ja van fer barems segons gènere. Vaig entrar el 2007, ara fa 6 anys, he estat a quasi tots els parcs de Barcelona i espero poder-me dedicar a això molt més temps.

Font: El Correu 85, secció Gent de Moviment. Estiu 2013


Comparteix