Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Entrevistes

Eugènia Boada Treballa a l’associació Matriu. Va ser escolta i cap de l’AEiG Maragall.
02.06.2016

“Intentem que el lideratge sigui compartit”


Eugènia Boada




Eugènia Boada viu a Barcelona, i juntament amb tres companyes més treballa a l’associació Matriu, que ofereix formació i acompanyament en temes d’apoderament de grups, feminismes i nous imaginaris polítics a grups i entitats. Va ser escolta i cap de l’AEiG Maragall, membre de l’Àmbit Internacional a través del projecte de l’Equip de Solidaritat i també tècnica de la FCEG. 

Com entens el lideratge?
El que em surt immediatament és com actuar, fer, pensar i sentir un grup perquè evolucioni en una mateixa direcció de la manera més còmoda per a tots els integrants. Els col·lectius estan formats de persones que tenen objectius i que han creat el grup amb una finalitat, una raó de ser. En aquest sentit, liderar és ser conscients d’aquesta situació i saber aglutinar tot això.

Què t’ha aportat el teu pas per MEG a aquesta visió del lideratge i els grups?
Per mi el pas per l’agrupament va ser una primera escola política, en què vaig començar a treballar en equip, pensant un objectiu comú amb un grup de gent que tenia objectius similars però també idees diferents i que s’havia d’organitzar per a assolir una mateixa tasca. Totes aquestes situacions em van acabar duent a voler dedicar-me al treball amb grups. Veure com de transformador era l’espai va ser un fet molt important. El pas per l’associació m’ha portat a la reflexió que per potenciar el lideratge, no només ens calen unes estructures que ho facilitin, sinó que necessitem més, cosa que ja s’està fent.

Què és Matriu?

« Tant important és per a nosaltres el que oferim cap a fora com el fet que sigui coherent amb com som »

Matriu és una associació nova, i els integrants provenim del Grup d’Educació per la Pau. L’objectiu de Matriu és treballar amb grups i organitzacions diverses per intentar contribuir a relacions i estructures més justes, amb una mirada feminista i sovint amb eines que anem aprenent del treball de processos. El repte que tenim a l’associació és que volem treballar d’una manera que sigui coherent amb les altres esferes de les nostres vides. Intentem i estem aprenent a posar les necessitats, les voluntats i els valors que ens són clau al centre, i ens organitzem d’una manera que tingui en consideració allò que volem. 

Hem de gestionar la nostra diversitat i els nostres gustos, i això ens genera reptes i moltes contradiccions, però al mateix temps sento que és una font molt potent d’aprenentatge, tant per a nosaltres mateixos com per l’experiència que aportem quan anem a treballar amb altres grups i col·lectius. En aquest sentit, ens agrada presentant-nos una mica també com a laboratori. Tant important és per a nosaltres el que oferim cap a fora com el fet que sigui coherent amb com som per dins. No per oferir uns tallers a altres entitats hem de descuidar-nos de nosaltres mateixos.

També és molt important la xarxa que fem, i un exemple que m’agrada molt citar és un grup que anomenem d’educació i gènere, en què estem enxarxats amb altres entitats que també tracten l’educació i el gènere, i explorem junts què vol dir donar-nos suport mútuament en lloc de competir.

Com gestioneu el lideratge a Matriu?
En l’àmbit intern, partim d’una situació amb diversitat de disponibilitats, realitats familiars, temps per dedicar, gustos... Tot i això, intentem que el lideratge sigui compartit. No crec que hagin de ser necessàriament sempre horitzontals, però sí decidits amb consciència i claredat.

Per a nosaltres és molt útil compartimentar el treball, amb una part operativa, de treball directe, una emocional i una més d’essència, de plantejar-nos per què estem fent el que fem. Així tenim diferents tipus de reunions, per exemple, per a cobrir aquests aspectes de forma conscient, i això ens permet estalviar temps i energia.

També hi ha una altra faceta que ens és útil, que és mirar de ser conscients de com operen les relacions de poder entre nosaltres. En el nostre cas, es donen per motius ben diferents, i ens serveix una altra vegada intentar ser conscients de l’impacte i el malestar que ens genera per poder prendre decisions en cada cas que ens permetin estar més còmodes.

De cara a les intervencions que fem en altres grups, doncs no ens plantegem donar directament una recepta, sinó que seguint la idea de la presa de consciència intentem afavorir o generar l’espai perquè cada grup pugui prendre les seves pròpies decisions. En aquest sentit, no és una frase meva, però m’agrada molt dir que els grups són savis.

Text: Adam Peribánez (membre del consell de redacció)

Font: El Correu 95, secció gent de Moviment pàg. 20. Estiu 2016


Etiquetes

Comparteix