Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Entrevistes

Jaume Quílez i Marçal Castán Membres de l'AE Arrels de Mataró i l'AEIG Bernat Perpunter de Santa Maria de Palautordera
04.09.2016

"Apostem per les accions de puça i per l’educació en el lleure com a motor del canvi social"

Jaume Quílez i Marçal Castán


D’on neix Acció Puça?
Acció Puça neix de diverses iniciatives individuals que ràpidament van confluir en un mateix projecte. Van ser quatre les persones que van començar a interessar-se per la profunda crisi humanitària que assetja les costes europees. De seguida  molts altres membres s’hi van sumar. Acció Puça no és un projecte escolta com a tal, però sorgeix de la connexió entre diferents joves d’entre 18 i 20 anys de diferents caus catalans. Dels 17 que conformem el grup, 15 som membres de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya. Lligades i lligats a aquest moviment des de fa molts anys, hem tingut i tenim la necessitat de transmetre els valors que ens han obert les portes a veure el món d’una altra manera i voler transformar-lo.

Per què heu escollit aquest nom?
Per a nosaltres, la problemàtica d’Europa vers

« El nostre propòsit inicial com a persones joves, motivades i actives dins el món del lleure era ajudar els i les refugiades mitjançant el joc, el teatre i la música »

les persones refugiades i tot el conflicte que l’envolta és molt gran i molt complex. Hi ha una gran quantitat de factors que hi intervenen i hi afecten, i nosaltres en desconeixem molts d’ells. Per tant, des de la nostra mida reduïda, una mida de puça, l’únic que podem fer és picar. Fent petites fiblades, petites accions, no canviem una gran realitat, però sí que des de la nostra humil mida podem fer que el present d’algunes de les persones a les quals accedim sigui millor. Apostem i creiem en les accions de puça, i l’educació en el lleure com a motor del canvi social.

Quins objectius teniu?
El nostre propòsit inicial com a persones joves, motivades i actives dins el món del lleure era ajudar els i les refugiades mitjançant el joc, el teatre i la música. Un cop a Cherso, ens vam trobar amb una realitat crua i totalment diferent de la que ens havíem imaginat des d’un bon principi. El lleure era important, sí, però moltes de les necessitats bàsiques de les persones del camp no estaven sent cobertes. Així doncs, als objectius inicials se’n van sumar de nous, tals com transmetre la realitat dels camps de refugiats a la nostra societat, donar suport a altres projectes que ja hi havia quan vam arribar (L’escola d’Open Cultural Center per exemple, organització que ens ha acollit i amb la qual hem estat treballant), o el simple fet de procurar que totes aquelles persones poguessin sentir-se escoltades.

A través de quines iniciatives els preteneu assolir?
Viatjar sobre el terreny, concretament al camp de Cherso, a Grècia (a 30 km de l’antic camp d’Idomeni), ha estat el primer pas. Hem estat un mes convivint amb vàries voluntàries independents de diferents llocs del món, amb el denominador comú d’OCC (Open Cultural Center). A més de treballar a l’escola, ens vam preocupar d’absorbir tota la informació que podiem i que ens transmetien de primera mà les persones amb les què parlàvem i les coses que veiem.

« Tenim molta feina a fer i moltes coses a explicar i documentar. Volem fer difusió directa del que hem viscut i el que hem après »

La següent iniciativa comença ara, un cop a casa. Tenim molta feina a fer i moltes coses a explicar i documentar. Volem fer difusió directa del que hem viscut i el que hem après, i volem buscar maneres d’ajudar i finançar els diferents projectes que s’estan duent a terme a través de l’esforç comú entre persones voluntàries i refugiades.
 
Teniu com a lema “Lleure lliure”, què és el que voleu transmetre amb això? Quina importància té el lleure i en concret l’escoltisme en aquest projecte?
El lema “Lleure lliure” aglutina el nostre desig de llibertat per a aquelles persones que actualment tenen la vida pausada en algun camp de refugiats d’Europa o les seves portes, i la nostra bandera, el lleure, el qual creiem que és un motor de canvi molt poderós.
L’escoltisme ha tingut un paper molt rellevant des de l’inici del projecte. Ha estat

« Tot el que hem après al llarg de la nostra vida com a escoltes ha estat fonamental pel dia a dia allà »

el catalitzador que ens ha empès a aportar el nostre gra de sorra al conflicte i constantment hem fet servir la seva metodologia com a eina. Tot el que hem après al llarg de la nostra vida com a escoltes ha estat fonamental pel dia a dia allà. Assemblees, dinàmiques de grup, revisions i un llarg etcètera.
 
Per acabar, ens agradaria remarcar que les persones que hem respost aquesta entrevista ho fem en nom de tot el grup, que el componen l’Ariadna Balasch, l’Andreu Tarrés, l’Arnau Serrallonga, la Berta Cotrina, l’Èlia Jané, la Julieta Balasch, la Júlia Carreras, la Mar Vidal, en Mario Gonzàlez, la Mònica Vila, en Marc Berruezo i en Guillem Busquets, tots de l’AEIG Berenguer el Gran de Sant Cugat; en Roger Clemente de l’AEIG Sant Feliu, de Sant Feliu de Llobregat, en Jaume Quílez de l’AE Arrels de Mataró, en Marçal Castán, de l’AEIG Bernat Perpunter de Sta.  Maria de Palautordera, en Bernat Ayneto i la Clara Fortuny.

Per a més informació podeu visitar el seu Facebook Acció Puça.


Entrevista publicada anteriorment al web Xarxanet.


Comparteix