Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Entrevistes

Branca de Truc AEiG Mestral
24.11.2016

"L’experiència vital que ens emportem a la motxilla difícilment l’oblidarem"

Truc de l'AEiG Mestral


Quan us vau decidir a fer un projecte d'aquestes característiques i per què?
 
Era el nostre últim any com a nens i ens feia gràcia fer uns campaments diferents i adequats per la unitat de Truc. Havíem estat a punt de no tenir unitat, de no poder fer aquest últim any per manca de caps a l’agrupament i, ja que finalment podíem fer els campaments, havien de marcar empremta en el final de la nostra etapa de nens al cau.
Des de començament de curs teníem clar que volíem fer uns campaments de voluntariat internacional, tot i que al principi no sabíem si de caràcter social, natural o de quin tipus. Buscàvem un destí on la cultura fos diferent de la nostra i així ajudar mentre apreníem. Marroc era un dels destins de dalt de la llista.
 
Com vau conèixer el projecte NouSol?
 
Després de molt buscar sense trobar res que ens motivés, vam tenir la sort de trobar el contacte d’una quel·la d’un agrupament d’Igualada que aquell any anaven a Marroc a fer el voluntariat amb NouSol. El nostre animador ens va presentar el projecte i de seguida vam contactar amb la ONG i vam començar a preparar els campaments. Volíem fer el voluntariat conjuntament amb algun dels altres agrupaments que també anaven a Aghbala, però per tema de dates ens va ser impossible coincidir. Vam ser l’últim cau a anar a fer el voluntariat, ja que hi vam anar la primera setmana de setembre.
 
Com us vau preparar per al projecte,

« Ha estat amb aquest projecte on hem pogut comprovar en essència el fet d’educar amb valors. »

tant des del cau com amb l'associació?

 
Amb l’associació de NouSol vam tenir un parell  de converses per l’Skype on ens vam donar a conèixer com a agrupament i on el president ens va informar de la finalitat del projecte, les seves característiques i les nostres tasques a realitzar allà.
Nosaltres vam poder preparar les activitats que voldríem dur a terme amb els nens. Tot i que les preparàvem sense saber si finalment les podríem realitzar o no, ja que no sabíem com era l’espai, quants nens i de quines edats vindrien i de quin material disposaríem. Per això vam fer una petita recollida de material al nostre poble, amb diners dels extrajobs que havíem guanyat durant el curs vam comprar algunes coses que serien útils pel casal.
 
Quines tasques dúieu a terme a Aghbala? Com era el vostre dia a dia allà?
 
Les activitats que vam pensar i vam incloure al dossier, el qual vam fer nosaltres mateixos, les vam relacionar amb un eix d’animació, “Tots som súper-herois”. Teníem entès que molts dels nens i nenes que assistien al casal tenien algun tipus de discapacitat, per això vam pensar que aquest eix serviria per demostrar que tots, tot i tenir capacitats diferents, podien fer les mateixes activitats.
De dilluns a divendres fèiem tasques de monitoratge dirigint i dinamitzant activitats al casal d’estiu on assistien els nens i nenes de 4 a 16 anys del poble. Les activitats que dúiem a terme de 10:00 a 13:00 i de 16:00 a 18:00, les fèiem al centre educatiu de l’associació i a una pista del poble. L’edifici, disposava de tres petites sales les quals gairebé no podien encabir la gran quantitat de nens que venien, uns vuitanta algun dels dies.
A més també col·laboràvem en les tasques de l’alberg de voluntaris on ens allotjàvem.
Cada dia després del casal dedicàvem les hores a conèixer el poble d’Aghbala amb els altres voluntaris i a conèixer els seus costums i la seva manera de viure. Així vam anar a un hammam, els típics anys d’allà, van anar al mercat setmanal del poble i vam anar a un poble del desert on hi havia uns llacs on ens vam poder banyar.
A més de fer el voluntariat, vam aprofitar els campaments per visitar Fes, on vam arribar, i Marràqueix des d’on vam marxar.
 
Quina relació tenia el projecte amb l'escoltisme i el guiatge?
 
El fet d’haver hagut de preparar nosaltres mateixos les activitats que duríem a terme amb els nens i llavors dinamitzar-les, va ser un entrenament per aquest any que ja som caps. Va ser una introducció al monitoratge per aquest any poder dur les tasques al nostre agrupament amb una mica d’experiència.
Ha estat amb aquest projecte on hem pogut comprovar en essència el fet d’educar amb valors. Sobresortint: compartir, respectar l’entorn i els altres, respectar-se... Els vam intentar educar transmetent el nostre objectiu “Deixar el món millor de com l’hem trobat”.
 
Quins aprenentatges us emporteu de l'experiència?
 
Hem pogut aprendre una nova cultura, a poc més de dues hores d’avió es viu una realitat molt diferent de la nostra. Hem palpat un xoc cultural molt important que ens ha fet adonar de la sort que tenim vivint on vivim. Aquí tenim moltes facilitats i allà amb quatre coses són feliços.
En només cinc dies de casal, vam poder ampliar molt els nostres coneixements en el món del lleure i del monitoratge.
 
I quines emocions?
En pocs minuts es trenquen molts tòpics, els nens eren molt agraïts i es feien estimar de seguida. La qualitat humana era molt gran i això va fer que féssim lligams tot i només estar una setmana amb els voluntaris. Vam fer moltes amistats i el comiat va ser difícil.
L’experiència vital que ens emportem a la motxilla difícilment l’oblidarem. Hem viscut el projecte com a nens, qui sap si d’aquí a uns anys el tornarem a viure acompanyant els nostres nens fent de caps i quel·les.
És per això que seguirem sempre a punt pel que vingui!


Comparteix