Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Entrevistes

Toni Borrell Activista a Stop Mare Mortum i a la Unitat Contra el Feixisme i el Racisme. Va ser escolta i cap a l’AEiG Escoltes de Segur
27.03.2017

"L’educació en valors és bàsica per generar una ciutadania crítica"

Toni Borrell



Versió extesa de l'entrevista publicada a El correu 97.


Toni Borrell i Vila és de la Pobla de Segur. És activista a Stop Mare Mortum i a la Unitat contra el Feixisme i el Racisme. Va ser escolta i cap a l’AEiG Escoltes de Segur i membre de l’Equip de Solidaritat de l’Àmbit de Xarxa i Entorn Nacional de MEG.

Com va començar la teva implicació a Stop Mare Mortum?
La plataforma Stop Mare Mortum va néixer l’abril de 2015  a partir d’una reunió en la qual van ser convocades diferents entitats que treballen en l’àmbit dels drets humans i l’activisme social, jo hi vaig participar en tant que membre de la Unitat Contra el Feixisme i el Racisme. L’objectiu de la trobada era que la societat civil catalana reaccionés davant les desenes de milers de morts a la Mediterrània produïdes per una manca d’opcions per arribar de forma legal i segura a territori Europeu, que encara avui perdura. Aquell dia al Canal de Sicília hi va haver un naufragi en el què van morir 800 persones aproximadament i es volia donar una reacció ràpida de denúncia davant d’aquesta situació que ja feia massa anys de la qual érem testimonis passives.
 

« El cau té un paper molt important en aquesta situació: continuar fent la tasca que cada cap de setmana fan els agrupaments a Catalunya »

Quina és la tasca principal de l'associació?
L’objectiu principal és aturar les morts al Mediterrani, per a fer-ho creiem imprescindible un canvi en les polítiques migratòries, de protecció internacional i d’acció exterior. Treballem en tres àmbits bàsics que estan intrínsecament associats, la incidència política per la transformació d’aquestes polítiques, la sensibilització per a donar informació veraç i actualitzada a la ciutadania i la mobilització social per tal que la població, al conèixer la situació, mostri el seu suport als nostres plantejaments i poder tenir més força i legitimitat a l’hora de fer la tasca d’incidència amb les institucions.

Ens fas cinc cèntims sobre la situació actual de la crisi de les persones refugiades? Ha canviat alguna cosa des que va esclatar la problemàtica? 
El 2015 al món hi havia 290 milions de persones desplaçades per situacions de pobresa i/o per diferents motius de persecució. No hem de fer distincions entre migrants econòmiques o refugiades a l’hora d’acollir-les amb la dignitat que mereixen ja que, en definitiva, totes són persones a qui se’ls hi ha vulnerat algun dret que ha forçat el seu desplaçament. Aquesta situació en termes globals ha incrementat els darrers anys, però no ha estat fins que els seus efectes s’han començat a notar a Europa que ens hem vist obligades a veure-ho, tot i ser una ínfima part de persones desplaçades les que arriben al continent europeu. Des de que es va constituir Stop Mare Mortum han mort ofegades més de 10.000 persones, de les quals són en bona mesura responsables els estats i les institucions europees, per exemple amb l’acord entre la Unió Europea i Turquia de març de 2016, que ha obligat a que s’hagin de recórrer distàncies més grans per mar incrementant directament els ofegaments. El tancament d’algunes fronteres europees, a principis d’aquest any, ha estat també un canvi molt considerable ja que ha deixat en situacions de misèria a milers de persones estancades a territori europeu, com a Grècia, a Itàlia o el mateix Estat espanyol.

Quina creus que hauria de ser la resposta davant aquesta crisi? 
En la meva opinió la crisi que tenim és la impunitat amb la que els estats europeus i les institucions europees estan incomplint la legalitat internacional. El dret a migrar i el dret a l’asil són drets humans i l’acollida de persones refugiades és d’obligat compliment, no és una decisió que es pugui prendre en funció de si ens creiem solidaries o no, sinó que no fer-ho és vulnerar tot un seguit de tractats internacionals. Aquesta crisi, però, no la trobem només a l’àmbit internacional, a casa nostra es duen a terme polítiques racistes que impedeixen la plena ciutadania de les persones migrades. I més enllà de les institucions ens hem de preguntar quina actitud tenim totes nosaltres als nostres pobles i ciutats, si treballem des de la nostra quotidianitat per eradicar les actituds racistes, feixistes o islamòfobes o si fem tot allò que podem per garantir una convivència sincera. També hem de conèixer quina responsabilitat tenen els nostres agents socials en els desplaçaments forçats de població, com per exemple algunes empreses catalanes que operen explotant els recursos naturals d’alguns països empobrits, per tal de poder ser coherents amb els nostres hàbits de consum. En definitiva, hem de prendre consciència de la nostra coresponsabilitat com a societat i com a persones en aquesta crisi, com en tantes d’altres.
 
Què hi podem fer des de l'escoltisme i el guiatge? 
El cau com a espai educatiu té un paper molt important en aquesta situació de vulneració de drets humans: continuar fent la tasca que cada cap de setmana fan els agrupaments a Catalunya. L’educació en valors és bàsica per generar una ciutadania crítica amb tot allò que passa al món on vivim. La sensibilització d’infants i joves sobre els drets humans, l’educació per al desenvolupament o el foment d’un model social intercultural són elements molt necessaris avui i que sens dubte l’escoltisme i el guiatge saben fer millor que ningú. Totes les branques poden treballar aspectes relacionats amb els drets a migrar i a l’asil si ho desitgen ja que hi ha molts recursos pedagògics sobre la temàtica. Informar-se al cau i fer efecte multiplicador d’aquests coneixements amb la família, els i les amigues, a l’escola i a l’institut és una forma molt útil i necessària de donar un cop de mà.
 
Creus que existeix algun vincle entre l'escoltisme i el guiatge i l'activisme social?
No és que existeixi un vincle sinó que l’escoltisme i el guiatge són activisme social. El cau és un agent educatiu per la transformació social amb vocació de servei a la comunitat, en un sentit local i global. Per a mi, el pas pels Escoltes de la Pobla de Segur (EPS) ha estat determinant per a que després hagi participat d’altres organitzacions socials. Per a mi l’acció social no té sentit si no es duu a terme des de l’acció col·lectiva i en l’escoltisme i el guiatge aprenem des de ben petits a prendre responsabilitats i compromís amb nosaltres mateixes, però sobretot amb la resta de companyes i amb el projecte de l’agrupament. El pedagog brasiler Paulo Freire deia que el procés educatiu és un acte polític, i l’escoltisme i el guiatge en són exemples clars. L’agrupament és on primer aprenem a treballar el sentit crític i on entenem que tenim el dret i el deure de participar en els afers públics i això fa dels caus motor d’avenç social.

Font: El Correu 97, secció Gent de Moviment pàg. 20. Primavera 2017


Comparteix