Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Entrevistes

Maria Alba Salvadó Exmembre i mare d'infants i joves de l'AEiG Mestre Güell - Roger de Llúria
22.05.2017

"Escolta ho ets tota la vida"

Maria Alba Salvadó


En quina edat vas entrar a l’AEiG Mestre Güell Roger de Llúria (Tàrrega) i quina ha estat la teva trajectòria dins del moviment?
Vaig entrar als sis anys com a Potes tendres i Esquirols, que és com anomenem als Castors i Llúdrigues (infants de 6 a 8 anys). Vaig anar passant de branques i vaig acabar als 17 anys. En el meu cas, no vaig poder fer compatible els estudis amb el cau, per la qual cosa mai vaig poder ser cap. Tot i així, anava seguint l'agrupament i totes les activitats que organitzava.
Va ser quan va començar el meu fill gran que m'hi vaig tornar a implicar, llavors ja com a mare voluntària. Més endavant, vaig ser presidenta durant vuit anys de l'associació Amics dels Escoltes, entitat paral·lela a l'agrupament que gestiona la casa que acull el cau, la compra de material, el manteniment... Sempre que he pogut he anat a fer de cuinera als campaments i he ajudat quan ha fet falta.

Què significa per tu l’escoltisme i el guiatge?
És un moviment que treballa pel desenvolupament dels infants i joves, els acompanya en el seu procés maduratiu, inculcant uns valors que potser no es treballen prou fora del cau. Valors de caire general, com el respecte als altres i al medi ambient, a la natura, al país... També es fa una tasca molt important en mentalitzar i oferir coneixement sobre problemàtiques tan importants com, per exemple, la situació

« Pertànyer a l'escoltisme ajuda a madurar en temes que a casa i a l'escola no tens l'oportunitat de parlar tant. També ajuda al progrés personal i a adquirir un compromís amb tu mateix i amb els teus companys »

que estan vivint  les persones refugiades. A més, és passar bones estones, conèixer gent i viure històries i aventures que mai s'obliden.
"Escolta ho ets tota la vida”, estic totalment d’acord amb aquesta frase. Què t'hagin transmès aquest respecte, aquest compromís i tots aquests valors, et queda dins teu. No s'oblida mai i, sense voler, segueixes actuant d'acord amb els principis escoltes. Em sento molt orgullosa d'haver-ne format part durant tants anys, i sempre me'n sentiré.

Quin impacte té en un entorn més immediat i en un nivell més global?
Penso que els joves escoltes estan més sensibilitzats en molts aspectes. Pertànyer a l'escoltisme ajuda a madurar en temes que a casa i a l'escola no tens l'oportunitat de parlar tant. També ajuda al progrés personal i a adquirir un compromís amb tu mateix i amb els teus companys. Crec que a nivell global, l'impacte és una transformació social molt important.

Per què vas decidir participar com a Minairó (voluntària) a la Jamborinada?
Era una oportunitat boníssima per tornar a reviure l'escoltisme, per ajudar en el que fes falta, i no m'ho vaig pensar dues vegades. Van demanar voluntaris i m'hi vaig apuntar, com tanta altra gent. A més, es feia a Tàrrega, la meva ciutat, era sí o sí.

Quines tasques vas desenvolupar i com valores l’experiència?
La meva feina consistia en coordinar el magatzem d'intendència: organitzar material que anava arribant, separar-lo per branques, rebre els forners... Prèviament al cap de setmana vam treballar de valent per a què tot estès a punt. Per cert, vam fer un gran equip! El cap de setmana de la Jamborinada va ser intens i esgotador,  però alhora divertit. La veritat és que no vaig poder veure gaires coses del que estava passant a Tàrrega, però tot i així vaig gaudir-ho moltíssim.

Quin sentit tenen aquestes grans trobades pel moviment?
Adonar-se i fer veure a tothom que els infants i joves tenen realment la suficient força per moure el mon.

Què ha representat la Jamborinada per l’agrupament de Tàrrega i per la ciutat en general?
Estem molt contents d'haver estat l'agrupament i la ciutat acollidora d'un esdeveniment com aquest. I veient els resultats, molt orgullosos i satisfets. Als targarins els va agradar molt veure els carrers i places plens de jovent, i després tothom destacava el bon comportament i com va quedar tot de net.


Entrevista publicada originalment al portal web Xarxanet.org


Comparteix