Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Entrevistes

Núria Montanyà Comissària general de MEG
01.06.2017

"La sobreregulació i la burocratització dificulten el nostre model de lleure educatiu"

Núria Montanyà


La Jamborinada va aconseguir aplegar més de 13.000 joves a Tàrrega, el 29 i 30 d'abril, sota el lema 'La força de moure el món'. La Trobada més gran d'escoltes feta mai a Catalunya. D'on va sorgir el projecte i quin balanç en feu?

La idea neix de la il·lusió per fer viure als infants i joves l’experiència d’una gran trobada escolta com les que es fan a nivell mundial. Volíem que poguessin conèixer i compartir una trobada amb escoltes de tot el territori per prendre consciència que, com elles i ells, hi ha milers d’infants i joves participant d’aquest gran projecte educatiu i que cada setmana es troben al cau, o que van de campaments a l’estiu. El repte no era fàcil. Calia organitzar-nos bé i treballar amb una proposta pedagògica engrescadora, que s’apropés al màxim a les activitats i projectes que es desenvolupen cada dissabte als més de 200 agrupaments escoltes que hi ha a Catalunya, pensant-les i treballant-les per a grups de 3.000 joves. I el balanç no ha pogut ser més positiu. Gràcies a les més de 1.000 persones voluntàries, als caps, a la ciutat de Tàrrega, a molts col·laboradors… no només hem aconseguit l’objectiu que teníem des d’un principi, sinó que a més hem fet visible la nostra força com a moviment educatiu, voluntari i de transformació social.

La Jamborinada va culminar amb la lectura d'un manifest participatiu elaborat pels propis infants i joves. Quines van ser les principals reivindicacions i compromisos del manifest?

« Els infants i joves van dirigir-se a la societat per explicar què els preocupa del nostre món i com volen millorar-lo »

La lectura del manifest va ser un dels punts culminants de la trobada, un moment molt emocionant en què els propis infants i joves van dirigir-se a la societat per explicar què els preocupa i què no els agrada del nostre món, com volen millorar-lo  i què estan disposats a fer per canviar-lo. Els autèntics protagonistes de la Jamborinada van denunciar els conflictes, les desigualtats i la discriminació, agafant el compromís d’abraçar i estimar  la diversitat. Van dir no a la violència de gènere i van reivindicar la situació de persones refugiades, fent un crit per a l’obertura de les fronteres.
La llista de reivindicacions és llarga i l’objectiu és clar i compartit amb tots els escoltes i guies del món: deixar el món millor de com l’hem trobat. També van expressar que els agradaria que  més nens i nenes vinguin al cau, on vivim i treballem “amb il·lusió, passió, xiulant davant les adversitats i afrontant les dificultats sense por” i on l’educació és un pilar bàsic per un futur millor, perquè les persones siguin conscients, crítiques i compromeses.

El moviment escolta a Catalunya, quins reptes teniu plantejats per aquests anys vinents?  Quines qüestions us preocupen, i a quines hi esteu buscant solucions o respostes?

El repte més important és el procés d’unitat de l’escoltisme i guiatge català. Volem un moviment fort i que respongui més i millor a les necessitats de la nostra societat, des de l’educació dels infants i joves, amb un mètode propi i uns valors que compartim amb els escoltes i guies d’arreu.

« Volem un moviment fort i que respongui més i millor a les necessitats de la nostra societat »

És un projecte conjunt amb les tres entitats escoltes internacionalment reconegudes (Escoltes Catalans, Acció Escolta de Catalunya i Minyons Escoltes i Guies) que ja fa alguns anys que estem realitzant, durant els quals hem estat desenvolupant un full de ruta que ens vam plantejar com a un procés participatiu obert als 4.000 joves voluntaris -caps (monitors), responsables associatius i membres dels equips de suport. El curs que ve arribarà al seu punt culminant amb un congrés que els reunirà a tots. Durant els mesos previs es continuarà amb el procés participatiu que servirà per acabar de definir la proposta d’associació única. Estem convençuts que junts podrem fer més i millor escoltisme i donar millor resposta a les necessitats de la nostra societat. Hem de poder fer la nostra tasca d’educar infants i joves amb qualitat, i això passar per tenir un moviment més fort, donant un bon suport als agrupaments des de l’associació i garantint que es reconeix el nostre model. Volem que es reconegui la tasca educativa que duem a terme des del voluntariat i continuar desenvolupant amb normalitat les activitats que ens són pròpies.

El Govern està impulsant una futura llei de foment de l'associacionisme. En quina mesura considereu que aquesta llei pot contribuir a donar resposta a aquests reptes del moviment escolta?

Aquest curs han entrat en vigor diverses normatives que ens afecten directament i que configuren un entorn de sobreregulació i burocratització que dificulta les nostres activitats i desprotegeix el nostre model de lleure educatiu des de la gratuïtat, l’autenticitat, la convicció i el compromís. No estem satisfets amb el marc normatiu actual  i per això reclamem polítiques de joventut sensibles a la nostra realitat per tal que l’associacionisme educatiu amb infants i joves pugui seguir desenvolupant amb normalitat les activitats que li són pròpies: activitats al medi natural, excursionisme, centres escoltes, raids, un model formatiu clarament reconegut, etc. Són molts

« No estem satisfets amb el marc normatiu actual i per això reclamem polítiques de joventut sensibles a la nostra realitat »

el reptes i els passos que queden per enfortir les associacions que són la base del teixit associatiu català.

L’escoltisme, amb 90 anys d’història a Catalunya, és el principal moviment educatiu d’infants i joves amb vocació de servei i de transformació social. Per això volem que es reconegui com a patrimoni social de cada poble, de cada municipi i del nostre país.


Entrevista realitzada per la Taula del Tercer Sector i publicada originalment al seu web.


Comparteix