Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Entrevistes

Jordi Castellà Coordinació de la Jamborinada
18.07.2017

“Han estat hores i reunions, però junts hem fet història”




Text: Text: Mariona Forcat  (Membre del Consell de redacció)

Ha estat rànger, pioner, truc, cap, cap d’agrupament, comissari de sector i membre de la Taula Executiva. Després de deixar el moviment,  set anys més tard hi va tornar per ser el responsable del pètal de coordinació de la Jamborinada. 


Quants anys vas formar part de Minyons Escoltes i Guies abans de deixar-ho? Has estat molts anys “fora” abans de tornar-t’hi a posar per la Jamborinada? Quins càrrecs vas ocupar?
Vaig entrar com a Rànger a l’Agru-pament Escolta i Guia Mare de Déu de Montserrat de Barcelona i, un cop finalitzada la meva etapa de nen, vaig fer de cap de Ràngers i Noies Guies, de Llops i Dines, de Pioners i Caravel·les i també Cap d’Agrupament. Després vaig ser comissari del Sector I del Barcelonès i  finalment, vaig ser administrador general dins la Taula Executiva del 2005 al 2008.

Què és el que et va fer decidir posar-te en el projecte de la Jamborinada i, per tant, reprendre la teva vinculació amb el moviment?
Doncs vaig rebre un correu on es demanaven voluntaris i que s’estava organitzant una trobada a Manresa el dia 4 d’octubre de 2015. M’hi vaig apuntar, hi vaig anar i vaig sortir formant part de la comissió de coordinació. Feia 7 anys que havia deixat la taula executiva, el projecte em va agradar i vaig decidir incorporar-me a l’equip de coordinació, ja que era el que feia temps que treballava pel projecte. Tenia ganes de tornar a treballar per l’escoltisme i la proposta era molt engrescadora.

« A l’Agrupament vaig aprendre a treballar en equip i per projectes »

Com t’ha servit el teu pas pel cau Mare de Déu de Montserrat per responsabilitzar-te com a cap del pètal de coordinació d’un projecte de grans magnituds com el de la Jamborinada?
Doncs m’ha servit molt. Al meu Agrupament hi vaig aprendre moltes i moltes coses, com per exemple treballar amb equip i per projectes, dues coses molt importants per la vida en general i també per a un projecte com aquest.

Havies estat abans a l’organització d’alguna macrotrobada, ni que fos d’una envergadura no tan gran a nivell de demarcació o d’una altra entitat?
D’una macrotrobada mai, el que sí que vaig fer és organitzar el Congrés de Caps l’any 2002 que vam fer a Minyons.

Has hagut d’anar de nou a força comissariats generals. Com has vist la salut actual del moviment? Quines diferències hi has vist?
Bé, no he entrat molt al detall de tots els temes que s’estan treballant actualment al moviment. Tot i això, el que sí que m’ha agradat és veure de nou el Comissariat i viure la participació de tots els comissaris en els projectes de l’entitat. Puc dir que hi ha moltes coses que no han canviat.

I durant la Jamborinada, quines sensacions vas tenir sobre l’estat actual del moviment? S’entén que des de coordinació es devien viure moments de tot. 
Doncs fantàstiques! No vaig veure moltes coses de la Jamborinada, encara que sembli estrany, ja que vaig ser quasi tota l’estona al centre de coordinació. Suposo que com ens va passar a més d’un, una de les sensacions més especials era veure que érem molts i tot i això participàvem activament a totes les activitats proposades. I el més important, vam explicar a la societat que volem canviar el món.

Com ha estat, a grans trets, formar part d’aquest projecte ara que ja ha passat tot? Has tingut temps per descansar i valorar?
Sí i penso que ha estat un projecte molt especial i estic molt content d’haver-ne pogut formar part.  Han estat moltes hores i moltes reunions, però un cop tots n’hem vist el resultat tot ha quedat més que compensat. Tots junts hem fet història! Veure que tot el que hem anat treballant amb els diferents equips es fa realitat i tot funciona com ens ho havíem imaginat és una gran satisfacció, n’estem molt contents!

Quins aprenentatges t’ha aportat a nivell personal el fet d’haver participat d’aquest projecte?
Molts, segur que n’hi ha que encara no en sóc del tot conscient, sempre m’han agradat els reptes, i aquest n’ha estat un de molt important. Una de les coses que més m’ha agradat és el treball amb equip que hem fet amb els responsables dels diferents equips. Hem treballat conjuntament persones d’edats molt diferents, crec que hem fet un molt bon equip i que tots sempre recordarem aquesta trobada que hem organitzat plegats.

Font: El Correu 98, secció Gent de moviment, pàg. 20. Estiu 2017


Etiquetes

Comparteix