Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Entrevistes

Genís Samper i Triedu Exconsiliari General de MEG (1971-1982)
08.08.2017

"‘Vostè és escolta, oi?’ Aquest és un dels millors elogis que m'haurien pogut fer"

Genís Samper i Triedu, Consiliari General de MEG del 1971 fins al 1982


Què és per a vostè l’escoltisme?
L’escoltisme en la seva doble versió, per a nois i noies, és un sistema educatiu d’uns nois que volen anar més enllà. Ens diem escoltes, que són els qui van davant d’una expedició, perquè creiem que tot és possible, no ens fem enrere i comptem amb els altres. Sovint es diu que el nostre és un moviment d’uns joves que porten infants: quin error! Els protagonistes de l’escotisme són els nois i noies, que aprenen ells mateixos a remar la seva barca, com deia el fundador, i s’eduquen fent, en un petit grup de vida, que dóna força per anar endavant. De fet, la patrulla (paraula actualment poc encertada per les seves connotacions militars) és el gran invent pedagògic de l’escoltisme.
 
Per què van voler refer la Llei escolta original?
Perquè era individualitzada i pensàvem que s’havia d’expressar en un plural comu-
nitari. A més, quedava tan fixada que li faltaven matisos i vam optar per una llei
que parlés clar però que deixés la porta oberta a una altra cosa. És per això que
cada article té dues parts.
 
A casa nostra es van prendre com a model altres escoltismes europeus en molts aspectes, com per exemple, amb la camisa.
L’escoltisme català és fill del belga i, sobretot, del francès... fins i tot venien en temps difícils a fer la formació de caps a casa nostra! Com que érem clandestins, no podíem fer servir els uniformes oficials i portàvem camises de quadros. Després, vam adoptar els uniformes de tradició francesa i vam apostar per camises de colors més vius. En aquella època també vam crear el fulard general, fent una petita trampa: vam escollir els colors de la bandera espanyola però aconseguint que enrotllat quedés com la senyera!
 
Quines possibilitats educatives creu que ofereix avui la simbologia escolta amb els
infants i joves?
L’escoltisme, potser a vegades de manera infantívola, ha jugat amb els elements
simbòlics per alimentar la imaginació de l’infant i fer-lo entrar en un món màgic:
des dels llops amb el Llibre de la Selva, de Kipling, als cavallers medievals o els indis americans. Cada temps ha necessitat els seus imaginaris, tenint en compte que no són definitius, ni menys absoluts. Al principi, serveixen, i després arriba un dia que queden arraconats perquè ja no serveixen, i ens en calen de nous. Però en calen.
 
Quin va ser l’origen dels Aplecs de l’Esperit?
Simplificant, els Aplecs de l’Esperit van néixer a Sinera 80, la trobada general
de caps feta el 1975. La ponència de fe i Església va concloure que havíem de crear espais joves per viure la fe en l’Església.
Així és com van néixer els aplecs pasquals (1976 “12 hores de Pasqua a Montserrat”, 1978 “Siurana de l’Esperit”, 1980 “Pasqua 2000” a Ripoll, i finalment al 1982 “Aplec de l’Esperit” al Miracle, convocat per varis moviments de joves cristians, coincidint amb el final del meu servei de consiliari al nostre escoltisme). Actualment, és la Conferència episcopal tarraconense qui els convoca.
 
Recorda alguna anècdota en especial del seu pas per l’escoltisme?
Moltes, clar. Un dia tornant d’una ruta de Pax Christi, algú em va dir: “Vostè és escolta, oi?” Aquest és un dels millors elogis que m’haurien pogut fer. A mi i a molts l’escoltisme ens ha marcat, ens ha canviat la vida i la visió del món, i això es nota. També recordo quan vaig fer la promesa escolta, en la clandestinitat: tota la vida he guardat veneració al cap escolta que la va rebre.
 
Com veu el Moviment escolta al segle XXI?
A casa nostra, i és normal, crec que ha perdut molta visibilitat. L’escoltisme ha millorat el sistema escolar: l’escola catalana ha estat la gran beneficiària de l’escoltisme. I també deu ser veritat que l’escoltisme no ha estat prou valorat en sí com a instància educativa, no passant del rang d’“educació en el temps lliure”. Pobra definició! Jo crec que la feina que podia fer l’escoltisme en aquest país, l’ha feta: ha educat ciutadans responsables i cristians compromesos. L’escoltisme d’avui no pot ser, ni ha de ser, l’escoltisme que necessitàvem fa mig segle. A mi, com a antic escolta, em toca parlar bé de l’escoltisme tot i sabent que el que es fa avui dia no és ni ha de ser el que jo vaig fer. Però el que sí que m’agradaria és que
marqués els nois com ens va marcar a nosaltres. Escolta un cop; escolta sempre.


Entrevista publicada originalment a la revista El correu 80.


Comparteix