Podem viure sense supermercats?

Malgrat que mengem i consumim diàriament, i molt sovint ho fem mitjançant la compra en supermercats, poques vegades ens aturem a pensar en les conseqüències que aquest model té per tots aquells que participen en la cadena de comercialització.

Anar a comprar al supermercat s’ha convertit en una pràctica quotidiana. De fet, un 80% de les nostres compres es porten a terme en grans cadenes de distribució com ara Carrefour, Alcampo, Eroski, El Corte Inglés i Mercadona, etc. Malgrat que mengem i consumim diàriament, i molt sovint ho fem mitjançant la compra en supermercats, poques vegades ens aturem a pensar en les conseqüències que aquest model té per tots aquells que participen en la cadena de comercialització: pagesos, treballadors, consumidors, comerç local. Ara pot ser un bon moment per plantejar-nos aquestes qüestions.

Alguns impactes

La concentració empresarial en cada un dels trams de la cadena agroalimentària va a més i el sector de la distribució no n‘és una excepció. La dinàmica a Europa, per exemple, apunta a una tendència ascendent. A Suècia, tres cadenes de supermercats controlen el 95,1% de la quota de mercat, a Dinamarca tres cadenes monopolitzen el 63,8%, i a Bèlgica, Àustria i França unes poques companyies dominen més del 50%. Cada dia tenim menys portes d’accés als aliments, a la vegada que el productor té menys opcions d’arribar a nosaltres. El poder de la indústria agroalimentària és total i la nostra alimentació ha quedat supeditada als seus interessos econòmics.

Esther Vivas és coautora del llibre Supermercados, no gracias (Icaria editorial, 2007). Article publicat a La Directa, núm. 171.

Per llegir més: www.canalsolidari.org/noticia/podem-viure-sense-supermercats/23070