La informació (i la desinformació) és avui a l'abast de tothom, i de manera molt especial pel que fa als més joves, que troben a internet les portes obertes a un món de dades, idees, teories i ofertes que sovint no ajuden a clarificar els dubtes. Sabem que avui l'accés a internet és cada cop més freqüent, ja sigui des de la connexió a casa com a les biblioteques, els centres cívics o altres espais en què hi poden accedir sense problemes.

Ara bé, cal assenyalar que aquest accés a la informació no vol dir necessàriament que se solucionin els dubtes que han motivat la cerca, ja que sovint el retorn d'informació és tan gran que pot provocar que es perdi aquella que és realment rellevant o que senzillament l'usuari se senti perdut.

Avui, per tant, la clau no es troba tant en garantir l'accés a aquesta informació (tot i que cal continuar treballant per tal que l'accés a les noves tecnologies sigui universal), com en donar les eines necessàries per tal d'aprendre a discernir quina és la informació que paga la pena, on trobar-la, com gestionar-la i com distingir aquella que és verídica de la que no ho és.

Aquestes eines, sense cap mena de dubte, s'adquireixen després d'un procés d'aprenentatge i requereixen del temps necessari per aprendre a desenvolupar-se en aquest món virtual que mou quantitats quasi infinites d'idees.

Però, en especial pel que fa als més els joves, hi ha altres eines que complementen l'accés a la informació i que ajuden a enfrontar-se a situacions que també generen dubtes. Per això cal pensar en serveis d'informació adreçats als joves que es basin en l'assessorament i l'atenció personalitzada.

Actualment, potser ja no tenen massa sentit els punts d'informació juvenil (PIJ) que es basaven en molta documentació centralitzada en únic espai, sinó que cal pensar en fórmules que ofereixin respostes als dubtes que pot plantejar la pròpia informació.

Alguns exemples

• Per trobar un pis avui es pot utilitzar internet sense cap problema, de manera que potser ja no té massa sentit que el PIJ basi el seu servei en oferir llistats d'ofertes de pisos. Però sí que té sentit trobar un lloc on el jove pugui preguntar sobre què ha de contenir i què no un contracte de lloguer, o què s'ha de tenir en compte a l'hora de signar una hipoteca.
• És possible trobar una feina navegant per la xarxa, però potser el que és més difícil per algú que ho fa per primera vegada és preparar un currículum o enfrontar-se a un entrevista de treball.
• Davant un dubte sobre temes de salut o sexualitat, internet ofereix un món de respostes, però sovint acaba provocant també més dubtes i més neguits. En aquest cas un Centre d'Atenció Primària pot ser la solució, però un primer acompanyament des d'un punt d'informació pot ser un bon inici.

Algunes experiències

Un bon exemple d'espai destinat a donar eines i fer una atenció personalitzada i un bon assessorament és l'Espai Molí, de L'Hospitalet del Llobregat, on han posat en marxa un projecte pioner que té com a objectiu ajudar el jove en temes relacionats amb l'emancipació: l'educació, l'habitatge, el treball i la mobilitat.

Un altre exemple és el Centre d'Informació i Assessorament per a Joves (CIAJ) de Barcelona. El CIAJ ofereix un sèrie de recursos informatius i formatius, programant, entre altres coses, xerrades sobre treball, habitatge i altres temes.

En definitiva, es tracta de donar respostes a les demandes actuals adaptant-nos a la realitat quotidiana. Cal utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació, cal estar atents als canvis de les necessitats i a l'evolució de la demanda.

Notícia relacionada: La xarxa com a àgora social

Font: www.xarxanet.org