Al món

NAIXEMENT DE L’ESCOLTISME

L’escoltisme neix l’estiu del 1907 a l’illa de Brownsea, vora la costa sud d’Anglaterra, quan Baden Powell, antic militar anglès que havia recorregut diferents continents en el si de l’exèrcit de l’imperi britànic, realitzà un primer campament enmig la natura amb vint-i-un nois de Londres.

Vaig ajuntar vint nois de diversa educació i posició social: alguns d’Eaton i Harrow, altres de la part més oriental de Londres, alguns eren xicots del camp i altres de ciutat; els vaig barrejar com les cireres en un púding per tal que convisquessin plegats en un campament. Volia veure fins a quin punt la meva idea interessava a les diferents tipologies de nois. Els ensenyàvem càmping, cuina, observació, deducció, treballs de pionerisme amb fusta, socorrisme, salut, higiene i aquest tipus de destreses.

Arran d’aquesta experiència Baden Powell escriu “Scouting for boys”, llibre que esdevindrà l’eina bàsica i decisiva pel creixement de l’escoltisme. Anys enrere Baden Powell havia escrit “Aids to Scouting”, un llibre adreçat a la formació dels soldats on concretava maneres de seguir una pista, de saber observar atentament i de viure a l’aire lliure. A l’esdevenir heroi militar arran de la supervivència d’un llarg setge a Sud-àfrica i d’altres grans gestes militars, s’adona que els nois britànics llegeixen el seu llibre. Per això el reescriu pensant en l’educació dels joves i bandejant l’exèrcit.

Després dels dotze dies de campament a Brownsea i seguint els continguts del Scouting for boys publicat en quatre fascicles quinzenals, aquesta experiència és imitada en força indrets. Amb un sorprenent breu període de temps, el moviment pren volada i sobrepassa les fronteres de l’immens imperi britànic del moment. El 1910, davant l’èxit de la seva proposta i a instàncies del rei Eduard VII, Baden Powell abandona la carrera militar després de 34 anys de servei, per dedicar-se exclusivament a preparar bons ciutadans, útils, responsables i decidits al servei dels altres. Cal tenir en compte que només dos anys després del primer campament, hi ha censats cent mil nois al moviment escolta. Entre mestres, sacerdots, militars, pedagogs... uns vuit mil dirigents apliquen els suggeriments de BP.

A mesura que el moviment va creixent es van precisant les intuïcions inicials, es concreta el mètode i es defineixen nous paràmetres pedagògics, com l’ampliació de la franja d’edat dels futurs escoltes. El 1908 neix la revista The scout que, amb una periodicitat setmanal, publica les experiències i novetats de l’escoltisme. I Baden Powell es dedica en exclusivitat a organitzar grans reunions de dirigents, formar responsables, visitar in situ els diferents grups d’escoltes d’arreu del món i a escriure en un seguit d’articles, discursos i cartes els seus pensaments.

La Primera Guerra Mundial frena el creixement de l’escoltisme però no el fa pas desaparèixer. El mateix BP s’ofereix per retornar a l’exèrcit, però els superiors desestimen aquesta opció per tal que segueixi vetllant de prop el moviment. Acabada la Gran Guerra es pot dur a terme el projecte del Jamboree, una gran trobada d’escoltes d’arreu del món. El primer encontre té lloc el 1920 a Londres i, des d’aleshores ençà, cada quatre anys hi ha una reunió d’aquest estil en un indret del món que posa de manifest la germanor mundial que el fundador intuïa pel moviment escolta.

Les noies varen sumar-se al moviment escolta poc temps després del seu naixement. El 1910, Agnès Baden Powell, la germana gran de Robert Baden Powell, adopta el llibre “Scouting for Boys” per usar-lo amb les guies i s’organitza el moviment femení dels escoltes: les Girl Guides. Pocs anys després de la seva creació, l’esposa de Baden Powell, Olave St Clair Soames, encapçala, coordina i difon arreu el guiatge.