A Catalunya

L’ESCOLTISME A CATALUNYA

El 1912, només cinc anys després del primer campament escolta a l’illa de Brownsea, hi ha un parell de temptatives de signe ben diferent per intentar implantar l’escoltisme a Catalunya. Per una banda els “Exploradores Barceloneses”, membres d’“Exploradores de España”, reconeguts per la monarquia espanyola i regeneracionistes per definició, i, per l’altra, els “Jovestels de Catalunya” propers a les tesis republicanes catalanes. Els “Exploradores”, centralistes i militaristes, mantindran un diari propi: “Cataluña escultista”, i un petit reducte de grups que en temps de Primo de Rivera esdevenen instrument de la dictadura, mentre que els Jovestels acaben desapareixent. També el guiatge va tenir una primera aparició efímera, l’any 1913, amb l’aparició de quatre grups de Girl Guides en àmbits escolars femenins de Barcelona. Però es fongué molt aviat i no reapareixeria fins els anys 30.

Aquestes primeres experiències no acaben d’arrelar i no és fins al 1927 que l’escoltisme pren una volada seriosa i definitiva al Principat. És per això que s’ha fixat aquesta data com a base del naixement de l’escoltisme pròpiament català, el 75è aniversari del qual se celebrà solemnement fa poc temps. Un punt de partida important és la figura de Josep M. Batista i Roca. El 1927, l’historiador i polític barceloní dóna una conferència al Centre Excursionista de Catalunya amb projeccions sobre la vida dels boy-scouts anglesos que ha conegut en directe durant els seus viatges. Es declara partidari del mètode escolta per a l’educació del caràcter de la joventut catalana i inicia una sèrie de visites a diferents centres excursionistes de pobles i barris de Catalunya per orientar l’activitat de les seccions juvenils cap a les pràctiques escoltes.

En l’aspecte social hi havia neguit per un renaixement cultural i cívic i, és per això, que l’escoltisme genuïnament català aviat trobà ressò i acollida en molts grups excursionistes, entitats recreatives, culturals o de caire religiós. Aquests grups, nascuts després de la dictadura de Primo de Rivera i afavorits a partir del 1931 pel govern republicà, s’agrupen en la Germanor de Minyons de Muntanya –en el cas dels nois- i la Germanor de Noies Escoltistes (posteriorment Noies Guies)–en el cas de les noies. La Institució Catalana d’Escoltisme coordina la Germanor de Minyons de Muntanya i la Germanor de Noies Guies. El 1928 se celebra el Primer Campament General de Guies i Minyons al Papiol.

Dels antics Exploradores Barceloneses apareguts al 1912, se n’escindeixen l’any 1933 els Boy Scouts de Catalunya i les Girl Scouts de Catalunya, perquè Exploradores de España els havia negat l’autonomia. El caire dels Boy i Girl Scouts (amb separació estricta de sexes) és catalanista, no depenen de l’Estat i fins i tot ofereixen al president Macià la presidència honorífica de l’entitat. El mateix any el diari “Cataluña escultista” passa a denominar-se “Catalunya escoltista”.

Cap al 1930 també cal destacar la presència d’agrupaments confessionals en el si de la Institució Catalana d’Escoltisme. De fet “no podem parlar amb propietat d’escoltisme catòlic o confessional en aquella època. Aquests agrupaments formaven part d’una associació aconfessional i no arribà a plantejar-se la demanda de reconeixement per part de la jerarquia eclesiàstica d’un escoltisme catòlic com l’existent a França i a Bèlgica en aquell moment”. La pertinença a l’Església no fou cap obstacle per treballar plegats, cristians i no cristians, en l’empresa comuna de signe nacional i educatiu.

De la creació i embranzida d’agrupaments de confessionalitat catòlica se n’ocupa mossèn Antoni Batlle que té interès en afegir una pinzellada d’evangelització a la gran tasca educativa que es feia des dels agrupaments escoltes. Vinculat activament a la Germanor de Minyons de Muntanya i membre del Consell, mossèn Batlle aglutina els agrupaments confessionals en el si de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, sense desvincular-los, però, dels Minyons. La tasca del sitgetà Antoni Batlle a l’escoltisme és valorada per alguns bisbes ja abans de la guerra del 36. Una mostra d’aquest suport és la presència dels bisbes de Vic, Solsona i Tarragona en un campament a Collsacabra, l’estiu del 33. El mateix cardenal Vidal i Barraquer obté autorització del Vaticà per celebrar la missa a l’aire lliure en els campaments de Mn. Batlle. Cal apuntar que, paral.lelament a l’escoltisme dels agrupaments de mossèn Batlle, la resta d’agrupaments de la Germanor de Minyons de Muntanya, vinculats a entitats excursionistes o ateneus culturals, no es desentenien pas de l’aspecte espiritual i religiós.

L’ESCOLTISME EN TEMPS DE GUERRA I POST-GUERRA

Si durant la república la Generalitat posa l’escoltisme sota el seu patronatge per afavorir-ne la seva tasca i la catalanitat, quan esclata la guerra el Comissariat d`Educació Física i Esports vol oficialitzar l’escoltisme en una organització estatal per salvaguardar-lo. El 1936, per tal de defugir d’aquesta dependència que pretenia la Generalitat, l’escoltisme català s’unifica sota el nom de “Minyons de Muntanya-BOY SCOUTS de Catalunya”. Aquesta unió i les circumstàncies político-militars del moment comporten alguns canvis d’estil: s’eliminen les referències a Déu dins la promesa, l’ús de la llei escolta i també a la salutació escolta per no confondre-la amb salutacions feixistes usades pels falangistes. Tanmateix, l’avenç de la guerra desfà aviat la tasca dels agrupaments i de la nova associació. Molts dels dirigents escoltes, entre ells l’introductor de l’escoltisme a Catalunya, Batista i Roca, van haver d’exiliar-se.

Mossèn Batlle, que durant la guerra va romandre a Suïssa, retornà a Catalunya i conjuntament amb un grup reduït d’antics responsables que no estaven exiliats, s’encarregà de recuperar les seccions escoltes de la Lliga de la Mare de Déu de Montserrat als anys 40. Igualment, i també des de la clandestinitat, ressorgeixen grups femenins, essent el grup Joan Maragall el primer a desenvolupar activitats el 1946. I cap als anys cinquanta es reestructura en la clandestinitat la Germanor de Noies Guies i reviscolen les Girl Scouts. L’escoltisme, amb el nom de Catecisme de Sant Magí, va creixent en grups i en membres, però no té una cobertura legal en un Estat que s’havia dotat d’una sola organització oficial de joventut: el “Frente de Juventudes”. També reneixen alguns dels agrupaments no catòlics existents abans de la guerra i s’emparen dins el moviment encapçalat per mossèn Batlle. El creixement de l’escoltisme unit a la situació de clandestinitat comporta algunes situacions conflictives: intervencions exteriors, detencions de responsables, entrevistes policials, cremes de locals, assalts a campaments... N’és una mostra la irrupció de les forces policials al campament del Montnegre, el 1953, on la guàrdia franquista requisa material i insulta el qui era dirigent de l’activitat, mossèn Antoni Batlle. Mantenir l’ús de la llengua catalana als caus, preservar les festes i costums populars, resseguir el país pam a pam, fomentar l’esperit crític... era sinònim en aquell temps de resistència i transgressió.

A la mort de mossèn Batlle, el 1955, la situació legal es complica perquè no hi havia cap mena de reconeixement oficial ni cobertura institucional. Un any després el bisbe de Barcelona crea la Delegació Diocesana d’Escoltisme, fet que dóna estructura oficial a l’escoltisme però que provoca malestar en el si de molts agrupaments perquè el moviment passa a dependre d’Acció Catòlica i de la jerarquia eclesial. El setembre de 1959, es reuneixen a Montserrat els nous responsables i els anteriors de l’escoltisme per reformar els antics estatuts de “Minyons de Muntanya-BOY SCOUTS de Catalunya”, la institució unificada durant la guerra civil. Neix així l’Associació Catalana d’Escoltisme amb una estructura de tipus federatiu, que preserva la unitat de l’escoltisme alhora que en permet l’actuació autònoma de les seves diferents versions per raons d’història i d’opció educativa: Minyons de Muntanya, Boy-Scouts de Catalunya i Minyons Escoltes, agrupaments confessionals de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat.

Dins el guiatge no hi va haver unificació: existien per separat els grups de la Germanor de Noies Guies, de les Girl Scouts i fins i tot un de Guides de France dins el Liceu Francès de Barcelona. La "Germanor de Noies Guies" era catòlica, però no volia adscriure’s en una associació diocesana. Davant la pressió eclesiàstica, la institució es fracturà creant, el 1962, les "Guies Sant Jordi”. En principi la Germanor de Noies Guies reconeix el dret d’associació als agrupaments, que sota el nom de “Guies Sant Jordi”, volen fer guiatge com a moviment d’Església. Però al cap de poc temps, aquest fet provoca una tensió tan gran, que Guies Sant Jordi ha d’esdevenir una associació independent. L’any 1965 s’estableix una associació federativa entre les diferents associacions guies, semblant a l’existent a l’escoltisme, i neix el Guiatge Català, aplegant la Germanor de Noies Guies, les Guies Sant Jordi i les Noies i Nois Escoltes, una associació coeducativa.

L’escoltisme català i especialment l’escoltisme catòlic, ha pres de referència l’estil dels Scouts de France. El jesuïta Jacques Sevin , que va entrevistar-se sovint amb Baden Powell, fou l’artífex en revestir de catolicisme el mètode ideat pocs anys abans a Anglaterra...

Val la pena subratllar que a finals de la dècada dels 50 i durant els anys seixanta l’escoltisme i el guiatge es desplacen sociològicament de l’àrea metropolitana barcelonina i els estaments més o menys acomodats cap a les comarques de Catalunya i apleguen gent de classe mitja i baixa i del món obrer. Si durant els anys 50, l’escoltisme fou un dels pocs espais on la gent jove podia fer oposició en el sentit de crear catalanitat, ser capaç d’assumir responsabilitats i poder pensar i actuar per compte propi, en els anys 60 i 70, els joves troben a la Universitat i en les accions polítiques clandestines altres possibilitats de militància. En el cas de les comarques i els ambients rurals, aquest focus d’acció social que desenvolupa l’escoltisme en contra de la dictadura perdura fins ben entrada la transició política. 

Al desembre de 1974 neix Escoltes Catalans, associació que engloba cinc grups diferents d’escoltes laics que existien en aquell moment: Minyons de Muntanya, Boy Scouts de Catalunya, Germanor de Nois i Noies Guies, Nova Escolta del País Valencià i Noies i Nois Escoltes. El 1975, Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi es fusionen adoptant la coeducació.

La normalització política del país comporta un reconeixement oficial de la tasca pedagògica de l’escoltisme. Als primers anys de democràcia apareixen els carnets de monitors i directors d’acampada, es constitueix el Consell Nacional de la Joventut i bona colla de caps provinents de l’escoltisme prenen part en responsabilitats polítiques.

Com hem vist, la història de l’escoltisme al Principat és plena d’alts i baixos, de fusions i separacions i de sigles de diversa mena. Les associacions escoltes que han existit a Catalunya, per ordre cronològic d’aparició, són les següents: (l’asterisc indica les que avui mantenen l’activitat)

• 1911 - Exploradores Barceloneses.
• 1912 - Exploradores de España.
• 1912 - Jovestels de Catalunya.
• 1913 - Boy Scouts Radicales.
• 1913 - Muchachas Exploradoras Barcelonesas.
• 1927 - Germanor de Guies Excursionistes.
• 1927 - GMM: Germanor de Minyons de Muntanya.
• 1930 - GNG: Germanor de Noies Guies.
• 1933 - Boy Scouts de Catalunya.
• 1933 - Fed. Boy Scouts de Catalunya.
• 1933 - GSC: Girl Scouts de Catalunya.
• 1936 - Germanor de Minyons de Muntanya - Boy Scouts de Catalunya.
• 1937 - Minyons de Muntanya - Boy Scouts de Catalunya.
• 1955 - Scouts de España.
• 1956 - DDE: Delegació Diocesana d'Escoltisme.
• 1956 - ANEDE: Asociación Nacional de Exploradores de España.
• 1959 - ACDE: Associació Catalana d'Escoltisme.
• 1962 - MSC: Moviment Scout Catòlic.
• 1962 - GSJ: Guies Sant Jordi.
• 1964 - Girl i Boy Scouts de Catalunya.
• 1965 - GC: Guiatge Català.
• 1965 - ME: Minyons Escoltes.
• 1965 - NINE: Nois i Noies Escoltes.
• 1969 - GNNE: Germanor de Nois i Noies Escoltes.
• 1969 - SBP: Scouts Baden Powell.
• 1974 - EC: Escoltes Catalans.
• 1977 - CMS: Centre Marista d'Escoltes.
• 1978 - FCEG: Federació Catalana d'Escoltisme i Guiatge.
• 1983 - ASDE SC: ASDE-Scouts de Catalunya.
• 1984 - MEGSJ: Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya.
• 1989 - GEC: Germanor Escolta de Catalunya.
• 1990 - SC: Scouts de Catalunya canvi de nom d´ASDE-Scouts de Catalunya.
• 2001 - Acció Escolta: uneix la GEC i SC  

Les associacions de noies que han existit a Catalunya són les següents (amb asterisc les que avui mantenen activitat):

• 1913 - Muchachas Exploradoras Barcelonesas
• 1930 - Germanor de Noies Guies
• 1933 - Girl Scouts de Catalunya
• 1962 - Guies Sant Jordi • 1964 - Girl i Boy Scouts de Catalunya
• 1965 - Guiatge Català
• 1969 - Germanor de Nois i Noies Escoltes
• 1978 - Federació Catalana d'Escoltisme i Guiatge
• 1984 - MEGSJC: Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya
• 1989 - GEC: Germanor Escolta de Catalunya
• 1990 - SC: Scouts de Catalunya
• 2001 - Acció Escolta: uneix la GEC i SC