A les Terres de Ponent

L'ESCOLTISME A LES TERRES DE PONENT 

L’escoltisme a les comarques occidentals del Principat arriba uns anys més tard que a Barcelona. Fins a darrers de la dècada dels passats anys 50 no trobem presència escolta a ciutats com Tàrrega i Lleida. La dècada dels 60 i la dels 70 són especialment riques en l’expansió de l’escoltisme i el guiatge per diferents poblacions d’aquestes contrades. En molts casos són els mossens els encarregats d’engrescar el jovent del poble i dinamitzar una unitat escolta. Tanmateix, molts intents de creació d’agrupaments defalleixen al cap de poc temps i hi ha dificultats per continuar el projecte. Manca una coordinació de les diferents realitats i la dispersió geogràfica dificulta la trobada entre els responsables. La creació de la Demarcació de Lleida / Solsona / Urgell (L/S/U) possibilitarà aquesta cohesió entre agrupaments escoltes. La Demarcació L/S/U neix formalment el 27 de maig de 1973 al Castell del Remei (a la Plana d’Urgell) i suposa la unió de l’escoltisme i el guiatge, dos anys abans que es constitueixi, a nivell català, l’associació coeducativa de Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya. La Demarcació de Lleida/Solsona/Urgell s’empara, de moment, dins Minyons Escoltes de Catalunya, conjuntament amb les demarcacions constituïdes aleshores: Girona, Vic, Barcelona i Tarragona. 

Tant l’escoltisme com el guiatge havien fet camí per separat durant uns anys, talment com marcava la situació político-religiosa de l’època. La Setmana Santa de 1964, hi ha una primera trobada de noies guies a Ivars de Noguera. Aquest curs és comissària del guiatge de la Demarcació de Lleida la Mercè Pagès de Monerris i l’adjunta de noies guies és Imma Farran. L’any següent, a Raïmat, 16 noies participen a la festa d’agermanament. Van succeint-se diferents activitats i trobades, i la constitució formal arriba el 1968 quan el bisbat de Lleida reconeix oficialment el guiatge. La demarcació guia de Lleida neix, doncs, el 6 d’abril de 1968, acollint els agrupaments de Lleida, Almacelles, Puiggròs, el Palau d’Anglesola, el Pont de Suert, Bellpuig, Tàrrega, la Seu d’Urgell, Balaguer, Castellciutat, Puigverd, Les Borges Blanques, la Pobla de Segur, l’Ametlla de Merola, Solsona, Cardona, Vallmanya i Mollerussa. Formen l’equip de la demarcació en el moment de constituir-se la Mercè Pagès de Monerris, comissària, en Josep Montané, consiliari, l’Anna M. Hermoso, adjunta de daines, l’Elen Alvarado, adjunta de noies guies i la Carme Valls com a secretària.

Les delegacions diocesanes d’escoltisme de Barcelona, Girona i Vic es constituïren el 1961 en un organisme supradiocesà anomenat Moviment Scout Catòlic que el 1965 passà a denominar-se Minyons Escoltes. El bisbe de Lleida d’aleshores, Aurelio del Pino , no era massa partidari de l’escoltisme. En canvi, el bisbe Vicente Enrique i Tarancon de Solsona, predisposat a desenvolupar l’escoltisme, en posposà l’acceptació perquè els factors socioeconòmics i l’estructura de la població activa no eren els més escaients.

Tàrrega, Balaguer i Lleida, entre d’altres poblacions catalanes, formen part d’una demarcació itinerant de Minyons Escoltes. El 1961 pren nom, sense constituir-se oficialment, la Demarcació Lleida/Solsona/Urgell i comptabilitza 66 llobatons, 84 minyons i 24 ròvers , un total de 174 efectius. Poblacions de la diòcesi de Solsona com Berga, Balsareny o Cardona, situades a l’òrbita de Manresa, formen part de la demarcació Manresa-Vic.

El 1970, des de Minyons Escoltes s’incideix en l’ajuda i promoció de l’escoltisme en indrets on encara no s’havia constituït l’organització i/o el reconeixement d’una Demarcació o Delegació Diocesana. Per això, durant tres anys, en Miquel Verdaguer visita diferents poblacions i assisteix a nombroses reunions i formacions exercint la responsabilitat d’Itinerància en nom del moviment. Ho fa acompanyat de la Montserrat Obiols, responsable d’itinerància de Guies Sant Jordi de Catalunya, de manera que hi ha un veritable treball unitari entre l’escoltisme i el guiatge. El curs 1971-72 s’organitzen tres trobades de caps: la primera a Lleida amb assistència d’uns 90 caps provinents d’Agramunt, Almacelles, Balaguer, Bellpuig, les Borges Blanques, Castellciutat, Cervera, Fraga, Lleida, Mollerussa, el Palau d’Anglesola, Puiggròs, Puigverd i Tàrrega; la segona a Tàrrega, i la tercera, a Balaguer amb la visita del bisbe de la Seu al foc de camp. El curs 1972-73 és el que veu néixer formalment la Demarcació L/S/U. I també és el curs del primer aplec de nois i noies escoltes d’aquestes contrades que va tenir lloc al Castell del Remei, el 8 d’abril, sota el nom del Gran Boom. Amb l’excusa d’unes olimpíades es reuniren més d’un miler d’escoltes i guies de 8 a 15 anys, dels agrupaments de la Seu d’Urgell, Linyola, Balaguer, Fraga, Mollerussa, Bellpuig, les Borges Blanques, Lleida, Tàrrega i Cervera. Els Booms han arribat fins als nostres dies, malgrat que la periodicitat anual de la primera dècada l’han passat a triennal.

Al maig, i al mateix indret de la gran trobada reeixida, se signava l’acta de constitució de la Demarcació Lleida/Solsona/Urgell que estava configurada pels 12 agrupaments assistents al Gran Boom provinents de 10 poblacions diferents (cal tenir en compte que, tant a Balaguer com a Tàrrega, hi havia un agrupament de nois i un altre de noies que funcionaven separadament). El primer equip de demarcació estava format per Ramon Anglí, comissari de Lleida-Solsona-Urgell, mossèn Joan Pujol, Consiliari de Lleida-Solsona-Urgell, Josep Puig, adjunt de Pioners, Carmina Sans, adjunta de Caravel•les, Pere Boix, adjunt de Ràngers, Josep Soriano, adjunt de Noies Guies, Pilar Torra, adjunta de Llops i Daines, M. Alba Boixadera, secretària i Conxita Bonjorn, Tresorera. Un any després, la Carmina Sans exerceix de comissària de la Demarcació conjuntament amb en Ramon Anglí.

Des del 1973, la Demarcació participa en la dinamització del moviment escolta confessional a nivell català. Els anys 70 són especialment prolífics en la creació d’agrupaments, si bé la seva permanència és breu, durant els anys 80 es consoliden els grups locals que es mantenen. La darrera dècada del segle vint, el Palau d’Anglesola, Linyola i Ivars d’Urgell s’incorporen a la Demarcació amb l’AEiG Lo Merlet, l’AEiG Mascançà i l’AEiG Ivarsenc, respectivament. Malgrat la seva existència efímera, cal destacar l’AEiG la Golarda que apareix a Castellnou de Seana i que, fins avui, és el darrer agrupament que ha nascut a la Demarcació.