Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Notícies

04.08.2017

[Reportatge] Som escoltes i guies, volem canviar el món i sabem com fer-ho

Trobada Jamborinada 29 i 30 abril de 2017 Tàrrega

El passat 29 i 30 d’abril Tàrrega va esdevenir l’epicentre de l’escoltisme català. Més de 13.000 infants, joves, caps i persones voluntàries d’arreu del territori català i també de Mallorca i el País Valencià vam fer realitat la Jamborinada, la trobada d’escoltes i guies més gran que s’ha fet mai a Catalunya. Va ser un cap de setmana històric, on no només es va visibilitzar la dimensió de l’escoltisme a casa nostra, sinó que també se’n va remarcar el seu potencial transformador.



Text: Comissió de Difusió de la Jamborinada


La trobada va ser el punt culminant del projecte de la Jamborinada, sintetitzat en el lema “la força per moure el món”. Gairebé sense adonar-nos-en, durant la Jamborinada aquesta frase engrescadora es va transformar en “la força que mou el món”, una declaració que condensa en ben poques paraules què és l’escoltisme.

I és que precisament és això el que vam demostrar al llarg d’aquell cap de setmana: els escoltes i les guies som la força per moure el món, som milers de persones que dia rere dia, cau rere cau, dediquem el nostre temps i energies a deixar el món millor del que l’hem trobat tot educant infants i joves a través del mètode escolta i guia, des del voluntariat i el compromís, amb la mirada posada en la transformació social.

Contactant amb gent compromesa
A principis d’aquest curs, els escoltes i guies de Catalunya vam conèixer el Martí, la Carlota, el Kotake, la Mariona i el Nil, cinc infants i joves que havien rebut un missatge misteriós de part d’un viatger espacial enigmàtic, el Jambo. Va ser ell qui els va advertir que havia detectat un mal que estava campant per l’univers tot alimentant-se del temps mal aprofitat, i que s’estava apropant a la Terra. Per tal de fer front a aquesta amenaça calia reunir una munió de persones compromeses, disposades a moure el món. Va ser així com cadascun dels protagonistes va fer arribar a tots els Castors i Llúdrigues, Llops i Daines, Ràngers i Noies Guia, Pioners i Caravel·les i Truc del territori la crida d’en Jambo: calia que ens trobéssim tots a Tàrrega l’últim cap de setmana d’abril!



Ara bé, a Tàrrega no hi vam arribar amb les mans buides, sinó que l’esperit de la Jamborinada va planar durant els mesos que van precedir la trobada. Els escoltes i guies vam rebre tres dossiers amb propostes educatives per aprofundir en diversos aspectes de la trobada, especialment pensats per a cada branca i amb la voluntat que infants i joves fóssim protagonistes actius de l’esdeveniment més important de la història de l’escoltisme a Catalunya.

Mentre els escoltes i les guies comptàvem els dies que faltaven per la data assenyalada, un equip de més de cent persones feia prop de dos anys que s’havia proposat fer realitat allò que mai havia succeït abans: que tots els escoltes i guies de Catalunya compartíssim un cap de setmana plegats, mostrant a la societat la vàlua de l’escoltisme com a proposta educativa i afermant el sentiment de pertinença a un moviment d’abast mundial entre els participants. Aquest equip motor va comptar amb el suport incondicional de la ciutat de Tàrrega, que des del primer moment i sense cap mena de reserva es va comprometre amb un projecte que implicava doblar la població de la ciutat durant quaranta-vuit hores. A més, a aquesta mescla calia afegir-hi el miler de persones voluntàries d’arreu del territori, escoltes, antics escoltes i gent completament aliena al moviment que des de força setmanes abans de l’esdeveniment va oferir el seu temps, les seves habilitats, els seus coneixements i el seu esforç per tal que la Jamborinada fos un èxit i tot el previst es desenvolupés amb normalitat.

Un cap de setmana històric
El 29 d’abril al matí, més de 200 autocars van arribar a Tàrrega, i la capital de l’Urgell va començar a omplir-se de fulards i camises de color taronja, groc, blau, vermell i verd. A poc a poc, la zona d’acampada va anar prenent vida a mesura que s’hi aixecaven més de 2.500 tendes, i l’Espai fira va ser un esclat d’alegria quan es va comunicar que tots els participants ja havien arribat a Tàrrega mentre la cançó “La força per moure el món”, de Mandràgora Reggae, sonava per primer cop i els fulards començaven a voleiar al vent.

Va ser precisament a l’Espai fira on es va començar a palpar la magnitud del teixit associatiu i de base voluntària del país. Els participants van tenir ocasió de conèixer de prop més d’una cinquantena d’entitats, associacions i organitzacions que també treballen per crear un món millor des de tota mena d’àmbits. Cada entitat va oferir petits tallers i xerrades introductòries a la seva activitat, adaptades a les diverses franges d’edat dels participants. L’objectiu d’aquesta col·laboració era crear i estrènyer vincles, fomentant la creació d’una xarxa de col·laboració forta i extensa, que anés més enllà de la Jamborinada.


Després de dinar, la Jamborinada va començar a inundar els carrers de Tàrrega: els Llops i Daines van creuar la població acompanyats de gegants, gralles i tabals en el seu camí al Parc de Sant Eloi, mentre els Castors i Llúdrigues, Ràngers i Noies Guia, Pioners i Caravel·les i Truc ocupaven diversos espais del centre urbà per dur a terme les activitats de tarda. Essencialment, aquestes activitats estaven centrades en els temes principals de l’eix d’animació que cada branca havia estat treballant durant el curs —el respecte per la natura, el foment de la cultura, les migracions i els conflictes culturals, les desigualtats socials i de gènere, així com el capitalisme i els seus efectes sobre les relacions laborals—. Però també van ser una ocasió inigualable per generar espais de coneixença i intercanvi entre infants i joves d’arreu del territori.

Havent sopat, el neguit dels participants per conèixer com serien les vetlles de nit omplia l’ambient. Precedides d’activitats que continuaven desplegant l’eix general de la trobada, les vetlles van omplir els espais de música, de llum i d’escoltes i guies disposats a compartir alguns dels moments més memorables del cap de setmana, segons explicaven ells mateixos.
 
Hem fet història, continuarem fent història i serà cosa de totes i tots  amb els compromisos que hem pres al manifest. 

El segon dia de la Jamborinada començava aviat i amb energia: finalment es resoldria el misteri que havia portat més de 13.000 infants i joves a Tàrrega, però primer calia reunir-se amb el Martí, la Carlota, el Kotake, la Mariona i el Nil, i després trobar-se amb el Jambo per posar en marxa la màquina que havia d’evitar que s’acabés el temps que s’inverteix en accions positives i que mouen el món. A l’Acte central de la Jamborinada vam ser testimonis d’un esdeveniment històric: el matí del 30 d’abril de 2017 s’hi va concentrar el nombre més gran d’infants, joves i persones voluntàries vinculades a l’escoltisme i el guiatge a casa nostra. Va ser allà on vam conèixer el Jambo i on vam demostrar que som la força per moure el món, que som motor de canvi: representants dels agrupaments participants van prendre la paraula en representació de tots els escoltes i guies presents a l’acte i van llegir el manifest de la Jamborinada. Aquest document va ser fruit d’un treball realitzat al llarg del projecte, que cercava fomentar la participació real d’infants i joves, que han mirat amb ulls crítics el món que els envolta, han detectat tot allò que volen millorar i han explicat com pretenen canviar-ho. El resultat, doncs, el manifest “La força per moure el món” a través del qual van prendre el compromís de fer front a aquells assumptes que els preocupen i que els colpeixen més intensament com el respecte a la natura, a la diversitat, a la cultura i a l’equitat, entre d’altres.

Finalment, l’Acte central de la Jamborinada va arribar al punt àlgid quan el grup Mandràgora Reggae va convidar-nos a “celebrar la vida amb una cançó”. L’emoció continguda durant la lectura del manifest va esclatar amb la interpretació en directe de “La força per moure el món”, la cançó oficial de la trobada. Els últims compassos de la Jamborinada s’escolaven entre el dinar i les maniobres de sortida, mentre les emocions es mantenien a flor de pell.

I què en queda, de la Jamborinada?
La Jamborinada no va ser un projecte de curs, uns dossiers amb activitats, uns personatges, un cap de setmana diferent i prou. La Jamborinada ens ha permès fer sentir la nostra veu i demostrar que l’escoltisme i el guiatge és un moviment educatiu de referència, de llarg recorregut i amb un futur ben engrescador al davant. A més, hem reivindicat que som llavor de canvi, un convenciment que metafòricament va prendre la forma de les boles Nendo Dango que cada participant va portar a la Jamborinada per tal d’alimentar la màquina del Jambo i que pròximament s’empraran per reforestar la zona cremada per l’incendi forestal d’Òdena de l’any 2015. Petites accions com pastar unes senzilles boles de llavors són l’origen de grans canvis a mitjà i llarg termini, i ens refermen en el nostre propòsit de deixar el món millor del que l’hem trobat tot mantenint-nos fidels als valors que ens defineixen com a moviment i que orienten la nostra tasca. 

Sense el compromís que milers de caps, infants i joves aporten cada setmana als seus agrupaments, sense l’esperit crític que impulsa les persones voluntàries a participar activament de les dinàmiques de transformació de l’entorn més proper, sense l’esperança d’un futur millor fonamentat en l’educació i els valors de l’escoltisme i el guiatge, la Jamborinada no hauria existit mai. Hem fet història, continuarem fent història i serà cosa de totes i tots, amb els compromisos que hem pres al manifest “La força per moure el món”  per a treballar tot allò que volem canviar.

Sempre a punt!

Font: El Correu 98, reportatge pàg. 7. Estiu 2017


Notícies relacionades

Etiquetes

Comparteix