Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Opinió

MOXAINA, Montserrat-Xavier i Nostres Amics Grup d’antics i amics de l’AEiG Montserrat-Xavier
15.02.2017

Carta als Esquirols


MOXAINA


Benvolguts membres dels Esquirols, Joan Crosas, Joan Vilamala, Josep Casadesús (Sús), Dolors Roca, Rafael Sala, Ramon Estrada, Jaume Font, Rosa Maria Sadurní, Pep Molas, Anna Molas i Montse Corominas,

Som una trentena d’exmembres de l’Agrupament Escolta i Guia Montserrat-Xavier. També alguns exmembres de l’AEiG Gels de Sant Celoni. Mentre érem al cau en actiu, ja sigui com a nanos o com a caps, la música sempre hi va tenir un lloc preeminent. D’entre la munió de cançons que cantàvem i tocàvem amb la guitarra, les dels Esquirols tenien un lloc preferent. Les que més, sense cap mena de dubte, “Arrels” i “Fent camí”, amb el seu joc a dues veus. També en cantàvem d’altres, és clar, com ara “Torna, torna Serrallonga”, “La donzellla de les roses vermelles” o “L’any 2017”. Doncs justament sobre aquesta última cançó, “L’any 2017” versa aquesta carta.

Ara fa poc més d’una dècada

« Mentre érem al cau la música sempre hi va tenir un lloc preeminent, i la dels Esquirols tenia una lloc preferent. »

uns quants de nosaltres vàrem tenir la pensada d’enterrar una càpsula del temps als voltants de la casa de colònies Can Girona, a Martorelles de Dalt. Vam decidir enterrar-hi els nostres anhels per al cap de 10 anys, així com missatges per als nostres companys. I vam decidir enterrar la càpsula el 12 de febrer del 2007, per què? Per desenterrar-lo justament el dia 12 de febrer de l’any 2017.  La vostra cançó, tantes vegades cantada amb aquella data que de petits ens semblava tan llunyana, va esdevenir l’eix d’animació de la nostra càpsula del temps.

Ara ja fa un any que treballem en l’animació de la sortida per desenterrar el Tresor. Així és com vam batejar la càpsula del temps, ja que per a nosaltres és ben bé un tresor. Tresor amb reminiscències pirates perquè està enterrat en un lloc secret al mig del bosc i tresor, sobretot, pel valor amb quirats d’il·lusió que conté. Sortosament el 12 de febrer del 2017 cau en diumenge i el grup de persones s’ha engruixit notablement amb un munt de canalla, així que estarem ben distrets. Desenterrarem el tresor el dia 11 a la tarda i l’obrirem just a les 12 de la nit, quan sigui el traspàs amb el dia 12. La màgia de la nit i el cant de la vostra cançó serà un colofó ideal per aquest moment que esperem amb candeletes.

Sigui com sigui ens hem sentit en l’obligació i ens omple de joia la voluntat de voler-vos comunicar la nostra vivència i aquests 10 anys de suspens engrescador. Aquest és el propòsit del present escrit. Us ho devíem en tant que protagonistes involuntaris d’aquest acte irrepetible celebrant aquesta data. No us demanem res, tan sols que compartiu amb nosaltres aquest moment de record per aquesta cançó vostra i que, d’una altra manera, ha esdevingut tan nostra.

Ben afectuosament,

La comissió del Tresor: Glòria Anglada, Marta Bautista, Bernat Bertomeu, Jordi Jubany, Claudi Llobet, Gemma López, Frederic Tormo & 56 persones més, gent cepada i vailets.


Il·lustració de Gemma López


Per fi el dia 11 de febrer de 2017 ens vam reunir per desenterrat el nostre Tresor. Com alguns membres del nostre cau ens hem dispersat aquí i allà i hem format les nostres respectives famílies i, com és natural, hem volgut que els nostres fills també siguin escoltes, entre la mainada també hi havia membres de l’AEiG Erol de Sant Celoni i de l’AEiG Verge de la Candela de Valls.  La fortuna o el destí va fer que, de tan ben amagat com estava, no trobéssim el Tresor el mateix dia 11 tal i com teníem planificat sense que això fesvariar els nostres cants. El dia 12 però vam insistir i, finalment, vam reeixir cap al migdia, moment ple d’emoció i alegria.


Desenterrament del Tresor, MOXAINA


Comparteix