Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Opinió

Bernat Bossacoma i Benjamí Aguilar Formadors del monogràfic "Escoltisme sobre rodes"
27.02.2017

La bici: un gran recurs pedagògic i transformador per explotar al cau

Benjamí Aguilar i Bernat Bossacoma


El desenvolupament de les ciutats i nuclis urbans ha tingut durant les darreres dècades el cotxe com a protagonista, que ha esdevingut el mòde principal de mobilitat de gran part de la població. Aquest fet ha transformat la concepció de l’espai públic sobretot com a espai de circulació, i això fa que sigui percebut com un espai perillós i de risc, on els infants no poden transitar-hi sense els adults. Les consceqüències d’aquest procés són un empobriment dels espais públics com espais d’activitat i relació entre persones, sota una rutina quotidiana que es mou de casa a la feina o al centre comercial, i moltes més dificultats en el procés d’adquisició d’autonomia dels infants i adolescents en el seu entorn urbà.

Al mateix temps, aquestes ciutats i viles cada dia tenen un aire més contaminat, com vénen denunciant plataformes com la de Qualitat de l’Aire. S’estima que vora el 50% d’aquesta contaminació prové del trànsit rodat que circula cada dia per les carreteres i que provoca unes 16.000 morts prematures a l’Estat Espanyol segons la OMS. D’altra banda, en estudis recents de l’epidemiòleg Jordi Sunyer s’han detectat afectacions en desenvolupament neurològic dels infants que es mouen per entorns amb alts nivells de contaminació a causa del trànsit.

« El cau pot anar molt més enllà de veure la bici només com un mitjà alternatiu per fer rutes i excursions i veure-la com un recurs educatiu d’elevada potencialitat »

Tot això sota un context ja inqüestionable de canvi climàtic provocat per les emissions de CO2 arreu del planeta amb efectes cada cop més evidents i consceqüències cada cop més irreversibles. I per si no fos poc, cal no oblidar que ens trobem al llindar d’un esgotament del model energètic actual on els combustibles fòssils comencen a ser cada cop menys rentables i no hi ha encara alternatives renovables que puguin cobrir la demanda energètica que tenim actualment. Davant d’aquest col·lapse ja previst de de diversos àmbits científics, la transició a un sistema de vida amb menor consum energètic resultarà inevitable.

En aquest marc, la bici pot ser quelcom més que un element d’oci i esport per als caps de setmana, pot acabar sent una alternativa de mobilitat quotidiana, per si sola en àmbits urbans, i combinada amb el transport públic per a desplaçaments interurbans, com ja passa a diverses regions a nivell europeu, i com comença a passar a Barcelona.

De la mateixa manera, el cau pot anar molt més enllà de veure la bici només com un mitjà alternatiu per fer rutes i excursions, que si estan ben preparades ajuden a transmetre el plaer d’anar amb bici, i passar a veure-la com un recurs educatiu d’elevada potencialitat per aterrar conceptes com són la transició energètica, l’equilibri amb l’entorn, el fer comunitat, l’espai públic o la salut col·lectiva.

Un altre element clau és que la bici permet un elevat nivell d’autonomia a usuàries de poca edat. Així, amb una educació viària consistent, podem esperar que infants tinguin un procés d’aprenentatge que els permeti a partir dels 10 o 12 anys desplaçar sols per la vila o barri, i que vinguin al cau en bicicleta els dissabtes a la tarda. I per no parlar de tot el ventall de recursos pedagògics que se’ns obren si comencem a utilitzar i investigar al voltant de la bici com a enginy, en els àmbits de la mecànica, la física, la química, geografia. Per citar alguns exemples, podem motivar infants/joves a partir de la construcció i reparació de les pròpies bicicletes (en la línia del que fan la cooperatives Bici-Clot, Re-circula), o podem preguntar-nos per quin misteriós principi l’equilibri a la bicicleta és més fàcil en moviment, o de quina manera les marxes ens permeten pujar amb menys esforç pendents més pronunciades, o quin estalvi d’emissions es podria aconseguir a la nostra ciutat si només un 20% d’usuaris de cotxe es passéssin a la bici, o quina és la ruta amb pendents més suaus per anar d’un punt a un altre amb bicicleta. També ens podem plantejar serveis en la recuperació de bicicletes per a persones en situació de risc, tallers per aprendre a anar amb bicicleta per a persones que no en saben, acompanyaments amb bicicleta (tàndems, tricicles) per a persones invidents o amb discapacitat, o passejades amb tricicle portant avis com proposa el projecte En bici sense edat.

« Els caus poden ser un element clau pel canvi que necessitem per aconseguir viles més habitables i saludables a curt termini »

També som conscients que existeixen limitacions i dificultats. Per citar-ne algunes; cal aconseguir bicicletes amb un mínim de competències, cal material que té un cost, i a vegades simplement ens trobem amb unes infraestructures molt deficitàries en el nostre context.

Però tot i aquestes dificultats, entenem que els caus, al mateix temps que aprofiten el recurs pedagògic que ofereixen la mobilitat i la bici, poden ser un element clau de la palanca de canvi que necessitem per aconseguir viles més habitables i saludables a curt termini.

Per últim, volem anomenar algunes idees d’activitats o projectes que els caus i les diferents unitats podrien desenvolupar al voltant de la mobilitat, i específicament, la mobilitat en bici:
 
  • Participar/organitzar a passejades en bici un dia al mes o una vegada a l’any. (Això es realitza a moltes viles i és una activitat d’èxit assegurat!)
  • Fer una diagnosi, si pot ser en col·laboració amb una entitat local (hi ha associacions d’usuaris de la bicicleta arreu del territori català),  sobre els punts forts i febles de la xarxa ciclable del municipi tot plasmant-ho a un mapa col·laboratiu i fent-ho arribar als responsables polítics.
  • Fer una diagnosi de com es fa la mobilitat a les activitats del cau -i a les demarcacions- i implementar mesures per incentivar una mobilitat menys motoritzada.
  • Dissenyar un espai d’aparcament de bicicletes al cau amb elements reutilitzats com palets, i un mapa d’itineraris recomanats per accedir-hi.
  • Crear un espai de taller de reparació de bicicletes obert a tothom del cau, i amb possibilitat d’obrir-lo a l’entorn.
  • Crear una borsa de material a nivell de demarcacions.
Resultat d'imatges de tonucci bicicleta
El Bernat Bossacoma Vilanova va ser membre de l’AEiG Sant Narcis i el Benjamí Aguilar Domènech va ser membre de l’AEiG Gregal, el Sector II, la Demarcació del Barcelonès i la Taula Executiva.


Comparteix