Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Opinió

Jaume Agustí Secretari general de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya
02.06.2017

Sospitosament entusiasta

Jaume Agustí


En un país desencantat, resulta sospitós trobar algú que parli –i que parli bé­– de les persones, de l’educació, dels joves, de la vida. I algú que ho faci de cara, des de l’empatia, amb humor. I amb el to de qui reivindica i vol mostrar a la societat les petites coses que la fan millor.

Tu vas decidir fixar-te en elles. Gent petita. Sospitosos de voler canviar el món. Persones i col·lectius que s’han reconegut en les teves paraules d’admiració, emocionats per la teva voluntat de posar en valor i fer visible la seva tasca. Perquè avui, gràcies a tu, som un país una mica més positiu i encantat, encantat amb el teu activisme sospitosament entusiasta.

« Perquè avui, gràcies a tu, som un país una mica més positiu i encantat, encantat amb el teu activisme sospitosament entusiasta. »

Per això avui som molts els que sentim el buit d’haver perdut algú que teníem al nostre costat, que ens acompanyava. Ens entenies bé i, com havies dit de nosaltres, insisties en la utopia de creure en un món millor i en passar a l’acció per fer-nos més feliços. I tot plegat en un món on “el que es porta és no fotre res i fer cara d’estressat, i no pas passar-se el dia organitzant coses amb un somriure”.

Tu has estat aquest somriure que la nostra societat tant necessita. El mateix que ens has fet arrencar en incomptables ocasions i el que, fent gala de la teva humilitat, ens has reconegut a molta gent anònima que intentem transmetre’l i provocar-lo en els altres. Però aquest propòsit teu era molt més arriscat. Perquè no només ens entenies, sinó que a més t’atrevies a defensar-nos i a donar-nos veu. A nosaltres, “sonats” que ens fem dir caps del cau i monitors d’esplai, joves dedicats al voluntariat i a l’educació en el lleure.

Mai t’ho agrairem prou. Sempre intentant que els mitjans de comunicació enfoquessin la nostra tasca. Un altaveu anòmal amb una gran voluntat constructiva. Dedicat a compartir la teva visió positiva de la realitat. I –que no et sàpiga greu­– un autèntic “sonat” dels nostres temps, capaç de treure el fre a tots aquells a qui se’ls acudeixi canviar el món, animant-los a fer-ho de veritat.

Gràcies, Carles. Gràcies pel teu entusiasme!



Aquest article d'opinió neix de la voluntat d'agrair el reconeixement de l'educació en el lleure i la tasca dels caps que el Carles Capdevila tant fermament va defensar. Avui, rebent la trista notícia de la seva mort, vull retornar-li les afectuoses i encoratjadores paraules que ens va dedicar en el seu article Entusiasme sospitós.


Comparteix