Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Opinió

Minairons Voluntaris/es de la Jamborinada
18.07.2017

Reptes i aprenentatges de la Jamborinada




Alba Coma 
Responsable d’Intendència
Exmembre de l’AEiG Mestre Güell - Roger de Llúria

Formar part d’aquest projecte durant 3 anys ha estat com un somni, amb algun petit malson pel mig, però amb un resultat final molt més gran del que mil i una vegades havia somiat. Aquests 3 anys m’han fet créixer com a persona, m’han ensenyat a treballar en equip, a tenir molta paciència, tot i que reconec que l’he perdut en certs moments, però sobretot el que m’ha permès és fer escoltisme, fer amics i trobar-me grans persones. Ha estat una oportunitat única per conèixer una gent molt compromesa, motivada i amb qui hem posat molta passió en tot allò que hem fet.  Hem creat una gran família, hem fet pinya entre tècnics i voluntaris, treballant colze a colze, units per un projecte comú des de fa molt de temps, remant al mateix ritme. Trobaré a faltar tot això, però em quedo molt satisfeta de la feina feta. Està clar que els escoltes i guies som “la força per moure el món”. Recordaré la Jamborinada tota la meva vida.

Josep M. Falip i Purgimon
Responsable de Transport 
Exmembre de l’AEiG Mestre Güell - Roger de Llúria

Ser el responsable dels autobusos, tot i que no m’agrada parlar només de mi, d’entrada, m’ha permès treballar amb l’equip de la Jamborinada i, això, és un luxe. He treballat amb un equip jove, potser jo n’era quasi el més gran, i tots hem anat a una. Específicament a l’hora d’organitzar els autocars, dir que la interacció constant amb la gent també aconsegueix que milloris tu en molts aspectes. Al moment de l’arribada i la sortida havien d’aconseguir que tots els autocars anessin sobre el previst, però també una funció molt important era que els voluntaris que conformessin l’equip estiguessin a gust fent bé la seva feina, sense complicacions. És per això que calia molta planificació. També destacar que aquesta part no hagués funcionat sense una cohesió amb la Guàrdia Urbana i la brigada de Tàrrega. Per tant, ho resumiria en un aprenentatge molt gran de treball en equip. 

Joel Fortuny Campos
Responsable de l’Àmbit de Comunicació de MEG i Coordinador i productor de premsa 
Exmembre de l’AEiG Puig i Moliner

Quan em van proposar coordinar la producció de premsa, la motivació era màxima, vaig començar a buscar correus, contactes, i a demanar consells a amics de professió. Al començament ens va costar moltíssim aconseguir la cobertura que buscàvem fins una setmana abans. Ens trobàvem amb entrebancs com “ja us direm alguna cosa”, “és massa aviat per parlar-ne”, “no ens encaixa”, etc. I això sembla que no, però desmotiva i et fa qüestionar la feina que estàs fent. Tot i així, a través de contactes, de preguntar i esbrinar el funcionament típic en aquestes situacions, la cosa va anar agafant forma i l’última setmana van començar a trucar productors i redactors de diferents mitjans interessant-se. Crec que el resultat ha estat molt positiu i només cal veure la cobertura que vàrem tenir de tots els mitjans: en especial connexions en directe pels diferents telenotícies del país, com TV3, 8tv, TVE… I encara millor va ser veure que la notícia de TV3 del dissabte va ser la més vista a TV3 a la Carta durant una setmana! Podem estar molt contents, hem demostrat que som la força per moure el món!

Núria Domènech i Amador
Responsable de la branca de Pioners i Caravel·les a la Comissió d’Activitats 
Exmembre de l’AEiG Joan XXIII

Som de fer camí junts, som de rotllana, de petit grup. Som caps de cau acostumats a preparar activitats per a infants i joves que coneixem bé. De cop, el repte Jamborinada ens va demanar utilitzar tota aquesta experiència per a organitzar activitats per a milers de nens i nenes. Uau. Un objectiu: volíem que tots els infants i joves de la Jamborinada poguessin sentir l’emoció de pertànyer a una entitat que treballa per la transformació social, volíem que les activitats de la Jamborinada traspuessin consciència i compromís. El repte era difícil, el camí feia pujada i hi havia poques fites. Moltes limitacions a tenir en compte: els espais, la seguretat, el temps, el nombre de voluntaris, el pressupost. També molts punts a favor: sabíem que els nens i nenes i els seus caps són creatius i col·laboratius, i que entre tots aniríem solucionant els entrebancs. Va arribar el dia, van arribar els Minairons, van arribar els agrupaments, va arribar l’emoció. I no sabem com, érem tots dalt d’un cim: participant d’un taller, ballant plegats, jugant, descobrint. Era això, companys, era això. Moltes gràcies a tots per a fer-ho possible!

Font: El Correu 98, secció maneres de fer pàg. 13. Estiu 2017​


Etiquetes

Comparteix