Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Evolució a Catalunya

L'escoltisme i el guiatge arrelen a Catalunya les primeres dècades de segle XX. Al llarg de gairebé un segle, des del naixement de les primeres organitzacions  fins al reconeixement internacional, passant per la clandestinitat o la introducció definitiva de la coeducació, la història de la nostra associació i les organitzacions que la van precedir s'entrellaça amb el paper decisiu d'aquest moviment educatiu en la història del país.

En aquest vídeo trobareu un resum de la història de l'escoltisme al nostre país.
 
 
  • Foto
    1927 - 1935: Primeres organitzacions
    L’escoltisme i el guiatge arrelen a Catalunya durant les primeres dècades de segle XX. L’any 1927 neix una de les primeres organitzacions escoltes del país, els Minyons de Muntanya, fundada per Josep Maria Batista i Roca. És temps d’expansió i  d'un procés d'aproximació a les altres associacions escoltes catalanes.

    L’any 1933, després de la proclamació de la República i l'autogovern, els efectius dels Exploradores de Catalunya s’escindeixen i creen els Boy Scouts de Catalunya, que reclamen un reconeixement scout internacional. Aquest mateix any els Minyons de Muntanya - Boy Scouts de Catalunya, opten per unificar-se i es constitueix la Institució Catalana d'Escoltisme (ICE).

    Paral·lelament, apareixen les primeres organitzacions del guiatge: la Germanor de Noies Guies i les Girl Scouts de Catalunya. El guiatge viu un procés d’unificació similar.
  • Foto
    1936 - 1955: Guerra Civil i clandestinitat
    Durant la Guerra Civil espanyola l'escoltisme català realitza tasques de suport a la societat: assistència, atenció d'evacuats i refugiats, auxili sanitaris, ...

    El 18 de juliol un grup d'escoltes, encapçalats per Mossèn Antoni Batlle, ascendeix a la Pica d'Estats. Posteriorment Mossèn Batlle es veu obligat a exiliar-se temporalment.

    L’any 1939, amb el triomf del bàndol franquista, el moviment escolta i guia és il·legalitzat i obligat a suspendre les seves activitats com a organització. Sobreviu només amb els agrupaments.

    L’any 1945, impulsades per Mn. Antoni Batlle, neixen de manera clandestina, d'una banda, Minyons Escoltes i, de l’altra, Guies Sant Jordi. En els anys posteriors el nombre d’agrupaments es multiplica de 12 a 36 sota l’opressió del règim franquista, que fa témer per la seguretat dels infants, dels caps i dels i les responsables.
  • Foto
    1956 - 1958: Legalitat dels Minyons Escoltes
    L'any 1956, el bisbe de Barcelona crea la Delegació Diocesana d'Escoltisme, que permet alguns agrupaments emparar-se en la legalitat. Els bisbes de Vic i de Girona creen també les seves delegacions. La unió de totes elles constitueix el moviment Minyons Escoltes.

    S’activa el Moviment a altres comunitats nacionals de l'Estat; el model escolta català s’expandeix a les Balears i al País Basc.
  • Foto
    1959 - 1974: Escissió de l’escoltisme català i estructura federativa
    La Institució Catalana d'Escoltisme, anteriorment il·legalitzada, es dissol.

    Les tres entitats resultants del trencament de la ICE: Minyons de Muntanya, Boy Scouts de Catalunya i Delegació Diocesana d'Escoltisme (més endavant anomenada Minyons Escoltes) creen a Montserrat l'Associació Catalana d'Escoltisme. Aquesta estructura federativa preserva la unitat de l'escoltisme català i, al mateix temps, permet l'actuació autònoma de tres diferents versions d'escoltisme.

    La Germanor de Noies Guies no suspèn mai les seves activitats, però hi sorgeixen discrepàncies quan els agrupaments catòlics aconsegueixen el seu reconeixement com a associació dins la Germanor de Noies Guies. Aquesta tensió culmina amb la separació definitiva dels agrupaments catòlics, que creen Guies Sant Jordi amb una estructura federativa similar a la dels escoltes.
  • Foto
    1975 - 1980: Democràcia i naixement de MEGSJC i la FCEG
    Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya (MEGSJC) neix l’any 1977 com a resultat de la fusió dels Minyons Escoltes (organització masculina) i les Guies Sant Jordi (organització femenina).

    El comissari general dels escoltes, Josep Maria Martorell, i la comissària general de les guies, Rosa Maria Carrasco, acorden en aquell moment que tots els càrrecs a la nova associació siguin dobles i compartits: comissari i comissària, secretari i secretària, etc. (tal i com s'explica en aquest vídeo). 

    L’associació introdueix definitivament la coeducació, amb un mateix projecte educatiu dirigit tant als nois com a les noies. Un any més tard, la Conferència Episcopal Catalana n’aprova els estatuts.

    L’any 1976, coincidint amb el 20è aniversari de la mort de Mossèn Antoni Batlle, s’aprova la publicació d'un manifest conjunt de l'escoltisme català. Això contribueix a la constitució de la Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge (FCEG) l’any 1977. Aquest mateix any, l’escoltisme català és reconegut internacionalment.

    L’any 1978 mor Josep Maria Batista i Roca, un dels introductors de l'escoltisme a casa nostra. Aquest any també apareix la nova branca de Truc, darrera etapa dels infants i joves a l’agrupament abans d’assumir-hi responsabilitats com a adults.
  • Foto
    1981 - 1999: Reconeixement de l’escoltisme català
    L’any 1983 la nostra Escola de Formació és reconeguda per la Generalitat de Catalunya.

    L’any 1984 l’escoltisme català rep la Creu de Sant Jordi per haver inculcat un esperit cívic, ètic, formatiu, nacional, d'educació integral en contacte amb la natura, i d'esperit de servei a la comunitat a generacions de nois i noies de Catalunya.

    En aquesta època s’organitzen diversos esdeveniments importants com la trobada de caps Ginesta’83; el camp Eurofolk'85, en què hi participen 1.500 escoltes d'arreu d'Europa; el Zoom 93, una trobada de caps; i el mateix any, Catatruk, una trobada de Truc.

    L’any 1991 s’aprova a Catalunya la branca de Castors i Fures, dirigida a nens i nenes de 6 a 8 anys. Més tard, la branca és anomenada Castors i Llúdrigues.

    L’any 1997, vint-i-cinc diputats del Parlament de Catalunya que són antics escoltes constitueixen l’Associació Nacional Parlamentària Escolta de Catalunya (ANPEC).
  • Foto
    2000 - Actualitat: Consolidació de la FCEG i reconeixement internacional
    L’any 2000, la Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge (FCEG) acorda amb la Federación de Escultismo en Espanya (FEE) assumir de manera exclusiva la representació de tot l’escoltisme que es practica a Catalunya.

    A l’abril d’aquell any, Gurb acull la primera trobada general de Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya, el Xarbot, que aplega més de 10.000 nois i noies i caps.

    L’any 2002, 1.200 caps acampen a Barcelona per participar al Congrés de Caps. És el punt àlgid d’un procés participatiu de sis mesos de durada per definir els principals eixos ideològics de l'associació i escriure el Pla Triennal 2002-2005.

    L’any 2007 se celebra el Centenari de l’escoltisme, commemorant el primer campament escolta a l’illa de Brownsea. A l’estiu, contingents catalans participen a jamborees (grans trobades escoltes) a Londres (Regne Unit) i Kandersteg (Suïssa).

    Al maig d’aquell any, Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya (MEGSJC) passem a denominar-nos Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (MEG). Canviem la nostra imatge corporativa i incorporem el lema “Eduquem per a la transformació social”.

    L’any 2009, s'inicia el procés de les tres entitats de la Federació Catalana d'Escoltisme i Guiatge per a l'enfortiment i la unitat del moviment escolta i guia al nostre país. Dos anys després, es realitza la primera Trobada de Caps de les tres associacions de la FCEG, amb més de 1.000 participants i més de 60 grups fent el raid urbà més gran que s’ha fet fins al moment. Els anys següents s’organitzen trobades interassociatives per les branques de Truc (Clarotada) i Pioners i Caravel·les (Tropicat).

    L’any 2012 se celebra el Centenari del guiatge en un acte oficial al Parlament de Catalunya, organitzat per la Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge (FCEG). Rosa Maria Carrasco, dirigent històrica del guiatge català, rep la Creu de Sant Jordi. 
  • Foto
    1927 - 1935: Primeres organitzacions
    L’escoltisme i el guiatge arrelen a Catalunya durant les primeres dècades de segle XX. L’any 1927 neix una de les primeres organitzacions escoltes del país, els Minyons de Muntanya, fundada per Josep Maria Batista i Roca. És temps d’expansió i  d'un procés d'aproximació a les altres associacions escoltes catalanes.

    L’any 1933, després de la proclamació de la República i l'autogovern, els efectius dels Exploradores de Catalunya s’escindeixen i creen els Boy Scouts de Catalunya, que reclamen un reconeixement scout internacional. Aquest mateix any els Minyons de Muntanya - Boy Scouts de Catalunya, opten per unificar-se i es constitueix la Institució Catalana d'Escoltisme (ICE).

    Paral·lelament, apareixen les primeres organitzacions del guiatge: la Germanor de Noies Guies i les Girl Scouts de Catalunya. El guiatge viu un procés d’unificació similar.