Minyons Escoltes i Guies de Catalunya




En primera persona

Foto

El cau t'aporta un llistat infinit, divers i probablement subjectiu d'aprenentatges, experiències, emocions... Però el que aporta sempre i a tothom és un espai per provar, per fer les coses de manera diferent, per expressar-te com ets, sentir-te viu i senzill, i a sobre, el poder-ho compartir amb tantíssimes persones precioses.

Laura Durbau
Cap de Ràngers i Noies Guia i Responsable Pedagògica
Foto

Anar al cau m'ha aportat una forma d'entendre la vida i una altre manera de veure el món.

Afra Cubarsí Brugada
Responsable Pedagògica de l'AEiG Sant Cugat
Foto

“A les formacions aprens a generar consensos, resoldre conflictes, gestionar equips, el bon lideratge... Ser formador suposa ja d’entrada una bona dosi de responsabilitat i molta feina”.

Oriol Nicolau
Formador
Foto

“L'impacte que va tenir per mi anar al cau va ser definitiu. Per això anys més tard vaig portar-hi el meu fill. El fet d’anar a dormir a la muntanya, el fet de viure a la muntanya de prop, ensenyar a respectar-la, la solidaritat... El cau era com un aire de llibertat, un aire de diferència i els campaments per nosaltres eren... un somni!”

Lluís Fortuny
Membre de la Companyia Elèctrica Dharma. Fill, pare i germà d'escoltes

Foto

"Mires enrere i t’adones del temps que fa que comparteixes experiències, somriures, il·lusió, llàgrimes, patiment, sorpreses, alegria, trobades, records, imatges, moments, sensacions, reunions… i un llarg etcètera que no té fi. És, doncs, quan veus que el Cau ja forma part de tu, de la teva personalitat, de la teva vida".

Foix Senabre
voluntària
Foto

“Qui som a dins, sabem què aporta el cau. Hem anat de ruta amb pals de tenda trencats, hem fet 17 hores d’autocar per conèixer altres scouts, ens hem sentit super-herois arreglant tendes després d'una tempesta d'estiu i, sobretot, hem vist l’alegria i la il·lusió dels més petits fent jocs i activitats en un terreny assolellat i ple de mosquits. El cau és una manera de viure, de fer i de ser".

Sara Menéndez
12 anys a l'AEiG Sant Ferran. Cap i tresorera
Foto

“L'escoltisme m'ha ajudat a ser una bona persona en totes les facetes de la meva vida. Quan vaig fer la promesa em van demanar per quant temps seria escolta i ho continuo tenint clar: per sempre més.”

Jordi Bonet
Director emèrit de les obres a la Sagrada Família. Va tenir Mossèn Batlle de cap. Va ser el primer comissari general de MInyons Escoltes
Foto

“Vaig començar de llobató l'any 1956. Quan algú em pregunta què és l'escoltisme els dic que és un moviment on s'aprèn el que ni els pares ni l'escola ensenyen però que serà útil per la vida. Sempre he mantingut l'esperit escolta, mai he deixat de ser-ho “.

Ramón Sancho
Professor universitari. Nen i cap a diversos agrupaments

Foto

“Ser cap és el millor que pots fer a la teva edat. Quan siguis més gran seràs feliç mirant enrere i pensant, 'sí, això va ser una gran inversió del meu temps. He après i donat tant que ara sóc més ric que no pas abans'. Potser no econòmicament –potser sí, ja que estaràs molt més preparat per a la vida-, però seràs feliç d’haver estat cap”.

Andrea Demarmels
President de la Regió Europea de l'Organització Mundial del Moviment Escolta (WOSM)
Foto

“Sincerament, em costa d’imaginar com hagués estat la meva adolescència sense anar al cau; hi va haver un temps en què tot girava al voltant dels escoltes: les sortides, els amics, les activitats, els campaments, les rutes, la intendència... Va ser una molt bona època. Forma part del meu creixement, de la meva història de vida”.

Joana Serrat
cantant i compositora
Foto

"A mi m’agraden molt els campaments. Anem pel riu, pugem muntanyes, fem pics importants de Catalunya... Desconnectem del món perquè no mirem la tele, no juguem amb consoles i estem molt amb els amics. I a la tenda s’hi dorm bastant bé!"

Miquel Boada
rànger (13 anys)
Foto

“La idea que el cau és un lloc per deixar la canalla entretinguda, mentre pares i mares van a comprar els dissabtes, no és certa. Anar al cau vol dir alguna cosa més. Les finalitats del joc escolta són enormes, ambicioses; abasten totes les esferes i racons de l’altre joc més gran encara: la vida social”.

Miquel Àngel Essomba
pedagog i pare

Foto

“Molta gent qüestiona la quantitat de temps que invertim en aquesta tasca i, sobretot, que ho fem sense cobrar. No entenen que, sent tan joves i amb els temps que corren, estiguem “perdent el temps” organitzant sortides, campaments i activitats per a nens. No entenen que portem un fulard al coll, que siguem adults i juguem a jocs de córrer i que fem de “cangur” amb remuneració 0”.

Clàudia Càlix
voluntària
Foto

“Què més bonic que passar estones sota cobert amb la millor gent, fer amistats sota la pluja, riure, ballar, cantar i saltar amb els fulards acolorits ben amunt. Vam fer una trobada on érem prop de 2400 escoltes i guies i va ser una experiència inoblidable. Sempre la recordaré”.

Rut Morgades
caravel·la (15 anys)
Foto

“Com a voluntària, sempre he estat una amant de les formacions de MEG. Són un gran espai on aprendre, participar i conviure amb gent amb qui ens uneix un objectiu comú: deixar el món millor de com l’hem trobat.”

Laura López
voluntària des de l'any 2005
Foto

“Anar al cau m’ha fet a mi mateixa, és part de la meva vida. Des de fora la gent veu com una cosa simple anar els dissabtes a la tarda amb un grup d’amics i de tant en tant a fer excursions. Però hi ha molt més al darrera”.

Noa Haimovich
caravel·la (14 anys)