Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Entrevistes

Jordi Bonet Primer comissari general de Minyons Escoltes
15.01.2014

“L’escoltisme català ha ajudat l’espanyol a progressar”

voluntariat, escoltisme i guiatge

Jordi Bonet a la Sagrada Familia
Foto: Meritxell Parramon


Nascut a Barcelona l'any 1925, va fer els primers campaments quan era un follet el 1933 amb l’Agrupament Mare de Déu de Montserrat, dirigit per mossèn Batlle, un dels fundadors de l’escoltisme català. Va ser escolta durant el franquisme fins arribar a ser el primer comissari general de Minyons Escoltes.

Text: Meritxell Parramon (membre de l’Àmbit de Comunicació)

Sense vostè l’escoltisme i el guiatge català no serien el mateix actualment.
Potser no, vaig tenir sort de viure un moment històric crucial i ser el primer comissari general. Això em va permetre assolir reptes del moviment i situar-lo a escala mundial preservant la identitat catalana.

Però sempre insisteix que sense mossèn Batlle, el cofundador de l’escoltisme a Catalunya, no hagués estat possible.
És clar que no! Mossèn Batlle em va acompanyar en els meus primers campaments durant la Pasqua de 1936 quan tenia 11 anys. Aleshores encara no havia fet la promesa però en tinc un molt bon record. Era un gran educador i tocava l’orgue a la Parròquia de Gràcia amb un grup de joves. Aquests van deixar d’anar-hi perquè preferien participar amb escoltes del barri. Ell va investigar de què anava i va muntar un nou agrupament.

Com es va reprendre l’activitat escolta després de la guerra?
Mossèn Batlle es va amagar a Suïssa durant la guerra i va aprendre molt de l’escoltisme suïs, belga i francès. Els màxims dirigents escoltes d’aquests països van venir a Catalunya a fer formacions i d’aquí va sorgir FOCA. Llavors, mossèn Batlle va cridar als pares i mares de l’agrupament per reprendre’n l’activitat durant el franquisme. Jo no vaig fer la promesa fins els anys 40, després de la guerra. Llavors vaig ser cap de 1943 a 1948 i hi havia Llobatons, Minyons [actuals Ràngers i Pioners] i Guies. Els caps ens vam comprometre a tirar endavant l’escoltisme català.

El vincle amb mossèn Batlle va ser fort.
El darrer any de malaltia vam estar cada nit dos escoltes fent-li companyia. Vaig lluitar perquè el bisbe de Barcelona reconegués la seva tasca i així va ser, ja que el va nomenar consiliari diocesà d’escoltisme. El 1954, després d’estar un temps desconnectat de l’escoltisme, em vaig posar al capdavant del projecte per donar-li continuïtat.

Aquesta era la seva promesa?
La vaig intentar complir. Després de la mort de mossèn Batlle es va fundar la Delegació Diocesana d’Escoltisme, de la qual em van nomenar delegat; em convertia en el primer comissari general de Minyons Escoltes. Un dels objectius era estendre l’escoltisme pel territori i es va crear l’Oficina d’Informació i Coordinació de l’Escoltisme Català, que ens va servir per fer formacions a tot Espanya.

« Puc confiar en els escoltes, i una mostra és que gran part dels arquitectes que treballen a la Sagrada Família ho són »


Com va ser la relació amb l’escoltisme espanyol?
L’escoltisme català ha ajudat a l’espanyol a progressar. Jo deixo de ser comissari general per presidir el Movimiento Scout Católico inventat pels catalans. És un moviment i no una associació perquè es volia mantenir la personalitat de l’escoltisme català; havíem de lluitar per preservar la cultura perquè no era un dret sinó una obligació.

I què va passar amb les guies?
Estava clar que el mètode que utilitzaven les noies era el mateix però a nivell mundial els anys 60 encara existia la separació de gèneres. Tot i així, nosaltres vam apostar per un doble comissariat amb un noi i una noia.

Durant el franquisme d’on provenia el finançament?
Dels pares i les mares, però sense l’Església no hagués estat possible. Van ser els capellans que van veure que aquest era un bon camí per educar en la fe, una peça imprescindible pel progrés personal.

En què l’ha ajudat l’escoltisme?
A ser una bona persona en totes les facetes de la meva vida. Quan vaig fer la promesa em van demanar per quant temps seria escolta i ho continuo tenint clar: per sempre més. Puc confiar en els escoltes, i una mostra és que gran part dels arquitectes que treballen a la Sagrada Família ho són.

Parlant del tema, quan veurem la Sagrada Família acabada?
En Gaudí sempre contestava que el més important és fer les coses ben fetes, ja que el seu client no té pressa. Tardarem uns 8 anys a fer la torre central i llavors faltarà la creu de dalt. Gaudí, el geni, ens demanava que fóssim fidels a les seves idees però que féssim l’esforç d’interpretar-les. Ens ho va posar fàcil.

Amb 88 anys continua venint cada dia al temple.
Què vols que faci? Tinc salut i d’aquí un mes i mig, si tot va bé, aniré a esquiar. La primera vegada que ho vaig fer va ser amb mossèn Batlle.

Font: El Correu 86, secció Gent de Moviment. Tardor 2013


Comparteix