Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Entrevistes

Teresa Climent membre de la Taula Pedagògica que va implantar la coeducació
17.02.2014

"Calia normalitzar les relacions entre nois i noies, tal com ja s’estava fent a les escoles"

escoltisme i guiatge

Teresa Climent


Recordem... l'inici de la coeducació als agrupaments
Influenciats pels vents de renovació pedagògica de finals del franquisme i pel maig del 68 a París, el nostre moviment va començar a revisar i qüestionar-se alguns aspectes. Una qüestió fonamental a abordar era la coeducació, atès que fins aleshores els agrupaments i les branques eren separadament de nois i de noies i pertanyien a dos moviments diferents.

L’aplicació de la coeducació es va dur a terme gràcies al treball de la Taula Pedagògica, on coincidien els responsables dels equips de branca dels dos moviments; i d’una comissió de treball específica, per reflexionar què significava a nivell pedagògic i metodològic i com s’havia de fer el procés de transició als agrupaments i al moviment.

Ens ho explica... Teresa Climent
Va entrar a l’escoltisme als 17 anys, com a cap de llobatons a l’AE Jaume Balmes, a Barcelona. Al cap de dos anys es va incorporar al comissariat de la branca Llobatons, del qual més endavant va ser coresponsable. En els darrers anys ha treballat a la Fundació Serveis de Cultura Popular i a la Fundació Jaume Bofill, tot dissenyant i posant en marxa projectes educatius i culturals, així com en la identificació, avaluació i suport a iniciatives d’entitats i moviments socials.

De quina necessitat partia el projecte?
Calia normalitzar en un context educatiu les relacions entre nois i noies, tal com ja s’estava fent en les escoles del país que seguien criteris de renovació pedagògica.

Quins objectius es proposava?
Volíem impulsar que des dels agrupaments i les branques es plantegés un treball conjunt que permetés acabar en la fusió.

Quin va ser el teu paper?
Des de l’equip general de les branques Llobatons i Daines vam decidir exemplificar el treball conjunt i compartit, tot imaginant com havia de ser el procés de fusió i, sobretot, treballant les orientacions que calia donar als caps.

Creus que es va assolir el resultat esperat? Com es va materialitzar?
Sí. A nivell general, ben aviat es va començar a treballar amb equips pedagògics mixtos a moltes demarcacions, a fer formacions conjuntes, etc. Als agrupaments es va avançar de forma encara més ràpida, un cop es van afeblir les resistències que havien aparegut en alguns sectors.

Actualment es percep a MEG l’empenta d’aquesta feina? Com?
Ningú sap imaginar-se el moviment d’una altra manera que educant i vivint de forma conjunta nois i noies. I també hi ha el convenciment que cal continuar revisant com es treballa la coeducació, sobre quines bases es plantegen els projectes, com s’aborda el tractament del gènere, com es distribueixen funcions i responsabilitats... És un encert mantenir bones pràctiques com ara que els equips de responsables generals i de les demarcacions siguin mixtos.

Com veus l’escoltisme i el guiatge avui?
El veig bé, potser més necessari que mai i molt més valorat que en d’altres etapes anteriors, tocades de “posmodernitat”. Crec que té alguns reptes permanents, com la penetració en sectors de la població amb major fragilitat social o mantenir la seva viabilitat amb una estructura fonamentalment voluntària quan l’exigència en moltes qüestions és cada cop més gran.

Podeu llegir l’entrevista completa a www.xarxameg.cat/debats

Font: El Correu 86, secció xarxameg de la FJS. Tardor 2013


Comparteix