Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Entrevistes

Jo Jet cap de l’AEiG Cardenal Lluch
26.03.2014

"Per a fer els concerts, busco ‘el lloc bo’ de l’escoltisme, un espai adequat per fer les coses més espirituals i crear un clima bonic"


Josep Maria Serra


En Jordi ‘Jet’ Serra (Barcelona, 1990) i la Maria Ribot (Manresa, 1990) són caps de l’AEiG Cardenal Lluch i l’AEiG Cavall Bernat, respectivament. A part del seu amor pel cau tenen una altra passió, la música. Acaben de finalitzar un Verkami que els permetrà treure el llibre-CD ‘Viatges i Flors’ on, entre altres, hi ha una cançó que parla dels seus anys al cau.

Text: Sònia Calvó (membre de l’Àmbit de Comunicació)

D’on ve el nom de Jo Jet?
Ve del meu nom, Jordi, que és el nom que m’han posat de casa, i Jet, que és el nom que m’ha posat la societat, en aquest cas el cau. El primer dia que vaig anar al cau vaig portar una joguina d’una avioneta i anava dient que era un súper jet i se’m va quedar el nom.

Fa poc has fet un Verkami amb la Maria Ribot amb el qual heu aconseguit 5.759 €.
Com ho heu fet? Per a què us serviran aquests diners?

Al llarg d’aquests anys hem anat sembrant molts lligams i el Verkami els ha fet aflorar. Tot i això amb 5.759 € pots fer poca cosa... Als dos CD anteriors ja vaig intentar que el format físic fos una mica més elaborat i amb més valor del que tenen normalment els CD pelats, per això sempre he fet llibre-CD. Això fa que d’entrada la impremta sigui molt cara i se’n vagin uns 3.000 €. Volíem fer un conte perquè totes les lletres són més paisatgístiques i primaverals. Acaba sent un viatge a través de diversos paisatges a la recerca de la primavera. A part volem que hi hagi un videoclip, una web, unes fotos... i volem pagar a la gent que ens ho fa, no que ho facin perquè són amics!

Alguns dels concerts que feu són en terrats.
Això va ser una paranoia meva, fer els concerts a pèl. No crec gaire en aquests concerts en bars a les deu de la nit d’un divendres quan la gent vol sortir de festa o vol xerrar, perquè trenques tota la màgia que pots crear amb la música i amb l’ambient de la gent. Això em va fer buscar concerts que fossin en espais més reduïts, on no hi hagués cables entremig i que fossin a pèl, i on el lloc tingués una importància, fos maco. És com “el lloc bo” que es diu en l’escoltisme, buscar el lloc adequat per fer les coses més espirituals. Realment s’aconsegueix crear un clima molt bonic.

« Penso en tota la gent a qui l’escoltisme l’ha ajudat a fer les coses bé i a canviar les coses pas a pas »

 
La cançó “Cançons”, que parla sobre el cau, la vas escriure fa temps però ara l’has reeditat.
“Cançons” la vaig escriure en el meu primer any com a cap amb dues persones que per mi al cau eren especials i amb tot un cor de Llops i Daines. A la darrera festa a Manresa la vam tornar a tocar i vam demanar a sis amics si volien cantar amb nosaltres a l’escenari i també vam fer el vídeo a l’estudi. Per mi el primer any com a cap és l’any en que ets conscient d’allò que l’escoltisme està suposant per a tu, sobretot pel traspàs que suposa i que has d’actuar davant dels nens. Per mi és el moment en què t’adones que l’escoltisme afecta la teva manera de ser i d’actuar. També parla de les coses que m’he anat adonant al llarg dels meus anys al cau, de totes les coses que et van ensenyant o que et van fent veure. Parla d’aquesta sensació que quan ets petit et volen fer veure que no estàs sol al món, que hi ha molta altra gent i que tenim una responsabilitat. Després tot depèn de nosaltres: poder canviar el món una miqueta, ni que sigui un petit gir de clau, però que al final acabarà sent més gran.

Com és que vas entrar al cau?
Vaig entrar a primer de Llops i Daines. Els meus germans hi anaven i el meu pare també hi havia anat. Jo no hi volia anar perquè pensava que no faria amics. Al final vaig fer tota l’etapa fins a segon de Truc. Aleshores vaig portar tres anys Ràngers i Noies Guies, després vaig fer un any sabàtic perquè vaig venir a viure a Girona i només estava a algunes comissions, i aquest any he entrat de cap d’agrupament i de cap de Pollets, una branca que hem obert al cau abans de Castors i Fures (Castors i Llúdrigues). També estic a un equip de demarcació de la Catalunya Central per renovar el cançoner.

Veus una evolució en el món de l’escoltisme?
Jo crec que sí. M’emmirallo en el meu agrupament i la meva demarcació i em fa la sensació que s’està agafant molta força, molta embranzida i en general molta consciència del que estem fent. Cada vegada els caus estan més connectats amb la demarcació, que és una cosa que costava fa uns anys, i crec que és perquè agafem consciència del Moviment. En el moment en què ens trobem crec que és important que es camini cap a un lloc comú. Jo m’emociono molt amb l’escoltisme, veus realment que és un món brutal. Penso en tota la gent a qui l’escoltisme l’ha ajudat a fer les coses bé i a canviar les coses pas a pas

www.jojetimariaribot.cat

Font: El Correu 87, secció Gent de Moviment. Hivern 2014


Comparteix