Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Entrevistes

Xavi Valls Olivé Area de Comunicació de la FCEG
16.07.2012

"Crec que tots vam marxar a casa amb una imatge més àmplia del que és MEG, entenent que formàvem part d’un gran projecte"

Xavi Valls
el Correu


De quina necessitat partia el projecte?

El Pla Biennal 2000-2002 acabava i es volia treballar la proposta educativa del Moviment. En aquell moment els eixos del Congrés eren presents a la societat i es treballaven d’alguna forma als agrupaments, però calia incloure’ls en el marc del Moviment i d’una manera més àmplia.

Quins objectius es proposava?

Realitzar una gran pluja d’idees, un gran debat, reflexionar; però acabant amb propostes concretes que es poguessin aplicar als diferents espais del Moviment. Per exemple: com ens posicionem com a MEG davant el fet migratori? I què fem des dels
agrupaments? Quantes persones migrades tenim? Les estem anant a buscar? Un segon objectiu era adonar-nos de quants érem i de les capacitats que teníem en ajuntar-nos, i fer-les veure enfora.

Quin va ser el teu paper?

El meu era un paper molt tècnic, d’organització del Congrés: buscar els espais on es farien les ponències, els llocs on dormir, els tallers, la comunicació, les inscripcions, la festa a la nit... Hi havia diferents comissions que treballaven de forma coordinada. Va ser una feina molt intensa però alhora molt agraïda.

Amb quines dificultats us vau trobar?

La primera, el poc temps que teníem per muntar la trobada. Jo vaig entrar a l’OSG al febrer i el Congrés era a inicis de maig. Vam treballar moltes hores i molta gent. La sort d’organitzar alguna cosa així a MEG és que més o menys tots tenim la mateixa forma de treballar, i voluntat i paciència, que són molt necessàries.

Creus que es va assolir el resultat esperat? Com?

La trobada va anar molt bé. L’ambient que es va generar, els debats, les estones lliures i de festa... Crec que tots vam marxar a casa amb una imatge més àmplia del que és MEG, entenent que formàvem part d’un gran projecte. A un nivell més pràctic, es van recollir moltes idees amb què es va seguir treballant posteriorment, en trobades descentralitzades, i que van servir per redactar el Pla Triennal.

Què t’ha aportat el teu pas per MEG i per l’escoltisme i el guiatge?

Amistats molt sòlides, moments inoblidables, riures, paisatges, poder desenvolupar un projecte amb els teus amics, portant l’agrupament, assumint responsabilitats i reptes és una experiència de creixement brutal. Al final eduquem en valors i si estàs a l’agrupament és perquè te’ls creus. I els valors són una manera de veure el món, unes ulleres que portem posades sempre.

Com veus l’escoltisme i el guiatge avui?

Crec que Minyons ha anat creixent i adaptant-se molt a cada situació i que es troba en un moment molt sòlid. I ja ens cal, perquè que en moments com el d’ara són molt necessàries les escoles de valors. Cada cop som més conscients de la necessitat de veus crítiques a la nostra societat, de persones íntegres que s’impliquin en allò que fan, que defensin drets i assumeixin responsabilitats. Aquest és potser el punt feble que de vegades he vist al Moviment. Crec que hauríem d’estar més a prop d’altres moviments, com poden ser el 15M.

Font: el Correu núm. 81, Secció Xarxameg. Estiu 2012


Comparteix