Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Entrevistes

Andrea Demarmels president de la Regió Europea de l’Organització Mundial del Moviment Escolta (WOSM)
13.05.2014

"Ser cap és el millor que pots fer a la teva edat"

internacional, escoltisme i guiatge, voluntariat

Andrea Denarnels
Arxiu MEG


L’Andrea Demarmels és el president de la Regió Europea de l’Organització Mundial del Moviment Escolta (WOSM) des de l’agost de 2013, quan va ser escollit per la Conferència Escolta Europea a Berlín. Des dels 8 anys, l’Andrea ha format part del Moviment Guia i Escolta Suís. A més, per part de la WOSM és la persona de contacte de la Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge.

Text: Adam Peribáñez (membre de l’Àmbit de Comunicació)

Moltes gràcies per venir, estem molt contents de tenir-te aquí a la inauguració del Montserrat International Scout Centre. Per començar, ens agradaria poder conèixer què en penses d’aquest projecte.
Primer de tot, he de dir que jo també estic molt content de poder estar aquí. Penso que es tracta d’un projecte molt important, ja que a la WOSM tenim com a prioritat estratègica la diversitat i la inclusió, així com l’espiritualitat i l’obertura a tota la societat, i aquest projecte s’emmiralla exactament en el que volem aconseguir.
 
Tenint en compte que som com a mínim 45 milions d’escoltes i guies al món però tot i així encara hi ha un munt de gent que no ens coneix, què podríem fer per a tenir un major impacte a la societat?
El primer de tot és créixer, hem de ser molts més. Si volem tenir un impacte, 45 milions no són prou. Hauríem de ser almenys deu vegades més. Per tant, tot i que no és bo parlar de quantitat, hem d’intentar ser més escoltes. L’altra part és la qualitat. Tot el que fem a la nostra vida té un impacte. Si agrupem les nostres accions i tenim objectius clars sobre com han de ser, també podem tenir aquest impacte. L’escoltisme i el guiatge sempre el té, sobretot quan arribem a infants i joves i canviem les seves vides. Potser ho fem d’una manera molt simple, fent-los feliços amb una activitat, o més en profunditat, per exemple a través de l’espiritualitat, mostrant-los que al món hi ha alguna cosa més. Si els escoltes i les guies poden entendre que la vida és més del que poden veure a la televisió, potser poden tenir una vida més plena, i aquí trobem aquest impacte.

« Aquest projecte s’emmiralla exactament en el que volem aconseguir »

 
Ara ens agradaria conèixer una mica més la teva vida com a escolta.
Sóc escolta des dels set anys. Els meus pares volien desfer-se de mi unes quantes hores i em van dir “si us plau, si us plau, vés amb els escoltes”, i hi vaig anar, ja que tenia amics allà. Durant els meus primers anys vaig passar-m’ho molt bé i va ser molt interessant. Més tard, entre els 15 i els 18 anys, sincerament una edat difícil a vegades, va ser molt útil per a mi. Si heu vist les pel·lícules de la Guerra de les Galàxies, podríem dir que el costat fosc de la força m’interessava molt, i l’escoltisme em va ensenyar a no caure-hi, així que podríem dir que va exercir una bona influència en mi a nivell personal i també en la meva carrera. Gràcies a ell [l’escoltisme] he obtingut eines que d’altra manera no hauria après. En fer-me gran, vaig decidir que era hora de tornar alguna cosa al moviment i convertir-me en cap, i després vaig arribar als espais nacionals i finalment als europeus. Avui dia realment puc dir que estic content d’allò que l’escoltisme m’ha donat i de poder tenir les piles carregades per ajudar a les associacions nacionals.
 
Aprofundim ara en les raons per les quals vas entrar als espais europeus.
Penso que l’escoltisme, com a moviment educatiu, té etapes, i estar sempre encallat al mateix lloc no és bo, ja que per una banda evites que entrin noves persones, i per l’altra, no hi ha una progressió en la teva feina. Des d’una perspectiva personal, crec que és important provar les diferents etapes, i anar des d’un nivell més local fins al nacional, regional i més enllà. La feina acaba sent més o menys la mateixa, però el marc de treball canvia.
 

« Aquesta vessant internacional, aquesta possibilitat de formar part d’alguna cosa més gran, és molt important. Potser com a noi o noia no ho pots veure, però, un cop ets cap, ho has de sentir »

Seguim amb una pregunta que sovint ens fan els i les nostres caps, i que a vegades ens costa respondre: quina és la raó per a què hi hagi dues associacions mundials diferents, la WOSM i la WAGGGS?
Bona pregunta! Principalment es tracta d’una raó històrica. Quan Baden Powell va fundar el moviment fa més de 100 anys, la societat era completament diferent, no era possible ajuntar nois i noies, no s’hauria acceptat. Quan van veure que ‘l’experiment’ de l’escoltisme funcionava bé van decidir que podria ser bo també per a les noies, i així es va fundar una segona organització, la WAGGGS. L’autèntica pregunta no és perquè tenim dues associacions, sinó perquè ens mantenim així. La realitat és que cadascuna ha desenvolupat la seva pròpia vida i durant tots aquests anys s’han especialitzat molt, la WOSM tant amb nois com amb noies i la WAGGGS molt més de cara a les noies. Depèn molt d’on visquis. A Europa, per exemple, tenim una molt bona col·laboració i treballem tots plegats.
La majoria dels esdeveniments creats a nivell europeu són conjunts, així que no fem gaires diferències. El que ens importa és que a Europa els infants, adolescents i joves tenen la possibilitat de viure l’escoltisme i el guiatge. A nivell mundial, però, és una mica diferent. Per exemple, a l’Àfrica és bastant difícil ajuntar noies i nois. Al cap i a la fi és una barreja de raons històriques, psicològiques, legals i personals el que ens fa mantenir les dues associacions.
 
Més enllà de les diferències entre les dues associacions, passem a una altra qüestió. Per què és important formar part de la WOSM, què n’obtenim treballant amb ella?
Crec que és extremadament important formar part de la WOSM o la WAGGGS. La gran diferència entre allò que nosaltres fem com a escoltes i allò que fan la resta d’organitzacions  és que nosaltres som un autèntica associació mundial. Hi ha escoltes aquí i hi ha escoltes a l’altra banda del món... Pots trobar-ne a més de 160 països. I les seves arrels són sempre les mateixes: un moviment educatiu, de jovent, amb un contingut, visió i missió comuns. El que volem és dur a terme activitats divertides, però que a l’hora tinguin un impacte al món, intentant deixar-lo millor de com l’hem trobat.
 

« Quan siguis més gran seràs feliç mirant enrere i pensant, “sí, això va ser una gran inversió del meu temps. He après i donat tant que ara sóc més ric que no pas abans” »

Aquesta vessant internacional, aquesta possibilitat de formar part d’alguna cosa més gran, és molt important. Potser com a noi o noia no ho pots veure, però, un cop ets cap, ho has de sentir. Has de veure el poder de l’associació, el fet que formes part d’alguna cosa més gran i de que mai estaràs sol. Estàs compartint un mètode educatiu amb molta altra gent. Aquesta és la visió més ideològica. També hi ha una part pràctica, i aquesta es veu reflectida,per exemple, a les Jamborees. On, a la resta del món, tens la possibilitat de formar part d’alguna cosa tan gran? Tota aquesta gent provinent d’arreu del món, passant-ho bé i pagant tan poc –sí, són bastant cares, però no tant com per exemple unes vacances familiars-. En resum, trobem activitats a nivell internacional, campaments a l’estranger i aquesta vessant més ideològica de formar part d’un tot més gran, una autèntica associació internacional. Al cap i a la fi es tracta de formar part del món. Es parla molt de ser-ne part, però a l’escoltisme no ho parlem, ho vivim, i crec que això és una bona raó per a formar-ne part. No estàs sol, ets part de quelcom més gran i hi ha ajuda i suport des de dalt cap a baix. La WOSM és com una gran família.
 
Acabem de veure la imatge global del que és l’escoltisme avui dia, però com t’imagines l’escoltisme i el guiatge d’aquí a cinquanta anys a nivell mundial i europeu?
Els veig com un moviment educatiu i juvenil més i més obert i divers, on el voluntariat encara sigui clau i on la gent jove tingui l’opció d’utilitzar el seu temps lliure en una activitat útil però malgrat tot divertida. El mateix s’aplicaria a nivell mundial. Hem de ser conscients que en aquest nivell el xoc de cultures és molt més gran, així que seria feliç si d’aquí a cinquanta anys tinguéssim un moviment fort, de jovent, educatiu i més divers, tot acceptant aquesta diversitat.
 



Apropant-nos a la teva tasca com a president de la Regió Europea de la WOSM, quins objectius t’has marcat?

La meva primera resposta és la institucional. Com a president, represento el Comitè, al servei de les associacions nacionals escoltes, i el meu principal propòsit és aplicar les decisions de la Conferència Escolta Europea, l’assemblea de tots els països europeus. La Conferència decideix el Pla Regional per l’escoltisme, i aprova resolucions i indicacions d’allò que cal fer durant el trienni. Per tant, he d’implementar el pla. En segon lloc, i molt important per mi, penso que el nivell regional només té un objectiu real, donar suport a les associacions nacionals. És el mateix que a nivell nacional, on l’associació dóna suport als agrupaments. No has de sentir-te sol a nivell nacional, les taules executives no estan soles, sinó que hi ha estructures que donen força i suport, i ajuden personalment i a nivell econòmic, psicològic i fins i tot amb recursos humans.
 
Sempre has d’estar disposat a demanar ajuda als altres i el nivell regional facilita aquesta xarxa i aquesta ajuda. Aquesta és la meva tasca. Després hi ha feines específiques que es volen aconseguir, com aconseguir relleu a nivell europeu o tenir una regió oberta que comenci des de baix no des de dalt, on nosaltres puguem escoltar allò que els nostres infants i joves i els nostres caps desitgen o necessiten, i on puguem donar resposta a aquest tipus de crides.
 
Finalment, t’agradaria adreçar algun missatge als i les caps de Catalunya?
Sí; penso que a vegades no és fàcil ser cap. Segurament seria més senzill quedar-se a casa mirant la televisió, jugant a la consola o anar de compres... No sempre és fàcil preparar activitats i planificar el què faràs l’endemà. Però tot i això veuràs que ser cap és el millor que pots fer a la teva edat. Quan siguis més gran seràs feliç mirant enrere i pensant, “sí, això va ser una gran inversió del meu temps. He après i donat tant que ara sóc més ric que no pas abans”. Potser no econòmicament –potser sí, ja que estaràs molt més preparat per a la vida-, però seràs feliç d’haver esdevingut  un cap. Al cap i a la fi, com va dir Baden Powell, et trobaràs amb moments en la teva vida que seran molt i molt tristos, i això és normal, però intenta tenir al cap per a aquests moments un record agradable dels teus anys com a escolta o guia, i veuràs com t’ajuda. Veuràs com, després d’una tempesta, sempre surt el sol, i com l’escoltisme és aquest sol.
 
Font: El Correu 88, secció Especial. Primavera 2014


Comparteix