Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Entrevistes

Manuel Subirà i Rocamora Des de cap de patrulla a cap de contingent en diverses jamborees
13.06.2014

“Durant la dictadura, les dificultats per actuar feien d’estimulants per comprometre’s en la vida associativa”

Manuel Subirà


Text: equip coordinador del Grup d’Antics Escoltes i Guies de la Fundació Josep Sans (adaptació)

Ha dedicat uns 70 anys de la seva vida a l’escoltisme i el guiatge, des que el 1945, amb 16 anys, va entrar al Centre d’Acció Catòlica de Santa Maria del Mar. Dins del Moviment ha exercit responsabilitats diverses: de cap de patrulla a cap de contingent en diverses jamborees.
 
Quins són els valors que més et van marcar de l’escoltisme i el guiatge?
No tenir por de l’esforç; la germanor; el gust per les responsabilitats…
 
De quina activitat guardes més bon record?
Del Camp Escola de Chamarande (França) per l’ensenya de fusta (“wood badge”) i dels fets del Montnegre (1953).
 

« El “fer servei” ha estat el motiu constant que m’ha fet comprometre en totes les activitats que han suposat tenir-hi algun tipus de responsabilitat cívico-social »

Creus que la situació dels anys de la dictadura va afavorir l’engrescament de moltes persones per l’escoltisme/guiatge?
Sí, les dificultats i els entrebancs per actuar feien d’estimulants, en molts casos, per actuar i comprometre’s en la vida associativa.
 
Alguna situació de la teva vida personal o professional ha estat resolta utilitzant els punts de la Llei Escolta?
El “fer servei” ha estat el motiu constant que m’ha fet comprometre en totes les activitats que han suposat tenir-hi algun tipus de responsabilitat cívico-social: escoltisme; Escola Proa; Cavall Fort; Antics Escoltes; Gran Enciclopèdia Catalana; Fundació Concòrdia Farmacèutica; Cooperativa de Farmacèutics; Servei de Farmàcia de la Generalitat de Catalunya; etc.
 
Alguna anècdota que vulguis recordar?
Una de molt senzilla, però primerenca, que em feu conèixer i valorar la germanor escolta: l’any 1948, un cop obertes les fronteres amb Europa, en una anada a Montpeller per visitar-hi la Facultat de Farmàcia, va passar per davant de la nostra residència un escolta amb bicicleta. Des de la finestra vaig fer el xiulet escolta i el noi es va aturar, es va girar i ens vàrem intercanviar la salutació que ens havien explicat era comuna entre els boy-scouts. Era veritat!
 
Què penses sobre el paper de l’Església en l’escoltisme i si continua tenint sentit la diferenciació entre escoltisme laic i escoltisme catòlic?
Jo crec en l’escoltisme confessional, puig hi vaig “néixer” i “créixer”, m’hi he “reproduït”, l’he “defensat”, n’he “rebut” molt i li he donat i dono “tant com puc”. Crec que és perfectament vàlida l’existència de les dues maneres de fer escoltisme que, de fet, és la mateixa, però que amb la confessionalitat pot assolir un complement que li dóna fermesa i li facilita, a casa nostra, la consecució de la seva característica de mètode educatiu.
 
Vols dirigir alguna recomanació als caps actuals de MEG?
Pel que he pogut apreciar en aquests setanta anys d’història de l’escoltisme a Catalunya, tret d’alguns alts i baixos més o menys greus en la bona entesa i cooperació entre els diversos “escoltismes” que s’hi ha practicat o s’hi practiquen, no veig cap necessitat de canviar el “statu quo” que s’hi manté. Amb un mínim de bona voluntat per part de tothom i seguint amb el respecte que els “confessionals” sempre hem mantingut envers els que practiquen o advoquen la laïcitat, i els que ho fan a la viceversa, es pot continuar perfectament endavant al servei de la Catalunya plural que tots volem lliure i plena.
 
Adaptació de l’entrevista publicada a la revista Caliu del mes de març de 2014, butlletí informatiu del Grup d’Antics Escoltes i Guies de la FJS.
 
Podeu llegir l’entrevista completa a l'edició nº 20 d'El Caliu

Font: El Correu 88, secció xarxameg de la FJS. Primavera 2014


Comparteix