Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Entrevistes

Clàudia Climent i Laura Sánchez caps de CiLL a l'AEiG Xaloc (Dem. de Tarragona) i a l'AEiG Sant Sadurní (Dem. BLL/G/AP) respectivament
04.07.2014

"El millor de treballar amb ells és veure la seva primera promesa, la il·lusió de posar-li el primer fulard... són moments que posen la pell de gallina"

Clàudia Climent

Laura Sánchez


La unitat de Castors i Llúdrigues (CiLL) és una de les més especials. Es tracta dels nens més petits de l’agrupament, i als caps els toca - de vegades - la complicada tasca d’introduir-los a l‘agrupament i al món escolta, a l’hora que se’ls comença a educar en valors i descobreixen el treball en equip.

Text: Anna Camacho (comissària de la Demarcació de Girona)

Què creus que és millor de treballar amb els CiLL? I el pitjor?

Clàudia:
El millor de treballar amb ells és que saps que veuràs en molts el seu primer bon dia, la seva primera promesa, la il.lusió de posar-li el primer fulard... són moments que posen la pell de gallina. El pitjor, sens dubte, la ‘mamitis’ i ‘papitis’ i com contrarestar-la.

Laura:
El millor és que m’arrenquen sempre un somriure. El pitjor, plegar-los el sac.

Per què penses que el color taronja va associat a aquesta unitat?

Clàudia:
Jo crec que és un color càlid, entusiasta i creatiu, que pot reflectir una mica aquesta ingenuïtat que fa que creguis que tot és possible.
 
Laura:
Energia, són vitamina C en vena!

Explica’ns una anècdota de CiLLs.

Clàudia:
Va ser als últims campaments de primavera. La nit anterior havíem sopat unes sardines que realment feien fàstic. Sense llum ni fanalets, vam decidir rentar els plats l’endemà al matí. Ja us ho podeu imaginar: tot enganxat, la meitat de les sardines encara als plats... Vam deixar molt clar que els plats abans d’anar a la pica s’havien d’escurar, però de sobte veiem un castor anant tot decidit cap a la pica, amb el plat a vessar de sardines i espines. I xof, a l’aigua.
 
Laura:
Una nit de campaments, mentre tots dormíem, un dels castors es va despertar per anar a dormir al lavabo! Va travessar tot el terreny sense la lot, descalç. Va ser dels més valents, però... buscava el lavabo perquè hi havia llum i així no tenia por!

Què penses que és el primer que ha d’aprendre un CiLL quan entra a l’agrupament?
 
Clàudia:
Crec que se’ls ha d’intentar ensenyar el per què ser de cau és una experiència tan única.
 
Laura:
Cordar-se la camisa.
 
Explica’ns una tècnica per motivar als CiLLs al màxim!

Clàudia:
Als nostres CiLL els encanten les titelles. Quan volem explicar quelcom més complex i menys dinàmic utilitzem titelles de diferents personatges. Els últims que ens van visitar van ser uns pallassos molt entretinguts.
 
Laura:
La motivació és la solució!

Fes-nos cinc cèntims d’algun projecte que hagis fet amb els CiLL.

Clàudia:
Per Nadal, els CiLL van decidir que volien col·laborar amb un menjador social (va ser una iniciativa que va sortir d’ells sols). Vam dedicar la tarda d’un dissabte a cuinar un regiment de macarrons a la bolonyesa i pastís de xocolata amb galetes. Va valdre molt la pena.
 
Laura:
Fer una obra de teatre pel casal dels avis del poble cada any per Carnaval.
 
Explica’ns quina és la millor bestiesa que ha sortit de la boca d’un dels teus Cill!

Clàudia:
Va ser durant la pluja d’idees del projecte, que els nens i nenes es van dividir molt en dos grups: un d’ells defensava cuidar les plantes i l’altre fer unes olimpíades amb altres caus. Una de les nenes més responsables de la branca aixeca la mà i diu: “Hem de fer el projecte de les plantes perquè si no el fem les plantes es moriran i nosaltres també perquè no tenim oxigen sense la fotosíntesi. L’hem de fer per no morir-nos”.
 
Laura:
“No puc menjar poma perquè sóc celíac”.
 
Digues una frase que motivi a estar a CiLL a caps que no hi han estat!
 
Clàudia:
Haver de demanar al ratolinet que porti regals a la nit perquè a molts dels teus nens i nenes els hi cauen les dents i veure l’endemà la seva cara d’il.lusió al rebre llaminadures per compartir... no té preu.
 
Laura:
Els castors som els millors!

Font: El Correu 89, secció Maneres de fer. Estiu 2014


Comparteix