Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Entrevistes

Judit Besora va ser nena de l’AEiG Verge de la Candela i és responsable del projecte A Jud-Àfrica
04.07.2014

“El cau és el lloc on he après totes les eines que ara em permeten fer el que faig”

Judit Besora
www.ajudaafrica.org


Text: Adam Peribáñez (membre de l’Àmbit de Comunicació)

Judit Besora (Valls, juny de 1985), va passar la seva infància i joventut a l’AEiG Verge de la Candela, i actualment és la responsable del projecte A Jud-Àfrica, que promou l’alfabetització i l’educació a Burkina Faso.

Com va començar la teva implicació en el món de la cooperació i les ONG?
He viatjat bastant i he viscut a diversos llocs tant per estudiar com per aprendre idiomes, i vaig arribar a un punt en què tenia la sensació de conèixer bastant bé l’entorn. Volia conèixer una realitat diferent, i vaig trobar una ONG a Alemanya que organitzava un projecte a Sudàfrica. Em van escollir, i vaig estar un mes allà col·laborant-hi. Em va encantar, i en aquell moment vaig pensar “em quedo aquí”. Però no havia acabat la carrera, així que vaig tornar a casa amb la idea de fer les coses bé. Vaig tornar, passar un any aquí decidint què faria després. La idea va ser anar-me’n un any allà i muntar un projecte. Una de les motivacions era aconseguir trobar un estil de vida més auster. Sempre he volgut tenir aquest estil de vida, i allà realment podia experimentar què és viure només amb les necessitats bàsiques cobertes. La idea de fer un projecte de cooperació va ser realment l’excusa. No volia anar allà i passar un any sense fer res, ja que hi anava volia trobar la manera d’aportar alguna cosa.

« Durant tota la meva vida he estat una apassionada del cau. Crec que t’aporta coses que no pots aconseguir enlloc més »

 
Explica’ns la teva tasca actual a Burkina Faso i com la combines amb la teva vida aquí.
A Burkina Faso tenim un centre de formació per a adults, tot i que hi poden començar a venir des dels 12 anys. L’objectiu bàsic és oferir alfabetització per tota la gent que no ha anat a l’escola, ja que Burkina Faso té l’índex d’analfabetisme més alt del món. Tenim dues vessants: en una, qui vulgui aconseguir el graduat escolar ha de fer un curs de sis anys per aconseguir el certificat oficial d’escolarització; l’altra vessant no està tan enfocada a tenir un títol sinó a tenir les eines per defensar-se a la vida diària. També ensenyem informàtica, sobretot com a mitjà per a finançar el projecte, ja que l’alfabetització pretenem que sigui gratuïta. La informàtica l’encarem a estudiants universitaris o funcionaris, amb més recursos, tot i que oferim preus molt baixos.
 
En relació a la gestió del projecte, la feina que em suposa és l’organització durant el curs d’actes per a recollir calers, tot i que no és una feina diària. També mantinc el contacte amb la gent d’allà per telèfon o correu, i ells m’envien la informació i jo l’actualitzo, però tampoc em comporta molta feina.
Al principi sí que era més embolic.
 
Quin paper ha tingut el teu pas pel cau en tota aquesta implicació?
A mi el cau m’ha fet com a persona. Sempre dic que el cau és el lloc on he après totes les eines que ara em permeten fer el que faig. Al projecte s’hi poden veure moltes coses que són fruit de l’experiència al cau, com per exemple les revisions que duem a terme a final de curs amb els membres de l’equip. Una de les grans coses que aprens al cau és a planejar un projecte, a dur-lo a terme i després a veure què ha fallat i què no, i aquesta és la metodologia que jo sempre he fet servir. L’altra cosa que et dóna el cau és l’esperit crític, les ganes de fer alguna cosa, de no quedar-te assegut a la cadira. La voluntat de tenir una actitud activa. Durant tota la meva vida he estat una apassionada del cau. Crec que t’aporta coses que no pots aconseguir enlloc més. Una de les coses que m’agrada molt del sistema del cau i que sempre he seguit aplicant ha estat el compromís, la promesa. Ja no estic involucrada a l’escoltisme, però segueixo tenint el meu compromís i el meu anàlisi de com van les coses i com vull que vagin, i això m’ho ha ensenyat al cau.
 
Creus que  la cooperació i l’escoltisme són una bona combinació?
Sí, però alhora jo també soc crítica amb la cooperació. M’explico. La cooperació és un molt bon mitjà d’aprenentatge, i crec que és un pas que es pot compaginar molt bé amb la vida escolta, i et dóna un coneixement que a casa no pots trobar. El que passa és que, tot i estar ficada en el món en que estic, no crec que sigui la forma de solucionar les coses. Jo sempre imagino el món com un teixit, on hi ha unes mans que contínuament van fent talls amb unes tisores. Els que fem cooperació el que fem és agafar fil i agulla i anar apedaçant, però si no soluciones el problema, si no atures les mans amb les tisores, això no serveix per a res, no és una solució.

Font: El Correu 89, secció Gent de Moviment. Estiu 2014


Comparteix