Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Entrevistes

Pioners i Caravel·les Tanganyika AEiG Jaume Caresmar – Ma Antònia Salvà (Igualada)
14.08.2014

"La diferència més gran és l'organització del campament"

Pioners i caravel·les Tanganyika
Vilda


Com és l’experiència de participar en una trobada escolta en un altre país? Quines diferències hi ha entre l’escoltisme català i el suec?

Els pioners i caravel·les Tanganyika de l'AEiG Jaume Caresmar i Ma. Antònia Salvà han participat en una Jamboree sueca, anomenada Vilda, on han pogut viure una gran experiència internacional i han après, conegut i intercanviat una gran aventura amb escoltes i guies suecs i suïssos.

Reproduïm l’entrevista que els han fet al web de la Vilda (aquí podeu trobar la versió original en anglès).


Al Karups-Nygård, un dels camps de la Vilda 2014, escoltes de Catalunya, Suïssa i Suècia acampen junts al costat del bonic llac Sövde. Tenim curiositat per saber què pensen els nostres convidats internacionals sobre Suècia i les seves experiències fent escoltisme suec i sobre Vilda.

Hola, d’on sou?
Som 26 escoltes catalans d’Igualada, a prop de Barcelona, a Catalunya. Al nostre agrupament som uns 250 escoltes.

Com heu acabat a Vilda?
Per preparar l’estiu, ens van demanar que féssim quatre presentacions sobre on volíem anar i experimentar l’escoltisme. Després vam contactar amb la nostra organització internacional i van mirar on hi hauria Jamborees nacionals arreu d’Europa. Entre aquestes opcions, vam seleccionar Suècia i Vilda 2014.

Com heu viscut fins ara el campament, basat en els temes “voluntat”, “calidesa” i “remolí”?
La sensació de “calidesa” sens dubte s'ha expressat en l'amistat i la unió que hem viscut aquí, com quan ens asseiem davant de la foguera a la nit i cantem cançons o quan treballem junts en els nostres grups. Avui també hem anat una sauna, cosa que ha estat molt emocionant, perquè no sabíem com seria!
La “voluntat” s’ha expressat en la nostra voluntat d'aprendre coses noves. Hi ha hagut molts nous reptes per a nosaltres, perquè mai havíem trincat cordes ni remat amb una canoa abans.

Què espereu amb més ganes de la resta de l’estada?
Quan vam mirar el calendari, la sauna i l'activitat de nit ens van semblar allò més emocionant, però també estem desitjant que arribi el foc de camp, per reunir-nos i intercanviar experiències amb els altres escoltes.

Si compareu Catalunya i Suècia, quines diferències heu experimentat?
La diferència més gran és l'organització del campament - tant en termes de construir llocs per dormir com el focus d’atenció en la higiene. Nosaltres sempre dormim en tendes de campanya en lloc de construir grans refugis per al vent. Prestem atenció a la higiene, però no perseguim els nostres escoltes amb “alco-gel” abans de cada àpat... A Catalunya els caps escoltes són molt més joves que molts dels que hem conegut a Suècia. L'edat més comuna és entre 20 i 25, però els caps a Suècia són sovint els pares dels escoltes. També tenim un parell de tradicions diferents que no hem vist aquí, com esperar a menjar fins que tots hagin rebut el seu menjar i cantar una cançó junts per desitjar un bon àpat.


Comparteix