Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Entrevistes

Pau Rodríguez cocoordinador d’El Diari de l’Educació
17.03.2015

"L’educació en el lleure no genera informes ni balanços, no té problemes, i per això els mitjans no ens hi solem abocar"

Enric Català


Pau Rodríguez (Figueres, 1989) és cocoordinador d’El Diari de l’Educació, un projecte periodístic creat fa un any i que té el seu origen en la Fundació Periodisme Plural. Va ser “nen de cau des de Castors” a l’AEiG Xiprers al Vent, on també va fer dos anys de cap.

Text: Sònia Calvó (Àmbit de Comunicació)

Per què vau crear El Diari de l’Educació?
Ens proposem arribar a la comunitat educativa i que ens reconeguin com una eina de comunicació i quasi de servei públic per a ells. Volem aconseguir que la informació sobre educació trenqui l’escolarització de l’àmbit. L’educació, per nosaltres, té a veure amb l’escola, amb l’entorn, amb l’activisme, amb el lleure..., i per això volem informar del que passa dins i fora de l’escola. No volem només informar de l’educació per als educadors, sinó també per a la resta de la societat. El Blog de l’Escoltisme que hem obert recentment ens ajuda a tenir una plataforma de debat de la comunitat educativa completa.

Com tracteu al diari l’educació en el lleure?
Estem relacionats amb el lleure i l’entenem com un espai formatiu quasi troncal per a les persones. És una eina educativa fonamental en l’àmbit formatiu, social i de compromís ciutadà. Intentem parlar del lleure sobretot quan arriben èpoques com l’estiu; intentem explicar les coses més importants que es fan des del lleure. L’educació en el lleure és complicada perquè és una branca de l’educació que no tendeix a generar informes ni balanços, no té problemes, i aleshores els mitjans no ens hi solem abocar. Ho hem de fer, però, perquè la considerem important.

El cau educa els infants, però també els caps?
Clar. D’entrada perquè els caps són joves i encara estan en una etapa formativa. Els caps passen la postadolescència com a monitors i tenen la responsabilitat de fer-se càrrec dels nens. Això és important pel compromís col·laboratiu i el treball en grup. A més a més, els caps que han estat nens del cau tenen una sensació de retorn a la comunitat que és molt positiu. Tens la sensació de dir: “Jo he rebut molt i ara ho estic retornant tot”. Un punt clau és la idea de compromís últim que s’estableix i que té molt a veure amb el sentiment de pertinença que els nens desenvolupen des que entren al cau fins que són caps. Com a nen, t’integres en una unitat i vols aportar-hi coses, vas creixent amb ella, i això en l’aspecte educatiu és pura notícia. A part, hi ha l’element del voluntariat, que fa que tothom tingui accés a anar a un cau. És una eina contra l’exclusió.

« El mètode de funcionar del cau és molt útil i eficient, i això ha influït les escoles »

Què recordes de la teva etapa al cau?
Jo sóc un nen de cau. He fet molts projectes i m’he divertit molt, fins i tot en moments de l’adolescència, en què sovint es viuen etapes complicades. Quan em preguntaven “Perquè t’agrada anar al cau?”, sempre deia que era perquè allà podia fer el que no podia fer a l’escola. Això és bastant significatiu de com funciona el sistema educatiu i de la funció del cau com a element compensador de moltes necessitats educatives que l’escola no acompleix.

Moltes escoles treballen per projectes. S’inspiren en els caus?
És una mica agosarat dir que ho han copiat dels caus. Tot i això, és claríssim que s’ha demostrat que el mètode de funcionar del cau és molt útil i eficient, i això ha influït les escoles. Moltes recerques fetes per experts acaben arribant a conclusions que els caus ja havien assolit fa vint anys i que ja posaven en pràctica, com l’aprenentatge servei i el treball per projectes. El que ara en diuen gamificació, introduir el joc en el procés d’aprenentatge, el cau ja ho fa des de fa molt. El lleure, a casa nostra, té el futur assegurat. La societat aprecia la feina del lleure, que es considera molt important perquè completa algunes mancances de l’educació a l’escola, com el contacte amb la natura.

El cau té una acció directa en la transformació social?
No és transformador a curt termini. Els projectes d’acció social directa que pot fer un grup de pioners i caravel·les són transformació social, però no tenen un impacte molt fort, perquè són limitats i costa molt que arribin a tenir la complexitat que necessita per molts altres actors. La transformació està més encarada a la formació que han rebut els nens que han fet tots aquests projectes. En el futur tindran un sentit de la transformació social i del benestar comú molt gran gràcies a això. La transformació al cau té més a veure amb l’aprenentatge personal a llarg termini que no pas amb l’acció directa al territori.

Entrevista publicada originalment a la revista El Correu 91.


Comparteix