Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Entrevistes

Neus Andreu Facilitadora de grups de la cooperativa Fil a l’Agulla
22.06.2015

"La participació i la gestió de conflictes han d’anar de la mà"


Cedida




Neus Andreu és membre de la cooperativa Fil a l’Agulla, dedicada a generar processos de transformació personal i col·lectiva, i exresponsable pedagògica del Sector I. Actualment exerceix de facilitadora de grups i és experta en el treball de processos.

Text:  Adam Peribáñez (membre del Consell de Redacció).

Quin és el major repte a l’hora de gestionar la participació en un grup gran?
En els sistemes democràtics més macro, com Minyons, podria ser el tema de la quantitat i la qualitat. És normal que sigui la majoria qui marqui la presa de grans decisions, perquè si no és molt difícil funcionar, però també és com dir que el que pensa la majoria és allò realment rellevant. Cal tenir present que les minories, des de sempre, han estat les que han portat el progrés a les societats i també a les associacions. El que no acaba d’aconseguir la democràcia en relació a això és poder gestionar la diferència, la dissidència. És complicat lidiar amb ella. Estem oberts a escoltar a tothom fins que escoltem coses que no ens agraden, llavors hem de veure com ho fem. Per tant, la participació i la gestió de conflictes han d’anar de la mà, i aquest és un dels grans reptes de la participació.

Existeix la bona i mala participació? Com la podem potenciar?
És molt difícil parlar de bona o mala participació. La simple voluntat per part d’una entitat o un grup d’incentivar la participació ja és un gran què. També és veritat que quedar-nos amb les voluntats i intencions no resol els problemes. Escoltar opinions oposades ens confronta i l’instint natural de les persones no és d’obertura. Tot i això, aquesta és una actitud molt educable i que no s’ha treballat gaire en la nostra societat. No parlaria de mala participació, però sí que un pas molt necessari és no deslligar la part de treball més personal i de treball intern a l’hora d’afrontar una decisió i acceptar una postura oposada del procés macro de presa de decisions. També és molt important el treball amb les figures de lideratge i el seu apoderament, i el transformar les decisions en fets, que és un procés molt més difícil.

« El treball de processos ajuda a treballar els conflictes a tots els nivells »

Parlant de líders, de quines eines disposem per fer més eficaç la participació representativa?
A l’hora de treballar la democràcia i la participació amb figures de lideratge, des de la perspectiva del treball de processos, sempre ho fem a diversos nivells alhora. Un és el nivell individual, en el qual és molt important que la figura del representant reconegui  a l’àmbit intern la part que sintonitza, tant amb una postura com amb una altra. A nivell de subgrups, parlant de Minyons posaríem com a exemple a les TACAs o TAPEs, treballar i treure a la superfície què hi ha al darrere de les dues postures, més enllà de la pròpia decisió. Això moltes vegades ens pot portar ja a consensos, o com a mínim a una major comprensió de quina és la situació. Això també es pot treballar a nivells més generals, com en un Comissariat General. Si tothom fa aquest treball, instantàniament es guanyarà en fluïdesa. El conflicte es torna impossible quan els dos rols es queden encallats. La clau és entendre les dues postures a fons per poder facilitar el diàleg i la participació, de manera que s’arribi a punts comuns.

Abans has mencionat el treball de processos, que és una de les teves especialitats. En què consisteix?
El treball de processos és més una mirada que un metodologia. Es pot aplicar a grups de totes les dimensions, fins i tot a nivell de societat. Té una gran vessant d’aplicacions, pel fet de ser una manera de veure les coses. Pel que fa al treball amb grups, un dels grans eixos és la democràcia profunda. Arnold Mindell, l’impulsor d’aquesta idea, veu la democràcia massa centrada a gestionar i distribuir el poder de forma equitativa. Això és important, però la democràcia profunda no ho considera suficient i vol fer un pas més. Mindell es planteja que la democràcia, que està molt lligada a la participació, ha de facilitar processos de presa de consciència. No només preocupar-se de qui té el poder i qui decideix, sinó ser conscients de com s’han pres aquestes decisions, quin impacte tenen en les persones i quin paper han tingut aquestes persones en la presa. Busca el canvi real i de consciència, i també saber gestionar les minories de manera no repressiva, cosa que facilita la participació continuada. El treball de processos ajuda a treballar els conflictes a tots els nivells, tant superficials com emocionals.

Font: El Correu 92, secció Gent de Moviment. Estiu 2015


Comparteix