Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Entrevistes

Mireia Besora treballa a Xamfrà, centre de música i escena del Raval de Barcelona
10.11.2015

"La música ens pot ajudar a resoldre conflictes al cau"




La Mireia Besora va entrar al cau de Valls, l’AEiG Verge de la Candela, amb 8 anys i ha estat cap, comissària de demarcació i formadora de TROCA, entre d’altres. Titulada en Pedagogia Musical per l’ESMUC, sempre ha intentat que la música i l’educació es donin la mà. Treballa a Xamfrà, centre de música i escena del Raval de Barcelona, i porta un cor de noies.  La música és la seva manera de compartir, acompanyar i créixer, però sobretot és la vàlvula per on s’expressen les emocions.

Text: Carla Liébana

Com recordes la presència de la música durant els teus anys d’escoltisme actiu?
Al cau cantàvem molt, sempre hi havia algun cap que sabia rascar la guitarra amb més o menys gràcia. Com a cap, em vaig adonar que al cau no li sabíem treure tot el suc a la música perquè no la plantejàvem com a eina educativa, sinó com a recurs per passar una bona estona (que ja és molt). La música és tan màgica que fa la feina sola sense que en siguis conscient, però si a sobre n’ets conscient llavors ja és massa!

Les vetlles al voltant d’una guitarra tenen la mateixa importància ara que fa 20 anys?
Segurament. El que sents quan estàs cantant una cançó que t’agrada no es pot explicar en paraules, però saps que l’altre també ho sent perquè li brillen els ulls igual que a tu. Són moments que fan grup. D’altra banda, qualsevol instrument per acompanyar és un ganxo, però no és imprescindible: mentre camines per la muntanya no pots anar tocant la guitarra, però pots anar cantant.

Quines funcions desenvolupa la música al cau?
La música ens pot ajudar a resoldre algun conflicte que tinguem al grup, a sentir-nos-en partícips o a definir la nostra identitat.

Per engrescar infants i joves, cal adaptar-se a la música actual?
No hi ha d’haver cap cançó o estil “prohibit”, però el que et pot aportar un tipus de repertori no t’ho aporta un altre i és bo oferir cançons que els infants potser no coneixerien si no fos pels espais que proporciona el cau.

Què fem si una unitat de RiNG no vol fer una dansa?
Hem de respectar els gustos de cada grup però els dots de persuasió del cap són clau. Si ens creiem allò que fem perquè és autèntic, els nois i noies ho viuran com a autèntic. Quan apareix el sentiment de ridícul li hem de treure importància, sense forçar.

Xamfrà és un projecte que pretén facilitar el dret a la participació cultural de la ciutadania com a eina per a la justícia social i la convivència.
Sí, vol ser un espai on nens, joves, gent gran i famílies puguin trobar-se i compartir vivències a través de la música, el teatre i la dansa. Les arts escèniques faciliten el coneixement personal i col·lectiu, la cooperació en la diversitat, la satisfacció personal i compartida per la feina feta. El treball en aquesta línia fa que el compromís, el rigor, la disciplina, el respecte i l’acceptació de tothom siguin necessitats i no obligacions, perquè si no el projecte col·lectiu no és possible.

A Xamfrà s’intenten superar les diferències socioeconòmiques perquè tota la ciutadania tingui accés a la música. L’educació musical i artística no està a l’abast de tothom?
En general no està a l’abast de totes les butxaques, ni tan sols a les escoles de música municipals. Cal prendre consciència de la importància de l’educació i la cultura dins la societat i apostar-hi, en projectes on el focus no sigui el lluïment personal sinó on s’utilitzi la música per desenvolupar-nos com a persones i com a societat. Nosaltres utilitzem les arts escèniques, però es pot treballar aquest objectiu des d’altres àmbits (lleure, esport, etc.)

« Les arts escèniques faciliten el coneixement personal i col·lectiu »

Què aporta la música al desenvolupament d’un infant o jove?
El repte personal i el gaudi de fer música en grup ens fan créixer entenent valors com ara la cooperació, la participació, el respecte, la diversitat. Citaré una frase que va escriure un alumne de 14 anys al Facebook que ho sintetitza molt bé: ”Xamfrà m’ha ajudat a arribar a ser la persona que sóc avui, a tenir la seguretat que tinc avui i a fer uns amics molt especials. He après a tocar instruments, a cantar, a actuar, a ballar, però sobretot a conviure amb persones de diferents cultures i països.”

Actualment ets mare de dos fills. Quin paper juga la música a casa?
A casa cantem molt, però no amb una finalitat didàctica: cantem perquè ens agrada, com crec que es cantava abans a les cases quan no hi havia televisió ni tant d’estrès generalitzat, sense tants prejudicis de “jo no en sé”. Tothom té una veu per parlar i, per tant, per cantar.

Font: El Correu 93, secció Gent de Moviment. Tardor 2015


Comparteix