Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Entrevistes

Marta Soler campiona del món d'hoquei
10.12.2015

“Al cau i a l’esport, els valors s’uneixen”

Marta Soler.


Va començar a jugar a hoquei a la plaça dels Roures d’Igualada, un dia que un antic jugador d’hoquei va baixar estics per tothom. Aquell dia van jugar amb pilotes de tennis i totxos que feien de porteria. Des d’aleshores, la Marta Soler (Manresa, 1984) no ha parat de jugar a hoquei arreu del món i ha estat 12 anys a la Selecció Espanyola d’Hoquei. També ha estat quatre vegades campiona d’Europa i dues del món. Sempre, de manera col·lectiva.

Text i foto: Sònia Calvó


Quins valors hi ha a l’hoquei? Són similars als que hi ha als agrupaments?
Hi ha valors d'equip: esforç, superació, companyerisme, amistat, comunicació, el treball en equip.... a l'hoquei patins o a qualsevol esport col·lectiu, si l'equip no funciona com a equip, mai no obtindràs resultats. Quan un no pot, l'altre ajuda; és la solidaritat d'equip. Però l’esport en si no és ni positiu ni negatiu, és com l’educació, depèn de com es faci o es visqui i de com es transmeti a la canalla i a les famílies. Hi ha un vessant de l'esport que pot ser molt competitiu en el sentit insà. Cal que aprenguin a esforçar-se, a valorar, a ajudar... Al cau, i a l'esport tal i com jo entenc, per mi els valors s'uneixen.

Vas fer de cap de Castors i Llúdrigues durant tres anys a l’Agrupament Escolta Jaume Caresmar d’Igualada, però no vas ser “nena de cau”. Com és que vas entrar a l’agrupament?
Va ser per casualitat, nosaltres teníem 17 o 18 anyets i amb una amiga volíem fer alguna cosa per la societat. Vam anar al centre juvenil la Kaserna d'Igualada a consultar i ens van presentar diversos projectes. La noia que ens va atendre havia sigut cap d’agrupament del cau i ens va presentar aquesta iniciativa educativa. Ens va agradar molt, vam anar al cau i vam començar... quina sort! Allà vaig viure una educació molt diferent! Jo venia d'una escola concertada, molt rígida, amb molta disciplina, on s'emfatitzava la part racional, memorística, de repetir... Al cau vaig veure que l'educació podia ser molt divertida, viscuda d'una manera més integral, més pràctica, a través de la música, els contes, els jocs, la natura... Que es podia treballar molt i molt profundament però d'una forma més lúdica i vivencial. Recordo molt els jocs de nit, el ressopó de caps, pujant muntanyes, les tardes preparant caus... 

Què has après al cau que t'hagi servit per a l'hoquei?
L'alegria d'ensenyar i d'educar. Penso que amb l'hoquei no només som entrenadors o entrenadores sinó que som persones educadores. Intento transmetre l'hoquei i els valors d'equip amb alegria, des de la positivitat i la diversió. Aquesta joc i esperit lúdic és el que jo m'he emportat del cau i intento posar en pràctica.

Ara a què et dediques?
Sóc educadora social i ara mateix treballo al Centre Obert "La Galàxia" d'Abrera, on intento implementar aquesta educació més positiva, més alegre, del petit grup, del treball en equip, amb els infants i les seves famílies. En el meu temps lliure, em dedico a coordinar l’Igualada Femení Hoquei Club Patins on intentem promoure l’educació a través de l’esport, promoure la igualtat de gènere, l'accés de la dona a l’esport en sentit normalitzat... creant equips femenins, generant i formant entrenadores, etc.

Hi ha desigualtat de gènere a l’esport?
Les desigualtats de gènere són una cosa social i això a l'esport també s’hi veu reflectit. Jo vaig començar a jugar a hoquei en un club de natació perquè el club d'hoquei de la ciutat no volia noies. No trobàvem entrenadors que volguessin entrenar equips femenins, entrenàvem en les pitjors hores, a l’aire lliure... Ara això està canviant però encara ens falta molt. Encara s’hi troben molt a faltar moltes més jugadores, entrenadores, àrbitres, directives, periodistes esportives dones...
Hi ha també poques notícies referents a l’esport femení als mitjans de comunicació. Les dones sempre hem de demostrar el doble per ser valorades.

Què fas el primer dia d'entrenament?
Quan t'arriba un infant que no sap patinar, intentes ensenyar-lo a patinar amb molt ‘carinyo’, a través del joc, intentes primer que s'aguantin sobre els patins, l'equilibri, i després l'ajudes a desplaçar-se, tot a partir del joc. Fem jocs dels de tota la vida i molt teatre. Per exemple, fent veure que caminen com un elefant, sense adonar-se’n, patinen amb un peu. Quan ja aprenen a patinar van agafant l'estic de mica en mica.

Sempre fem un crit quan acabem l'entrenament i riem molt. Nosaltres no treballem l'hoquei sinó que juguem a hoquei! Intentem fomentar que s'ho passin molt bé i que es facin grans amb valors que a mi un dia em van ensenyar i que espero que ells i elles també puguin gaudir. 


Etiquetes

Comparteix