Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Entrevistes

Aina Brugués Cap de Llops i Daines de l’AEiG Sant Pere de Figueres
15.02.2016

“El poble sahrauí és un poble organitzat i amb moltes capacitats, sovint desaprofitades pel context en què viuen”

agrupaments, internacional

L'Aina Brugués
L'Aina Brugués


Quina ha estat la vostra experiència als campaments sahrauís d’Smara? 
Hem estat 12 dies convivint amb tres famílies del campament, trobant-nos amb la brigada “El Janga” amb la qual hem compartit la idea de lleure. Hem pogut descobrir la realitat del poble sahrauí a tots els nivells de la seva societat així com visitar i conèixer alguns serveis i associacions que existeixen allà. Ens hem trobat davant una cultura molt diferent i d’una societat que té unes necessitats diferents a les nostres, i això ens ha fet aprendre i reflexionar sobre alguns aspectes als quals donem molt valor a les societats occidentals. Aquest fet ens ha creat alguns moments de frustració i incertesa en el transcurs de la realització de les activitats de monitoratge, però al mateix temps ens ha plantejat un repte el qual ens ha donat la motivació per readaptar el projecte a les necessitats del moment. 

Perquè vareu creure necessari anar-hi?
Quan en Hali (company de l’agrupament natiu d’Smara) va arribar a la nostra branca, ens vam adonar que sabíem molt poc sobre la cultura i la realitat del poble sahrauí, i vam detectar que la nostra societat tampoc n'era conscient. La inquietud compartida per tota la branca vers la situació que viu actualment el poble sahrauí, es va transformar en "Junts pel lleure" un projecte basat en intercanviar coneixements sobre l'educació a través del lleure amb un grup de joves sahrauís. L’escoltisme fa ús del lleure com a una de les eines de treball per al creixement dels infants i joves, i per això ens va semblar molt interessant i enriquidora la idea de poder anar a compartir el lleure amb un altre grup, d’un país i cultura diferents. Creiem que aquest tipus d’activitats són beneficioses per les dues parts i poden repercutir en la manera de transformar les societats, tant sahrauís com catalanes. 

Que us ha aportat personalment aquest voluntariat?
Primer conèixer una realitat molt diferent a la de Catalunya, on els recursos són molt limitats i escassos. Això fa que et qüestionis molts aspectes de la nostra manera de fer com a societat. Un exemple és la capacitat que tenen per gestionar i aprofitar al màxim l’aigua, que és un bé escàs.

Hem conegut de primera mà el conflicte polític en el que es troba el poble sahrauí de la veu dels propis implicats, adonant-nos que per a ells és una situació molt dolorosa i que per la nostra societat són uns grans desconeguts.

« Hem conegut de primera mà el conflicte polític en el que es troba el poble sahrauí de la veu dels propis implicats, adonant-nos que per a ells és una situació molt dolorosa i que per la nostra societat són uns grans desconeguts. »


Finalment, hem pogut conèixer què implica formar part d’una associació als campaments, com s’organitzen, com obtenen els recursos, què prioritzen i per quins motius... Però sobretot, les ganes de compartir experiències que ha mostrat la brigada i que ens han fet viure una gran experiència de creixement personal. 

Que els ha aportat als refugiats/ades la formació en monitoratge i lleure?
Hem aportat coneixements i la nostra manera de fer lleure a través d’activitats dinàmiques. Els hem fet arribar una guia de recursos amb jocs, tallers i textos que utilitzem en el nostre dia a dia i que vam creure que els poden ser útils per augmentar el seu ventall de recursos. Vam tenir present que els jocs i tallers es poguessin fer amb material reciclat que poden aconseguir al mateix campament.
Per altra banda, cal remarcar, que l’aprenentatge va ser recíproc, ja que ells també ens van ensenyar la seva metodologia i forma d’organitzar-se, a més de jocs, dinàmiques i altres recursos que utilitzen habitualment.

Que us agradaria destacar de tota l’experiència?
Fer arribar a la gent de Catalunya que el poble sahrauí és un poble organitzat i amb moltes capacitats, sovint desaprofitades pel context en què viuen i que sap aprofitar al màxim els pocs recursos de què disposa. Tenen el seu propi sistema sanitari, polític, educatiu, etc. Bona part de la població sahrauí pot anar a formar-se a altres països però les seves capacitats no es poden aprofitar en un territori on no hi ha recursos per invertir-hi.
El problema dels campaments és que depenen d'ONG, ja que en el territori on viuen actualment no hi ha recursos i les possibilitats de crear-ne són improbables. Des de fa quasi 40 anys, Marroc té ocupat el Sàhara Occidental, i la població sahrauí ha estat acollida per Algèria, en un territori desèrtic i sense disposar de drets com a ciutadans. Això fa que no puguin crear la seva pròpia economia, ja que com a refugiats no són reconeguts com a país davant el marc mundial.
Hi ha associacions com ACAPS (Associació Catalana d’Amics del Poble Sahrauí) que tenen projectes molt interessant amb el poble sahrauí, com per exemple les “vacances en pau”.

Entrevista publicada originalment a www.xarxanet.org.


Comparteix