Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Entrevistes

Raül Molina Project officer (educational methods) a l’Oficina Europea de l’Organització Mundial del Moviment Escolta (WOSM).
19.04.2016

“Els escoltes i guies del món som més semblants del que pensem”


Raül Molina




Text: Judit Meix (membre del consell de redacció).

Raül Molina viu a Ginebra, Suïssa, i treballa de project officer (educational methods) a l’Oficina Europea de l’Organització Mundial del Moviment Escolta (WOSM). Va ser escolta i cap a l’AEiG Santa Eulàlia (Dem. del Barcelonès). Va tenir diversos càrrecs al Sector II, a més de ser formador de FORMIGA. Per acabar, però no menys important, va ser Comissari Internacional de Minyons Escoltes i Guies i de la Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge. 

Hauries imaginat mai que arribaries on ets ara en el món de l’escoltisme i el guiatge? 
Bona pregunta. És una cosa que mai no m’havia plantejat seriosament, tot i que algun cop ho havia tingut en la imaginació; va ser una mica per casualitat. Va sortir una oferta de feina i em va semblar interessant. Ho vaig comentar amb el director regional actual i em va dir: “Jo, si fos tu, ho provaria.” Ho vaig provar… i, mira, aquí estic.

Tu tractes amb escoltes d’arreu del món. Enteneu de la mateixa manera la identitat escolta?
Jo diria que sí. En l’àmbit mundial, és un aspecte que està força definit perquè això pugui passar. 
El sentiment d’identitat escolta és més semblant del que tendim a pensar. El que passa és que aquelles coses que ens diferencien sovint ens sobten més, i per això a vegades ens sembla que som molt diferents.

Treballant a la WOSM has conegut tot tipus de realitats. Diferenciaries la identitat escolta i la identitat guia?
A Europa, la WOSM i l’Associació Mundial de Noies Guies i Noies Escoltes (WAGGGS) treballen molt conjuntament. Per tant, les diferències en l’àmbit metodològic i d’identitat són gairebé inexistents.

« La llei escolta és un sistema de valors que com a persones ens fem propis »

Quina metodologia escolta i guia t’ha sobtat més a la WOSM?
La diferència més xocant que he viscut és la manera d’entendre l’escoltisme que tenen en algunes regions d’Àsia, ja que el basen en l’escola. En aquestes regions, l’escoltisme i el guiatge és un assignatura que s’imparteix a l’escola, com les matemàtiques i l’educació física. Nosaltres no fem escoltisme curricular, sinó més aviat escoltisme basat en la comunitat, i fora de les hores lectives. En aquests països, tots són escoltes i guies a l’escola i els ensenyen diverses coses: la llargada que ha de tenir el cordill en cordar-te les sabates de l’uniforme, com portar-lo polit, etc. Hi ha bona part d’aquesta gent que voluntàriament després es queden al Moviment, i d’altres que se’n desvinculen. El fet que ser escolta o guia no sigui una elecció voluntària és una cosa que em va sobtar força. 

Els conflictes internacionals es veuen reflectits en la relació entre els escoltes de diferents països?
Passa poc. A vegades sí, i no amb qui sembla que pot passar. Per exemple, un dels suports més grans que té l’escoltisme i el guiatge a Palestina és el suport israelià. Fa poc s’ha acceptat Palestina com a membre de ple dret de la WOSM, cosa que és un pas molt important.

Creus que hi ha algun factor comú que uneix tots els escoltes i guies d’arreu del món? 
És més fàcil parar-nos a pensar en les coses que no ens uneixen, perquè si traiem la part més visual 
i alguns aspectes de la metodologia, som molt iguals. El tronc de l’escoltisme a escala mundial és el sistema de valors de la llei escolta, ja que és comuna. 

En quin moment som escoltes i guies?
Bona pregunta. Si agafem tot el sentit i la proposta pedagògica de l’escoltisme, som escoltes sempre. El que proposa la llei escolta és un sistema de valors que tu com a persona assumeixes com a propi a través de la Promesa. Podríem dir que aquests valors els posem a la motxilla i no ens n’oblidem quan sortim del cau el dissabte a la tarda. Quan entrem a formar part d’un agrupament, fem una fase de coneixença d’aquests valors i, un cop allà, necessitem un temps per decidir si aquesta escala de valors la fem pròpia. També decidim si aquest model de persona i aquest model de societat és el que volem per a nosaltres. Ja ho diuen: un cop escolta, escolta sempre.
 
Com construïm la identitat escolta amb els nostres infants i joves?
No crec que la qüestió sigui construir la identitat escolta, sinó viure l’escoltisme. I viure’l entenent-lo com una cosa que no és pròpia del nostre agrupament, sinó que és un moviment global del qual formem part 40 milions de persones arreu del món. Hem d’intentar transmetre als nostres infants i joves aquesta dimensió global.

Font: El Correu 94, secció Gent de Moviment. Primavera 2016


Comparteix