Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Entrevistes

Quim Gómez Ex membre de l'AEiG Ben Enllà
23.05.2016

"A la vida de vegades es guanya i d'altres s'aprèn"

Quim Gómez



Què et va portar a l’Índia?
La decisió sobre anar a l’Índia no va ser gaire meditada. Vull dir, la idea de fer un voluntariat en l’àmbit de l’educació era la meva principal intenció. Quan vaig arribar a l’Índia però, de seguida vaig saber que havia escollit la millor destinació, després d’estar dubtant entre Sud-amèrica o el continent asiàtic.
Podríem dir que a l’Índia hi vaig anar sense haver-ho planejat gaire. Però veient les imatges dels diferents programes de voluntariat, les fotos de l’Índia em van cridar molt més l’atenció. Ho vaig veure tot més viu i no em vaig equivocar. Així doncs, vaig fer cap en aquest país i, per descomptat, no me n’he penedit mai. Potser el que em podria preguntar a mi mateix és com és que no ho havia fet abans.

D’on va sorgir i en què consisteix el projecte de cooperació Dreamland Children’s Home?
L'any 2014 vaig posar els peus en aquest increïble país.per fer voluntariat en un orfenat, vaig quedar impactat i molt sorprès per la realitat duríssima de molts nens i nenes de l’Índia. Al 2015 vaig tornar i vaig estar treballant en un altre orfenat als afores de Jaipur. En aquell moment vaig veure clar què em feia feliç i quin

« En aquell moment vaig veure clar què em feia feliç i quin somni volia fer realitat: construir una llar en aquell racó del planeta. »

somni volia fer realitat: construir una llar en aquell racó del planeta.
Actualment estic treballant com a professor en una escola de Jaipur i molt a prop d’aquesta escola hi ha un modest orfenat que acull una cinquantena de nens que venen del carrer o són orfes. En aquest moment l'ONG india que el gestiona està començant a construir un nou orfenat a les afores de Jaipur. Conversant amb el director de la ONG vam veure que d’alguna manera connectàvem. Tenim una mateixa visió, així que vam decidir que jo podria liderar aquest projecte i, un cop l’edifici estigués finalitzat, ser-ne el responsable.
El projecte consisteix en construir una llar per acollir més de 150 nens i joves orfes i/o provinents dels carrers de Jaipur o de diferents situacions molt complicades com l’abandonament, els abusos o l’extrema pobresa.

Per què un projecte per a nens i nenes orfes i del carrer?
Hi ha dues raons: la primera és que és una necessitat i la segona és que em fa feliç. Com a moltes ciutats d’aquest país, hi ha molts nens i nenes malvivint al carrer per diferents motius: abusos, probresa extrema, analfabetisme, abandonaments, addiccions dels pares, etc.
I la segona raó és molt més fàcil d’entendre, senzillament sóc feliç en aquesta part del planeta i intentant dur a terme aquest somni. De fet és una mica egoista tot plegat, els nens i nenes de l’Índia em fan feliç, em fan sentir viu, útil, positiu i en pau.

Deixant de banda creences que cada persona pugui tenir, el que està clar és que quan ens morim no podem prendre res material cap enlloc. És a dir, tot el que volem ser i fer, ho hem de fer ara, en aquest moment, en aquesta vida. És ara que cal fer realitat els nostres somnis. Perquè quan ens morim no tindrem res sinó que, potser, haurem estat alguna cosa. Sobre somnis no hi ha res escrit. És per això que el projecte s’anomenarà Dreamland Children’s Home, llar País dels Somnis.

Què creus que significarà per a ells i elles la llar, un cop estigui finalitzada i en funcionament?
Doncs principalment  el que significarà és això: una llar. Un espai on puguin créixer sense preocupar-se pel menjar, on dormir, etc. Un lloc on podran confiar els uns en els altres, una casa i una família. Un racó on podran sentir-se segurs i no amenaçats constantment. On podran ser lliures, ser nens, somiar i, sobretot, ser estimats i créixer com qualsevol altre nen o nena del món.

Un cop acabat el projecte de construcció, et quedaràs al capdavant de la llar? Com s’organitzarà el centre?
Sí. De fet és la idea que hi ha més clara i també el motiu principal pel qual estic endinsat en aquest projecte. Un cop l’edifici estigui acabat jo passaré a ser-se el responsable. Pel que fa a l’organització, el centre funcionarà com una gran família. Els infants aniran a l’escola i se’ls hi proporcionarà tot el que estigui al nostre abast perquè siguin feliços i puguin tenir un bon futur. A més, crec que conèixer i saber gestionar les emocions és molt important així que també intentarem treballar-hi. La fórmula, evidentment, no està escrita, però la nostra intenció és que els nens creixin amb un equilibri entre lluitar pels seus somnis i ser ciutadans responsables, que puguin anar arreu i viure en comunitat. Ser crítics amb ells mateixos i el que els envolta i no tenir por en intentar canviar-ho.
I un altre punt molt important és la col·laboració

« El que he après en l’escoltisme és que una persona sola pot fer algunes coses però que junts podem fer-ho tot. »

dels voluntaris. Quan tot estigui acabat i en bon funcionament  volem crear un espai perquè tothom aquell que ho vulgui pugui venir donar-nos un cop de mà, conviure uns dies amb nosaltres, aprendre sobre aquest país i aquesta realitat, etc.

El centre proporcionarà també educació no formal? Havent passat part de la teva vida en un cau, què creus que podràs aportar en aquest àmbit?
L’educació no formal és, crec jo, tant o més important que la mateixa educació formal.  El que vaig aprendre al cau, a banda de milions de coses més, és que primer cal ser abans de fer. Primer cal tenir clar qui som i com som i, després, d’acord amb això, fer el que creiem.
Som decidits i afrontem les dificultats sense por,  és una idea que quan un viatja és molt present. Cal lluitar per canviar les coses que no ens semblen bé; ser crítics, començant per nosaltres mateixos; estars disposat a aprendre fins a l’últim alè; i ser decidits encara que sigui complicat. No em refereixo a no tenir por o a no plorar, quina estupidesa, sinó a tenir la valentia per aixecar-se i tornar a caminar sempre endavant. A l’Índia tenen un refrany que diu “A la vida de vegades es guanya i altres s’aprèn”.
I, per descomptat, el que he après en l’escoltisme és que una persona sola pot fer algunes coses però que junts podem fer-ho tot. Treballar en equip, confiar els uns en els altres, ajudar-nos. Així és com vull gestionar aquest projecte, tots som germans de tots i hem d’estar disposats sempre a donar un cop de mà i creure que les coses es poden canviar. És el que m’agradaria que aprenguessin tots i cada un dels nens que viuran a Dreamland Children’s Home, a treballar en equip, a ser crítics i, sobretot, a estar disposats a voler ser abans de fer.
 
Per a més informació sobre el projecte contacteu a dreamlandhomeindia@gmail.com

Entrevista publicada originalment a Xarxanet.org


Comparteix