Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Entrevistes

Intruksikats Branca de Truc 2 de l'AEiG Sant Ferran
02.11.2017

"Volíem donar a conèixer el poble sahrauí i generar un impacte en la nostra societat"

Truc 2
AEiG Sant Ferran



Què és el projecte "L'altaveu d'un poble oblidat"?
El projecte L’altaveu d’un poble oblidat dels Truks 2 del Sant Ferran consisteix a donar a conèixer, a la gent del nostre entorn, la història dels refugiats sahrauís i com són les seves vides. Per poder tenir una visió en primera persona del que està passant i per donar un cop de mà a la gent sahrauí, vam anar per Setmana Santa als campaments de refugiats del Sàhara per agafar material fotogràfic, material audiovisual i coneixements del conflicte per realitzar una exposició fotogràfica acompanyada d’una breu explicació dels diferents temes a tractar del 23 al 30 d’octubre, durant la Setmana pel Sàhara, juntament amb la col·laboració d’altres entitats també implicades amb la solidaritat pel poble sahrauí.

« El cau ens ha ensenyat a ser crítics, a pensar com aconseguir una societat millor, i que res és impossible si t’ho proposes »

D'on va sorgir la iniciativa de centrar el vostre projecte en la situació del poble sahrauí?
L’any passat quan érem Truk 1 vam realitzar una descoberta dels camps de refugiats sahrauís, va consistir en una exposició que resumia amb quadres artístics la situació actual que estan vivint. Gràcies a aquesta exposició vam obrir els ulls i ens va despertar molta curiositat per a fer un projecte relacionat amb el poble sahrauí. Un cop triat el projecte, vam seguir informant-nos sobre el tema i ens vam posar amb contacte amb la Marta Aoiz (forma part de l’associació ACAPS) que és la responsable de l’exposició artística i la que ha sigut la nostra companya de viatge als camps de refugiats.

Quina és aquesta situació en què es troba el poble sahrauí?
Des de la nit dels temps, la part occidental del desert del Sàhara ha estat habitada per tribus nòmades del Sàhara. El 1884 les potències europees es reparteixen l’Àfrica en la conferència de Berlín. Espanya colonitza el Sàhara espanyol i el 1947 descobreix les mines de fosfat més grans del món.
Del 1920 al 1976 es descolonitza gairebé tota l’Àfrica, amb aquesta finalitat, el 1973 els sahrauís funden el ”Front Polisario” per independitzar-se d’Espanya. El 1975, a punt de morir Franco, el rei del Marroc organitza la marxa verda, una marxa de 300.000 civils marroquins que entren al Sàhara espanyol i el reclamen per al Marroc.
El 1976 Espanya abandona la colònia sense permetre que els sahrauís s’autodeterminin i l’entrega al Marroc i a Mauritània, basant-se en l’acord tripartit de Madrid, un acord contrari al Dret Internacional.
El Marroc i Mauritània envaeixen el territori, el “Front Polisario” proclama la República Àrab Sahrauí Democràtica i combat els invasors. La població sahrauí fuig cap a Algèria i el Marroc els bombardeja amb napalm i fòsfor blanc. El 1979 Mauritània és derrotada i els sahrauís continuen la guerra per expulsar el Marroc.
 Entre el 1980 i 1987 el Marroc construeix un mur amb la progressió d’experts israelians i francesos i el finançament dels Estats Units i de l’Aràbia Saudita. Amb la pressió de la comunitat internacional, el 1991 se signa a l’ONU un alto al foc amb la condició de celebrar un referèndum d’autodeterminació l’any següent.
Des d’aleshores el Marroc ha impedit sistemàticament el referèndum mentre controla el territori i explota els seus recursos naturals amb la cobertura internacional que li brinden França, els Estats Units i Espanya. Però cap país ha reconegut l’autoritat del Marroc sobre el Sàhara Occidental perquè, segons la llei internacional, Espanya en continua sent la potència administradora.
Després de 40 anys dividits, el poble sahrauí segueix exigint el referèndum. 150.000 sahrauís viuen refugiats al desert d’Algèria i als territoris alliberats, 150.000 més viuen sota l’ocupació militar marroquina. El Marroc ja ha traslladat mig milió de colons marroquins oferint-los casa, feina i altres incentius amb l’objectiu d’ocupar el Sàhara occidental. El poble sahrauí es debat sobre si hauria de lluitar amb armes de nou.
 

« Una descoberta ens va obrir els ulls i ens va despertar molta curiositat per a fer un projecte relacionat amb el poble sahrauí »

Quins objectius us vau plantejar per assolir amb aquest projecte?
Un dels objectius de marxar al Sàhara per Setmana Santa va ser tenir un trimestre sencer per fer tot un retorn de la nostra experiència i vivència. El nostre projecte, a part d’haver anat als camps de refugiats per fer activitats per infants i joves i gravar un documental, també consisteix a fer exposicions i xerrades a centres cívics, escoles, agrupaments, realitzar descobertes, sortir a algun mitjà de comunicació... Per donar a conèixer el poble sahrauí i generar un impacte en la nostra societat, començant per la gent més propera, com el nostre agrupament, i anant-nos expandint per arribar al màxim de gent possible, com ho farem amb la Setmana pel Sàhara.

Amb quines fases ha comptat el projecte?
El projecte es divideix, bàsicament, en tres parts:
  • 1. Preparació: abans de viatjar al Sàhara vam haver d’acabar d’informar-nos bé d’on estàvem anant, havíem de posar-nos amb contacte amb l’associació amb qui hi anàvem i havíem de preparar totes les activitats i accions que voldríem fer allà. A més, vam haver de realitzar “extrajobs” (venda de bosses, punts de llibre i sabons, la barra de la FEFUS, venda de roses per Sant Jordi, venda de calendaris al nostre agrupament...) per disminuir el preu dels campaments, comprar tots els vols, que no són barats, i el material que necessitàvem.
  • 2. Estada al Sàhara: Ens vam posar en contacte amb un noi Sahrauí que és qui gestiona activitats esportives a un dels camps de refugiats (Bojador). Feia poc que havia iniciat aquelles activitats i nosaltres volíem ajudar a fer créixer la seva feina i ajudar a millorar el lleure dels infants i joves d’allà. Per això ens vam posar en contacte amb ell per realitzar activitats i jocs de cau amb els infants i joves, perquè coneguessin altres formes de diversió i nosaltres conèixer les seves. També vam estar gravant, fent fotografies i fent entrevistes per tal de tenir material suficient i crear l’exposició, que tanta feina ha portat darrere.
  • 3. Conscienciació del nostre entorn: I per últim, a partir del material recollit durant la nostra estada al Sàhara i amb la nostra experiència, farem d’altaveu d’aquest poble a la nostra societat. Realitzarem exposicions i xerrades conjuntament amb l’associació ACAPS i més associacions per conscienciar la gent sobre el que està passant i ha passat al Sàhara Occidental. Començarem per la gent més propera, seguidament ens expandirem al barri, a escoles i a centres cívics d’altres barris.
Hem intentat fer molt ressò a través de les xarxes socials (Instagram, Facebook, Twitter...), cartells pel barri... i segurament després de fer l’exposició que ja tenim preparada, volem seguir contribuint en diferents projectes o seguir sent l’altaveu a partir de xerrades, taules rodones...

Ara us trobeu en l'última fase, la de sensibilització. Quines accions teniu previstes?
Ara mateix hem dut a terme la setmana pel Sàhara que serà del 22 al 30 d’octubre on hem organitzat xerrades, tallers, una exposició fotogràfica i un cous cous popular, entre d’altres. A més a més ja hem realitzat diferents xerrades en alguns instituts de Barcelona i també una xerrada a les famílies del nostre cau. De cara al futur, no ens tanquem les portes, seguirem connectats amb les entitats com ACAPS, Sàhara dempeus, el CJB... per poder col·laborar amb altres projectes que es proposin a partir d’ara, ja siguin per aquí a Catalunya o als camps de refugiats.
 
Quin valor afegit creieu que ha aportat al projecte el fet d'haver-lo dut a terme des de l'escoltisme i guiatge?
Creiem que gràcies els valors que ens ha ensenyat el cau hem sigut capaços d’interessar-nos per altres realitats que no estan a prop nostre, com és la del poble sahrauí. A més a més el cau ens ha ensenyat a ser crítics, a pensar com aconseguir una societat millor, i sobretot que res és impossible si t’ho proposes. Realment anar al Sàhara era un repte molt gran i gràcies a l’esforç i les motivacions d’anar-hi ho van fer possible. Només podem donar gràcies al cau per donar-nos l’oportunitat a viure altres realitats i sobretot reflexionar sobre elles, perquè un món millor és possible si cadascú posa el seu granet de sorra.



Comparteix