Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Entrevistes

"TRUnKem fronteres" Projecte de la unitat de Truc de l'AEIG Sant Esteve
22.02.2018

"Ens vam adonar que en això consisteix l’escoltisme: fer servei i deixar el món millor de com l’hem trobat"

La Mariona, la Laia i la Júlia de les 3 TRUCades (unitat de Truc de l'AEiG Sant Esteve)


La Laia, la Mariona i la Júlia són tres trucaries de l’AEiG Sant Esteve de Granollers que el darrer any van dur a terme amb el suport dels seus animadors el projecte "TRUnKem fronteres", un servei internacional de caire social que les va dur a Grècia a col·laborar amb l’escoltisme grec per donar resposta a la crisi de les persones refugiades.

La seva voluntat era aprendre i conèixer altres realitats socials i concretament formar-se i fer-se una idea pròpia de la problemàtica de les migracions i el refugi. També tenien clar que el seu projecte no acabaria a Grècia sinó que en voldrien fer un retorn a l’agrupament i a la seva ciutat per compartir els aprenentatges i les experiències viscudes. Aquest retorn va prendre forma de vídeo-reportatge.

Quin és l’objectiu del vídeo-reportatge del vostre projecte?
El motiu principal de la realització del vídeo-reportatge és retornar d’alguna manera la nostra visió de la problemàtica. Fer una denúncia per com les institucions estan tractant aquest conflicte. Conscienciar a tothom qui el vegi sobre la gravetat en què es troben les persones refugiades. Donar a conèixer la feina que es fa des del voluntariat i la solidaritat com a eina per la transformació social.

« Crèiem important entendre el conflicte i descobrir el nostre punt de vista davant de la situació. »

Ja fa més d’un mes que esteu fent projeccions del vídeo-reportatge, quina rebuda ha tingut?
La rebuda que va tenir la projecció va ser realment acollidora. Tenim la sensació que el missatge que volíem transmetre va arribar a totes les persones que van venir, fins i tot més del que esperàvem. De fet, la nostra intenció era fer una sola projecció però veient la rebuda que va tenir, creiem que és important fer-ne més difusió.



Vau començar el projecte fa un any, quins passos vau seguir per definir-lo?
A l’hora de planificar  el nostre projecte vam definir tres grans passos: l’aproximació i coneixença, l’estada a Atenes i el retorn a la ciutat i a l’agrupament.
En primer lloc, vam voler formar-nos tant a nivell d’unitat com individual. Conèixer la realitat que han hagut d’afrontar aquestes persones era un dels passos més importants per apropar-nos a elles. Crèiem important entendre el conflicte i, en conseqüència, descobrir el nostre punt de vista davant de la situació. Per això, vam assistir a  una projecció d’una pel·lícula, amb taula rodona, i a una exposició de fotografia.

« Conèixer les guies d’Atenes va facilitar intercanviar i compartir diverses maneres de fer escoltisme. »

En segon lloc, vam destinar els nostres campaments d’estiu a conèixer i participar  en els projectes que s’estan portant a terme als squats i centres d’acollida d’Atenes. Allà vam estar-hi durant dues setmanes. Vam participar amb diferents projectes: City Plaza, Victoria Social Centre, Ellenikó, Welcommon i d’altres portats a terme per voluntàries independents. A través d’aquests projectes vam poder conèixer en primera persona quina és la situació que viu Atenes envers el conflicte i com es troben les persones que hi estan refugiades.

Per acabar i tancar el nostre projecte vam fer un retorn al nostre entorn amb la projecció del vídeo-reportatge “TRUnKem fronteres”. La nostra experiència i estada a Grècia va ser clau per poder transmetre al nostre agrupament i a la nostra ciutat la situació actual del conflicte, així com ajudar a crear consciència social i coneixement sobre la situació de les persones refugiades, i sobre què podem fer nosaltres per millorar-la.

Tot i així, ens agradaria afegir que el retorn no està acabat i que és un projecte que està en moviment. Els tres passos són progressius però es van renovant de manera constant.

Després de tota la preparació, el 24 de juliol de 2017 vau arribar a Atenes, quina relació vau tenir amb l’escoltisme grec?
Des d’un primer moment vam tenir un contacte amb el guiatge grec. Durant la planificació de l’estada a Atenes des de Granollers ja vam establir vincle. Ens vam estar comunicant de manera regular amb la Irini, comissària internacional de l’associació de guiatge grega. Ella va esdevenir el nostre suport allà i la nostra persona de referència.

« El fet d’haver anat fins allà va ser clau en la nostra sensibilització. »

Des d’un inici ens va explicar quina era la situació d’Atenes i els projectes que ella coneixia. Així doncs, ens va ajudar a planejar les dues setmanes i a encarar el servei que faríem.

Una vegada allà, a part d’allotjar-nos al seu cau, prop del barri d’Exarchia, vam establir-hi força vincle i això va fer que ens trobéssim més d’un dia. Conèixer les guies d’Atenes va facilitar intercanviar i compartir diverses maneres de fer escoltisme. També vam conèixer les diferències entre el guiatge i l’escoltisme i la tasca que fan al seu entorn.

Volíeu fer un servei de caire social, en quins projectes vau col·laborar?
Durant la nostra estada vam participar en quatre projectes que s’estan duent a terme a la ciutat d’Atenes. En primer lloc, vam col·laborar a l’squat City Plaza, un espai autogestionat i okupat per i per a persones refugiades.

« Finalment la nostra acció ha estat més una descoberta que no pas un servei. »

D’altra banda, vam conèixer dos projectes engegats per En Red SOS Refugiados. Un d’ells va ser el magatzem d’Ellenikó, on arriba tot el material i subministraments que s’envien des de diferents llocs del món. L’altre és el Victoria Social Centre, un centre de dia centrat en menjador social per totes les persones que ho necessitin. Nosaltres vam participar en la construcció física de l’edifici.



També vam poder participar en el Welcommon, un centre d’acollida gestionat per l’ACNUR on conviuen persones refugiades en risc de vulnerabilitat.
Per últim i no menys important, vam poder conèixer els projectes engegats per voluntàries independents, com ara anar a fer activitats esportives.

Vau conèixer i conviure amb situacions dures i difícils, com us ha ajudat l’escoltisme a abordar aquestes realitats?
Creiem que el fet d’haver completat totes les fases del projecte ens ha aportat i ens aportarà una visió crítica del conflicte de les persones refugiades. Després d’haver tornat d’Atenes i observant la nostra estada i el treball realitzat fins avui amb perspectiva, podem afirmar que el fet d’haver anat fins allà va ser clau en la nostra sensibilització. Tot i que la principal intenció del nostre projecte era aportar una part de nosaltres, des de l’escoltisme, a la millora de la situació, a mida que el projecte ha anat consolidant-se, hem vist que finalment la nostra acció ha estat més una descoberta que no pas un servei. Conèixer la realitat d’Atenes ens ha aportat aquest punt de vista crític.

« Truncar fronteres vol dir destruir murs per unir persones. »

Som conscients que molts llocs del món, inclòs el nostre entorn, viuen en condicions precàries que necessiten ser ateses amb igual d’urgència. A partir d’aquesta idea, i intentant-hi posar solució, ens vam adonar que en això consisteix l’escoltisme: fer servei i deixar el món millor de com l’hem trobat. Així doncs, haver realitzat aquest projecte a Truc, moment en què culminem la nostra etapa com a infants, dóna sentit a l’etapa que hem iniciat: fer de caps per educar amb la consciència que hem creat al llarg de la nostra etapa escolta.
 
Per acabar, i tornant al vostre vídeo reportatge, per què vau decidir posar-li el nom de “TRUnKem fronteres”?
A l’hora de triar el nom del projecte vam voler tenir en compte dos aspectes. En primer lloc que fos un nom que representés un dels objectius que ens marcàvem i, a poder ser, que inclogués la paraula “truc”. Després de donar-hi força voltes i pensar diferents propostes vam adonar-nos que la paraula “truncar” era una paraula que mostrava el rerefons principal del projecte. I és que a part de truncar fronteres, creiem que l’acció va molt més enllà. Truncar fronteres vol dir deixar de banda estigmes, prejudicis, desmaterialitzar… Destruir murs per unir persones.





 


Etiquetes

Comparteix