Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Entrevistes

Maria Clapés. Ha estudiat magisteri i va visitar el camp de refugiats de Cherso (Grècia)
24.07.2018

"La passivitat ens fa còmplices de la situació de les persones refugiades"


Maria Clapés




Ha estat caravel·la, truc i cap a l’AEiG Perot Guinarda de Barcelona i també Responsable Pedagògica en pràctiques del Sector II del Barcelonès. Ha estudiat magisteri i va visitar el camp de refugiats de Cherso (Grècia) el 2016. D’aquesta darrera experiència n’ha fet un conte.

Què és Amic meu!?

Amic meu! és un conte que vam elaborar amb els nens i les nenes del camp de refugiats de Cherso, al nord de Grècia juntament amb voluntaris i voluntàries de l’associació Open Cultural Center (OCC) la tardor del 2016 amb l’objectiu d’explicar el periple dels refugiats sirians a través dels ulls dels infants. 

D’on va sorgir la idea?
A principis d’octubre érem uns 10 voluntaris d’arreu del món que tiràvem endavant l’escola que vam aixecar al camp. Un d’ells, en Rodrigo, era artista i va començar un taller de dibuix, però va ser un fracàs: els infants no tenien paciència, feien quatre gargots i marxaven donant el dibuix per acabat. Arribats en aquest punt vam tenir la idea de fer un conte, Amic meu!, amb els nens i les nenes del camp, que dibuixessin i ens expliquessin la seva història i que al mateix temps servís com a eina de comunicació i conscienciació per explicar la situació de les persones refugiades als infants d’altres països. I així va ser com, després de moltes tardes de dibuixos i d’entrevistes a vuit dels infants del camp, i de moltíssima feina, va néixer el conte. 

« No podem normalitzar la situació, hem de parlar sobre la crisi de les persones refugiades i el cau és un bon lloc per fer-ho »

Què et va dur a visitar els camps de refugiats de Grècia? 
Quan vaig acabar la carrera de mestra, vaig decidir fer un any sabàtic.  Tenia clar que tot i passar a ser una “ni-ni” (ni treballa, ni estudia) volia fer un voluntariat. Després de parlar amb un amic que havia estat a un camp de refugiats, ho vaig tenir clar. 

Quines experiències i aprenentatges et vas endur d’allà?
Entre altres coses i vivències ara en destaco dues.  D’una banda, les conseqüències de la guerra les tenim més a prop del que ens sembla, a dins d’Europa mateix, i no podem assegurar que no ens pugui passar a nosaltres. I de l’altra, hi ha un llenguatge universal de compartir el dolor i l’estimació, que va molt més enllà del llenguatge verbal. 

Què creus que vas aportar tu com a Maria, i com a escolta? 
Tant com a Maria i escolta, crec que vaig aportar elements que, potser, quan som aquí, no els hi donem tanta importància, però que allà van esdevenir essencials, ja que estaven totalment perduts: el joc, les danses, la música, saber compartir, respectar, escoltar...

Ara heu adaptat el conte al teatre. Què us permet explicar l’obra que no podia fer el conte? 
“Amic meu, l’espectacle” l’hem creat a partir del conte i combina música, dansa i projeccions.  L’espectacle ens permet explicar allò que diuen els protagonistes del conte no només a través de les seves paraules, sinó també utilitzant el llenguatge no verbal.  La combinació de les arts escèniques fa que el públic entri totalment en la història que expliquen les protagonistes. Tant amb el conte com amb l’espectacle volem transmetre el mateix missatge, però amb l’espectacle el públic ho viu més intensament. És molt emocionant veure que allò que fas arriba tant.

Demaneu que els caus s’impliquin per a fer arribar l’obra als seus barris i municipis. Què preteneu amb aquesta crida?
Volem que l’espectacle arribi a tothom i volem que aquest  vagi acompanyat d’un treball  (sigui previ o post a l’actuació) de conscienciació i reflexió sobre la situació que viuen les persones refugiades. De la mateixa manera que tots som part del problema, tenim ganes de compartir aquest projecte i d’implicar als caus. Ens agradaria que l’espectacle no sigui una activitat puntual del barri o municipi on actuem, sinó que els caus ens ajudin a denunciar aquesta situació. 

Quina crida faries a altres escoltes i guies per a la conscienciació sobre la problemàtica de les persones refugiades?
De vegades ens pensem que des d’aquí no podem fer res, però no és veritat. Aquesta passivitat ens fa còmplices de la situació.  Crec que és molt important parlar-ne. Hem de parlar-ne i a nivell local fer petites actuacions de conscienciació per tal de no normalitzar el que està passant. El cau és un bon lloc per fer-ho. 

Font: El Correu 99, secció Gent de Moviment, pàg. 20. Estiu 2018


Etiquetes

Comparteix