Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Entrevistes

Elisenda Rovira i Olivé Periodista, editora de Mèdia.cat i autora del llibre 'Orgull xirucaire'. Va ser nena i cap a l’AEiG Set de Sant Llorenç Savall, membre de l’Àmbit de comunicació de MEG i coordinadora de comunicació de l'OSG.
28.02.2019

“Hem de poder comunicar l’essència de l’escoltisme sense complexos”


Elisenda Rovira i Oliver




Com va sorgir la idea d’escriure el llibre Orgull xirucaire
L’editora Pema Maymó de l’Editorial Columna va tenir la idea de fer un llibre “nostàlgic”, de l’estil de Yo fui a EGB, centrat en l’experiència dels campaments, que moltíssima gent de cau i d’esplai a Catalunya ha viscut. La proposta va acabar arribant a les meves mans i vaig acceptar l’encàrrec. Una de les meves intencions clares era despertar somriures a partir de records i anècdotes concretes que la gent pogués rememorar, però alhora també fer una cosa prou àmplia perquè molta gent s’hi sentís identificada, que anés a les coses comunes que tenen els moviments de lleure en general. Jo vinc de l’escoltisme i en soc una gran defensora, però quan parlem de campaments hi ha força coses en comú amb altres moviments.

Quin retorn està tenint?
Estic molt contenta perquè m’arriben opinions de gent que l’ha llegit i s’hi sent molt identificada, que era una de les meves pors. No és un tractat teòric sobre què representen els campaments per a l’educació en el lleure. És una aproximació molt fresca, desenfadada i amb toc irònic per fer broma i riure una mica.

« Viure l’escoltisme és com fer un màster en compromís social i en capacitat de lideratge »

Crec que gran part de la bona acollida que està tenint el llibre és gràcies a la col·laboració de la gent que em va compartir les seves experiències a través d’un formulari per internet que vaig crear per a nodrir el llibre. Estic agraïdíssima perquè vaig rebre cent vint respostes, de persones d’edats molt diferents, i això va ser clau per veure quines coses són comunes i es mantenen al llarg dels anys, i quines han canviat més.

Creus que a l’escoltisme li falta reconeixement mediàtic?
Sí, un dels problemes que tenim des de l’escoltisme, i els moviments de lleure en general, és que tenen molt poca presència als mitjans de comunicació. Així com hi ha altres tipus d’associacionisme, com els castells, que de cop tenen moltíssima presència mediàtica, la gent de cau estem molt poc acostumats que des dels mitjans se’n parli i hi hagi reconeixement. Hem de treballar per canviar-ho i aquest llibre vol fer una aportació a això.

Com podem aconseguir aquesta notorietat mediàtica?
Això no té una resposta curta. De fet, és una cosa sobre la qual, com et deia abans, he reflexionat durant molt de temps amb molta gent. Crec que ens compliquem massa explicant els detalls que creiem que ens fan diferents, quan el que és important de l’escoltisme no és quantes frases té la llei escolta o com li diem al grup d’edat de 6 a 8 anys. El que és important és com l’escoltisme canvia les persones, què posa dins les persones, que és allò que tothom recorda i que tothom reivindica. No vull dir què hauria de fer l’escoltisme perquè l’escoltisme ha de fer el que la gent que està davant l’entitat i els agrupaments considerin, però sí que penso que anar a l’essència de les coses és el que al final funciona: les emocions, els sentiments, les aventures, les experiències, els valors... I transmetre-ho de manera planera i sense complexos. 

Després hi ha l’etern debat de “també comuniquem quan actuem amb fulard”...
L’escoltisme té una gran virtut i és que cada cau té el seu estil i la seva manera de fer. Però cal ser conscients que formem part d’un gran moviment i que vivim en la societat de la comunicació i la imatge, i això ens obliga a ser responsables del que fem i del que projectem quan portem el fulard. Només ens cal ser autèntics i mostrar el que un fa i pensa.

Què t’ha portat l’escoltisme a l’hora de treballar al món de la comunicació?
La descoberta, anar més enllà, fomentar l’esperit crític, preguntar-se coses... Són bons ingredients a l’hora de treballar de periodista. També la iniciativa d’“anem a fer coses, arremanguem-nos i som-hi” i penso que la capacitat de lideratge i de treball en equip és essencial per a treballar en qualsevol projecte. Crec que viure l’escoltisme és com fer un màster en compromís social i en capacitat de lideratge.

Font: El Correu 100, secció Gent de moviment, pàg. 20. Hivern 2019. Text: Judit Meix (responsable de l’Àmbit de Comunicació de MEG)



Etiquetes

Comparteix