Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Entrevistes

Jordi Valls Economista i consultor per a la promoció i creació de cooperatives
08.07.2019

Dur a la pràctica la vocació de la transformació social


Jordi Valls




Jordi Valls és economista i consultor per a la promoció i creació de cooperatives. Soci de Hobest, consultoria especialitzada en l’àmbit organitzatiu, participa a LabCoop i també és col·laborador de la Coopérative de Développement d’Outaouais-Laurentides del Quebec. Es va introduir al món de l’escoltisme amb 14 anys com a PiC a l’AEIG Sant Ignasi i va ser administrador general de MEG.


Explicat de forma senzilla, què és l'economia social?
 
L’economia social és el conjunt d’entitats, empreses i organitzacions (com ara cooperatives, associacions o fundacions) que desenvolupen activitats econòmiques (de producció, finances, consum,...) amb uns principis i valors determinats: es prioritza satisfer/cobrir les necessitats de les persones per sobre de l’obtenció de lucre econòmic.

L’economia social és present a tots els sectors, com l’alimentació, l’energia, o la cultura. Hi podem trobar petits projectes o d’altres més coneguts com Som Energia, Abacus, o Llet Nostra.

Segons l’AESCAT, l’economia social a Catalunya està formada per unes 7.500 organitzacions i genera uns 140.000 llocs de treball.
 
Quins beneficis té en la societat?
 

« Cal seguir treballant perquè els agrupaments i l’associació comprin i consumeixin en entitats d’economia social »

L’economia social té molt beneficis per la societat. Ens mostra que un altra forma de fer economia és possible i ja existeix! És a dir, que per contra de l’economia especulativa actual, que minva els drets laborals i que degrada el medi ambient, existeix una economia social i solidària. A la pràctica, això es tradueix en alguns exemples concrets: enlloc de comprar la fruita en una gran superfície, podem comprar-la en una cooperativa de productes ecològics o tenir els nostres diners en una entitat de banca ètica.
 
Sembla que comparteix molts valors amb l'escoltisme i que té el mateix caràcter transformador...
 
Sí, tenen un mateix caràcter de transformació social i comparteix molts valors com ara la igualtat, l’equitat, la sostenibilitat o la democràcia. I suposo que és per això que trobo molta gent que ha passat pel cau treballant en entitats d’economia social. Després de passar per l’escoltisme busques nous projectes i opcions que et permetin viure en coherència amb els valors que has après al cau. I això pot passar per buscar una feina en una cooperativa o crear-ne una. 

Quins accions concretes podríem dur a terme per fomentar el treball del cooperativisme i l'economia social des dels agrupaments?
 
Des d’una vessant educativa, l’economia social permet conèixer un model alternatiu a com es concep actualment l’economia, les finances o el  consum. Això té un valor educatiu molt important, i és una oportunitat per treballar-ho al cau, ja sigui a través de descobertes o de foment de l’esperit crític.

Des d’un punt de vista associatiu, cal seguir treballant perquè els agrupaments i l’associació en el seu conjunt comprin i consumeixin les coses que necessitin en entitats d’economia social. Ja sabem que això no es sempre fàcil, però cal seguir insistint, i també posar en valor allò que fem. Per exemple, destacar que Minyons va ser una associació pionera a Catalunya en l’ús de la banca ètica és molt important. Ja que això és dur a la pràctica la vocació de transformació social!
 
Són possibles uns campaments solidaris i socials des del punt de vista del consumidor?
 
Crec que és molt important fer una reflexió general en repensar bé com fer els campament, ja que segurament és la eina educativa més potent que tenim al cau. Per fer-ho segur que intervenen diferents aspectes: han de ser sostenibles, establir vincle amb el territori allà on anem, afavorir el contacte amb la natura, etc. I en això hi entra concretament que el consum que hi fem tingui una pràctica social, per exemple, comprar els menjar a productors locals enlloc de grans superfícies. En resum, crec que són possibles i que ho han de ser, per la seva rellevància en l’escoltisme. Tot i això, sabem que no sempre és fàcil, ja que això requereix esforç,  i hi apareixen moltes dificultats.

Font: El Correu 101, secció Gent de moviment, pàg. 20. Estiu 2019. Text: Júlia Pérez (membre del Consell de Redacció)



Etiquetes

Comparteix