Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Entrevistes

Jordi Martínez i Aina Ribé Caps de Pioners i Caravel·les a l'AEiG Perot Guinarda
20.09.2019

"Per conèixer, estimar i respectar la natura cal interferir-hi directament"

Jordi Martínez i Aina Ribé, caps de l'AEiG Perot Guinarda


Aquests campaments heu dedicat alguns dies a recuperar camins antics a la Vall de Siarb en el marc d’un camp de treball. Per què aprofitar els campaments per participar en un camp de treball?

Dins del nostre agrupament tenim unes línies pedagògiques, un dels principals objectius és conèixer, estimar i respectar la natura i creiem que és una bona manera de què els joves s’impliquin en l’entorn per conèixer i viure en primera persona, no només passant uns dies a la natura sinó interferint-hi directament.
 
Perquè el camp de treball del Refugi de la Vall de Siarb? Com el vau escollir?

« Cal que els joves s’impliquin en l’entorn per conèixer i viure en primera persona, no només passant uns dies a la natura sinó interferint-hi directament »

Amb els joves vam fer algunes dinàmiques de com volien que fossin els seus campaments i van arribar a la conclusió que volien fer uns dies de ruta i uns dies de camp de treball, compaginant-ho amb les nostres pròpies activitats.
La primera opció va ser mirar els camps de treball que oferien la web de Campaments i Més i també alguns serveis arreu d’Espanya. No hi havia disponibilitat o era complicada la gestió o la seva efectivitat. A través del nostre correu general de l’agrupament vam veure aquest camp de treball de La Vall de Siarb, ens hi vam posar en contacte i ens va agradar molt i motivar a tots i totes.
 
En què consistia el camp de treball?

Com bé expliquen els directors d’aquest camp “el camp de treball de la Vall de Siarb és un projecte participatiu i col·lectiu que pretén crear un espai de descoberta on a través del senderisme, es descobreixi, s’articuli i es connecti tot el llegat històric cultural i natural del Pallars Sobirà”. Estan creant el que ells diuen un museu de camins, on el senderisme i la història hi tenen un paper principal.
 
Quin tipus de tasques heu dut a terme?

Conjuntament amb un grup internacional les nostres tasques van consistir a recuperar dos camins amb un itinerari similar el qual un era més pendent que l’altre. Antigament el camí més pendent s’utilitzava pels pastors, per anar més directes i per portar els remats cap a la muntanya i l’altre camí que feia més corbes i era una mica més llarg, servia per pujar amb el bestiar de càrrega, per portar la collita cap al poble.
Aquests camins han deixat de ser utilitzats per l’avanç tecnològic del camp i ara, amb aquest projecte, de mica en mica s’aniran recuperant

« Hem conegut i après a partir de la nostra pròpia feina física sobre com es treballava al camp i com n’eren d’importants els camins pels pobles »

més camins per poder ensenyar com era la vida abans dels anys 70.
Començàvem les tasques a les 8:30 fins a les 12:30 ja que amb el sol i la calor era la millor hora per treballar. La nostra feina consistia primordialment a desbrossar, refer murs amb la tècnica de pedra seca, serrar, aplanar el camí... en conclusió habilitar aquests camins pel senderisme.
 
I durant les hores que no realitzàveu tasques de treball, què fèieu?

A l’acabar el camp de treball preparàvem el dinar i ens quedava tota la tarda per la realització de les nostres pròpies activitats, seguint la dinàmica habitual dels nostres campaments paral·lelament del refugi.
Tot i tenir les nostres pròpies activitats vam participar en la inauguració d’aquests dos camins que gràcies al nostre camp, al del grup internacional i d’altres que han vingut anteriorment hem aconseguit que ja siguin practicables. Vam inaugurar-los amb una caminada popular en companyia dels veïns i veïnes del poble i voltants. Anàvem recorrent aquest camí i mentrestant els padrins de la zona ens anaven explicant anècdotes i experiències viscudes quan aquests camins estaven en ús. A la par, nosaltres els hi anàvem explicant quina va ser la nostra aportació a l’hora de restaurar-los. Va ser un intercanvi d’experiències i anècdotes intergeneracional molt maca que vam poder concloure amb un pica-pica.
 
Us vau allotjar al Refugi o vau seguir la dinàmica dels campaments en tendes, cuinant-vos els propis àpats i autogestionant-vos la rutina?

Vam seguir la dinàmica dels nostres campaments i vam acampar amb tendes a 5 minuts caminant del poble, terreny que ens va facilitar el mateix refugi. Hi havia espai i acomodacions necessàries per estar-hi.
 
Què us ha aportat participar d’aquest camp de treball?

Ens ha aportat coneixements i implicació sobre la història i el patrimoni d’aquest parc, hem conegut i après a partir de la nostra pròpia feina física sobre com es treballava al camp i com n’eren d’importants els camins pels pobles, ja que era l’única via de comunicació per arribar als seus camps i poder-los llaurar.
 
El recomanaríeu?

I tant! Ha sigut una experiència molt bona i gratificant tant pels Pioners i Caravel·les, per nosaltres com a caps i segons el feedback que ens han tornat també per al refugi. Hi ha hagut molt bon tracte per part del Marc i la Gemma que es nota que estimen el projecte i transmeten aquest apreci i amor per la natura fent que et sentis dins d’aquest projecte que amb poc temps de vida ja ha crescut molt i esperem que segueixi creixent. Han aconseguit en tot moment que ens sentíssim part de la història i d’aquest indret.


Comparteix