Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Entrevistes

Pau López i Vicente Exresponsable pedagògic general de MEG (1990 - 1994)
25.02.2020

"Com a cap aprens vivències i això comporta la construcció de criteris"

Pau López i Vicente


Versió extensa de l'entrevista publicada a El correu

 
Pau López i Vicente. Va ser cap d'agrupament als AE La Salle Barceloneta i Rafael Casanoca i comissari del Sector III. També va ser responsable de la Troca, la formació per a caps d’agrupament, i finalment va assumir el càrrec de responsable pedagògic general de l’entitat. És mestre, llicenciat en Filosofia i Ciències de l’Educació i doctor en Psicologia. Actualment coordinador del Màster Universitari en Formació del Professorat d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat de la Universitat Ramon Llull.

Del passat al present

Podries explicar-nos què et va motivar a iniciar-te a Minyons Escoltes i Guies l’any 1974, i quin va ser el teu recorregut dins de l’associació?

Jo vaig començar amb la idea al cap de ser mestre, precisament, i quan em van convidar a formar part del cau jo estudiava magisteri. Era com una extensió de la feina. Sempre ho he barrejat tot. Ara a la facultat, per exemple, faig servir moltes coses que vénen de l'escoltisme. Per exemple, recursos de la formació d'aprofundiment o de la formació de formadors els he fet servir ara amb la gent del màster de secundària o amb la gent d'orientació psicopedagògica.

Vaig començar a fer de cap a una associació. Més tard van començar un Agrupament a Barcelona i vaig ser-ne el cap d'agrupament. Durant aquesta època, també era adjunt de pioners. {C}{C}{C}{C}{C}{C}{C}{C}{C}

« La formació dels caps és indispensable. »

Després vaig ser comissari al Sector 3, després responsable de Troca -la formació de caps d'agrupament-, i llavors vaig ser responsable pedagògic general a Minyons Escoltes i Guies. Finalment, vaig ser responsable pedagògic de la MSC. L'any 2000 vaig parar.

Podries parlar-nos sobre la tasca educativa que has dut a terme específicament dins del món de l'escoltisme?

Dintre l'escoltisme, amb un grup de quatre o cinc persones lligades a l'educació i a la psicologia, m'encarregava de la Formació Bàsica. A banda d'això, vaig ser comissari, i em vaig encarregar de la formació de tot el que era la Demarcació de Barcelona que era l'actual però també hi havia les comarques del Maresme i Baix Llobregat. L'equip amb qui treballava, organitzava la FOCA Bàsica a tota aquesta demarcació. Fèiem grups de 30 o 40 caps i repetíem. Barrejàvem dues demarcacions i repetíem la trobada. Va ser una època molt intensa.

D'aquí, vaig passar la Troca, on vam dissenyar la formació de caps d'agrupament. Més tard em van proposar de ser el responsable pedagògic general. Aquí és on vam inventar la taula pedagògica, que significa que cada Demarcació amb el seu equip de FOCA ens trobàvem una vegada al mes i posàvem punts en comú per anar a la mateixa línia en les formacions. Amb aquest equip general de FOCA es va crear un equip general d'aprofundiment, els equips de Troca, els equips de Formiga, els equips de FEM, etc. És a dir, que l'equip central teníem com a satèl·lits a cinc o sis equips. A més d'aquests centrals, hi havia els de totes les demarcacions.

Per què vas considerar que era important fomentar la formació i l'educació dels i les caps?

El que jo pensava, quan tenia 25 o 30 anys, no ho sé molt bé. Però el que veig ara és que és indispensable. És a dir, hi ha una cosa que és crear actituds de ciutadania, de fer comunitat, de col·laborar amb l'ambient, etc. en resum, de compromís social. El que fèiem, de fet, era animar a la gent perquè s'hi posessin. És allò de fer-se càrrec de la feina que hi ha: m'adono de les coses, i me'n faig responsable. Si agafes qualsevol punt de la llei escolta, cada idea de compromís està definit d'una manera molt senzilla que es tradueix a la realitat fent de cap, anant a trobades de formació i compartint reflexions i rialles entre tots els caps. A partir d'aquest moment, et sembla impossible que les persones no considerin 'normals' les actituds col·laboratives, solidàries, etc.

« Hi ha entorns socials, educatius, etc. que ens humanitzen. L'entorn de l'escoltisme és un entorn que ajuda a crear criteris. »

Com a cap aprens de vivències, i això comporta la construcció de criteris: si jo construeixo, fabrico criteris, i quan parlem d'ideologia, valors, etc. vas creant les teves pròpies conviccions, i aquestes conviccions et fan humà. M'agradaria fer referència a un fragment d'un llibre d'Eudald Carbonell que diu que 'som homínids però ens estem fent humans'. A partir d'aquí jo diria que hi ha entorns socials, educatius, etc. que ens humanitzen. L'entorn de l'escoltisme és un entorn que ajuda a crear criteris.

Creus que hi ha diferència entre la formació bàsica que proposa l'escoltisme i la formació de monitors en el lleure 'estàndard'?

Sí, crec que hi ha diferència. Conec poc la formació de monitors estàndard però tinc al cap programes de monitors perquè hi ha gent de la mateixa facultat on treballo que ha aconseguit el carnet de monitor a través d'aquesta formació estàndard.

Hi ha una diferència bestial i interessant. L'escoltisme no ha perdut la idea bàsica de fer una formació vivencial. Per tant, no fem una formació d'aula sinó que sortim un cap de setmana i no muntem una pissarra, muntem un taller que pot ser de la forma que vulguis. Però aquesta forma vivencial per mi és una aportació fonamental de l'escoltisme, i tota la gent que treballem al món de l'educació, hem transportat això. Qui ha estat al cau té una forma diferent de fer les coses a partir de la base que no és important el que jo ensenyo si no el que tu aprens. Aquesta idea és bàsica.

Estàs al dia de com s'organitzen i com funcionen les formacions per a caps actualment?

Estic molt poc al dia. Cada any vaig al senat i allà expliquen idees generals de com funcionen però no hi estic posat. Ja deu fer tres o quatre anys que vaig fer l'última xerrada. Segur que la formació, però, la fan molt bé, millor que a la meva època, però personalment hi ha un moment que ja va bé distanciar-te perquè no lligues.

Quins punts forts trobes a la formació de caps bàsica?

El punt més fort que té la formació bàsica no és el contingut, sinó la forma de fer-ho. Els continguts podran variar. N'hi ha alguns que són bàsics i que s'han de posar perquè són importants de treballar com temes d'intel·ligència emocional, de pensament lateral, de lideratge o de comunicació assertiva. Aquests temes et donen eines d'actuació que t'aporten seguretat i agilitat.

Hi trobes alguna mancança?

Potser hi ha una mancança i és que no aprofitem el bagatge anterior. És a dir, si abans que tu, un altre ha estat responsable d'aquell grup de foca, o general, o d'aprofundiment, o de formiga, o el que sigui, aprofitem poc el que han après els altres. Clar, aquest equip que ho ha fet pot dir: 'mira, no t'explicaré tota la meva història però hi ha dues activitats que són fonamentals perquè surten molt bé'. La idea és que, per exemple, si ets professor de guitarra, pots fer una tutoria amb nois i noies de 14 anys, però si rasques una mica la guitarra, això ajuda. Portes la cançó, portes la lletra, etc.

Sobre els formadors i formadores, què és el que més valores?

Del que jo conec de la meva època, és que la gent que es posa a fer de formador té uns criteris, una forma de fer i unes ganes de fer molt importants.

Actualment, la gent que es posa a equips de formació solen ser graduats i això és una diferència curiosa d'anys anteriors. Llavors, els llicenciats o graduats eren minoria a l'equip, i ara és al revés. Això és molt important perquè poden aportar coneixements diferents. Un equip que sigui multidisciplinari o interdisciplinari és fantàstic i això els formadors ho tenen.
 
Els i les caps

Pots parlar-nos sobre la importància que consideres que té la tasca educativa que duen a terme els i les caps?

Jo emfatitzaria amb la tasca educativa que es fa amb els joves, que significa, amb ells mateixos. És a dir, el fet que decidir que jo em faig càrrec que aquest nen o nena faci una cosa, vol dir que aprenc coses.

« La tasca educativa des de Pioners fins a caps és la que socialment té més repercussió. »

La tasca educativa per fer una millor societat és la que fan els caps transmetent uns valors bàsics, humans. Considero, també, que la tasca educativa més important és la que es fa des de Pioners fins a caps; és la que socialment té més repercussió.

Creus que la societat, en general, coneix i valora aquesta tasca?

Francament, penso que no. Ara, el que passa és que si cada vegada hi ha més caps i més nens, i som 16.000 a Minyons, per exemple, més les persones que hi ha a esplais, a Escoltes Catalans, etc., sense pretendre que salvem el món, si hi ha aquest nombre de gent implicada és perquè la influència és molt important, i penso que també s'ha de cuidar la fidelització de totes les persones implicades, encara que ja no siguin del cau.

Hi ha alguna cosa que diferenciï a les persones que han sigut caps d'un agrupament escolta, de les persones que no ho han sigut?

Sí. Al cau crees criteris, actituds i aptituds que es fomenten i es cultiven a nivell d'escoltisme són molt importants. Aprens petites coses que milloren l’organització humana, sigui de l'escala de veïns o de la família.

A l'àmbit laboral és evident que des de fa uns quants anys que es parla sobre el desenvolupament de competències personals, i queda claríssim que fer de cap, o haver fet de cap, permet desenvolupar unes competències. Conec, directament, a professors de secundària que apliquen moltes coses de les quals feien al cau a l'aula. Si tots els mestres haguessin passat pel cau, serien encara millors del que ho són ara.

« A partir de quan ets cap i comparteixes formacions i rialles amb altres caps, et sembla impossible que les persones no considerin 'normals' les actituds col·laboratives i solidàries. »

A banda d'això, a l'hora de seleccionar personal a l'àmbit laboral, haver passat pel cau penso que influeix si la persona que et selecciona és d'aquests '100.000' o més que saben de què va. Això ho vaig comprovar a Bèlgica, on el 100% de la població passa pel moviment escolta. Llavors, és clar, el tema de l'escoltisme és un factor que si falta al teu Currículum no et contracten. De la mateixa manera que passa als Estats Units quan et demanen quin voluntariat fas. Jo recomano a tots els meus alumnes que posin al currículum que han fet alguna cosa relacionada amb el cau o amb l'esplai perquè és indispensable. Hi ha un estudi de l'any 2015, de l'Agència de Qualitat Universitària, que justament parla sobre què demanen les persones que s'encarreguen de la selecció de personal als aspirants a una feina, i una de les coses que hi posa és que es tingui experiència i habilitat en dinamitzar i relacionar-se amb grups de nens. Jo penso que el valor afegit de l'escoltisme és molt important.

Com veus el futur de l'escoltisme tenint en compte les vivències del passat? Penses que la joventut segueix implicant-s'hi al mateix nivell?

Jo el veig positivament però també seleccionant coses. Hi ha coses que són 'palla' i que ja no cal seguir fent com anys enrere. Els epicentres, per mi, són: que la gent aprengui a col·laborar amb els companys, que la gent aprengui a ser sensible, que es facin càrrec del que passa al món i aconseguir no ser indiferent a la societat. Aquests nuclis són molt senzills i molt reduïts. Per altra banda, hi ha les habilitats: per parlar, per organitzar-se, per tenir iniciativa, etc.  Els valors, si no es tradueixen en fets, són paraules.

Sospito que els joves no s'impliquen al mateix nivell ara que quan jo era dins de Minyons. Això ho intueixo per un tema social i econòmic: el tema del futur. Quan el futur es veu negre, penses que no val la pena esforçar-s'hi. En canvi, quan el futur es veu clar, penses que el teu esforç es traduirà en alguna cosa. Això és la pedagogia de l'esforç: l'esforç amb sentit. S'hauria de veure què cal treballar per minvar això. En realitat, els que estem deprimits som els adults. Com que els adults no veiem futur, transmetem aquesta sensació als adolescents, que són el nostre mirall. El que transmetem mestres, caps, etc. són les possibilitats dels joves. És molt important que l'adult busqui, vegi i expliqui aquestes possibilitats als adolescents.


Text: Irene Mas, membre del Consell de Redacció


 


Comparteix