Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Entrevistes

Miquel Àngel Essomba Exresponsable pedagògic de MEG (1995-1998) i autor del llibre 'CODI OBERT. Programari lliure per a caps'
30.07.2020

"Els agrupaments fan educació comunitària i l’educació comunitària no tanca mai"



Miquel Àngel Essomba. Va ser infant a l’AEiG Sant Pius Xè, cap i cap d’agrupament a l’AEiG Salvador Espriu, i ara és pare de l’AEiG Perot Guinarda, tots de Barcelona. A MEG va ser membre de l’equip de Desenvolupament Comunitari entre 1989 i 1992, i responsable pedagògic general de 1995 a 1998. És l’autor del llibre CODI OBERT. Programari lliure per a caps. És doctor en Pedagogia i director de la càtedra d’Educació Comunitària a la UAB, entre d’altres, així com excomissionat d’Educació, Infància i Joventut a l’Ajuntament de Barcelona.


Quin creus que és el paper que han de tenir els agrupaments i les entitats escoltes que els agrupen aquest estiu de desconfinament?

« Els agrupaments s’han reinventat i han fet escoltisme de forma diferent, però amb el mateix esperit educador i de servei »

A diferència de les escoles, els agrupaments no han tancat durant el confinament. Això és perquè els agrupaments fan educació comunitària i l’educació comunitària no tanca mai. Amb tot, les condicions del context han canviat i els agrupaments s’han reinventat a si mateixos i han fet escoltisme de forma diferent, però amb el mateix esperit educador i de servei. Ara a l’estiu ha de passar el mateix: no es podran fer els campaments com abans de la pandèmia (almenys aquest any), però això no significa que calgui renunciar a fer-los. Cal trobar fórmules imaginatives, creatives, per seguir tirant endavant. Potser menys dies, potser reorganitzant les funcions dels equips de caps, però no hem de deixar de fer campaments d’estiu.

Creus que és important que el lleure educatiu de base associativa pugui mantenir les seves activitats d’estiu (o unes d’adaptades)? Per què?

Els infants i els adolescents han estat els grans oblidats d’aquest confinament. D’avui per demà se’ls ha tancat a casa i, després, només se’ls ha deixat sortir de forma molt restrictiva. Aquesta situació va en contra del que necessiten pel seu ple desenvolupament: campar a l’aire lliure, posar a prova les seves habilitats motrius, relacionar-se amb altres infants, descobrir el món. Així doncs, necessiten, més que cap altre any, el contacte amb la natura,

« Els infants i els adolescents han estat els grans oblidats d’aquest confinament »

retrobar-se amb la seva colla del cau i gaudir del lleure amb un sentit educatiu. Ja han estat prou castigats i estressats durant tot el confinament. Ara és el seu moment i els grans hem de fer tot el possible per retornar-los el seu temps.

Quins són els majors reptes davant dels quals es poden trobar? I com es podrien salvar o, si més no, pal·liar?

La clau de tot és trobar un equilibri entre salut i educació. La Covid-19 encara és un coronavirus força desconegut i cal actuar amb la prudència que ens demanen els especialistes: higiene, protecció i prevenció. Però actuar amb prudència no significa no actuar. Hem d’adquirir uns nous hàbits: neteja constant de mans, jocs que es poden fer amb una certa distància, dormir en espais més amples. I també hem de repensar com apliquem els dinamismes del Mètode: donar més importància als petits grups (sisenes, patrulles, equips), assumir noves responsabilitats en els càrrecs individuals relacionats amb la salut, fer projectes de servei que ajudin les persones que més estan patint amb la pandèmia, etc.. És temps de posar-se a treballar per als altres.

Més enllà de les activitats d’estiu, caldrà plantejar com fem cau en la nova normalitat. Com te l’imagines?

En cap àmbit de la vida res serà el mateix d’ara endavant. Canviaran les formes de treballar, de relacionar-nos, de gaudir de la cultura. L’escoltisme tampoc no podrà ser el mateix. Haurem de repensar la freqüència de les nostres trobades per preparar projectes amb les unitats: fem cau algun dia entre setmana a la tarda?, concentrem el temps de cau en un cap de setmana al mes? També haurem de veure com introduïm la vida telemàtica en les nostres activitats:

« En el nou context social, l’escoltisme té mil reptes davant pels quals pot fer molt bona feina »

reunions de famílies per videoconferència?, formacions de caps en línia? Hem d’estar obertes a tot, dialogar molt i trobar les millor solucions per a cada problema que ens anem trobant, sense perdre l’essència educativa de l’escoltisme.

Què poden aportar els caus en l’educació, entesa de manera comunitària, dels infants i dels joves en aquesta nova conjuntura?

L’escoltisme és un moviment social, no només educatiu. Existeix per educar infants i joves, però també per construir un món millor. En el nou context social, l’escoltisme té mil reptes davant pels quals pot fer molt bona feina. La nova normalitat portarà tancament social, discriminació de minories i solitud. Els caus poden ser espais que creïn relació i que lluitin contra els qui neguen la diversitat. També veurem canvis en la relació amb el món físic: canvi climàtic, contaminació, desforestació. L’escoltisme ha de seguir estant al servei de la natura, amb l’ús de formes sostenibles de mobilitat, amb la recuperació de camins i boscos, amb la neteja d’àrees naturals protegides. Sempre a punt!
 


Comparteix