Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Entrevistes

Maria Gil Martos Combina la seva passió pel cau amb el voluntariat a la colla de diables La Satànica de Sant Andreu
15.01.2021

De la iniciativa de caps i infants poden sorgir noves associacions culturals

Maria Gil Martos (AEiG Santa Eulàlia)



 
Maria Gil Martos Va arribar a l’AEiG Santa Eulàlia com a caravel·la de primer any i aquest ja n’és el tercer com a cap, després de dos com a cap d’agrupament. Combina la seva passió pel cau amb el voluntariat a la colla de diables La Satànica de Sant Andreu, de la qual és la responsable dels diablons, els infants d’entre 8 i 17 anys de l’associació. A més, actualment estudia Pedagogia a la Universitat de Barcelona i es troba en l’últim curs de la carrera.

Explica’m breument què feu a la colla
Realitzem una gran diversitat d’activitats, però ens centrem, principalment, en la cultura de foc.

« Som conscients de la importància d’aquests vincles i, per això, és el moment de d’impulsar-los »

La colla està dividida en tres seccions: tabalers (percussió), diablons (els més petits de la colla) i els diables (les persones adultes). Al barri de Sant Andreu, organitzem la festa dels Tres Tombs Infernals, que combina teatre, espectacle pirotècnic i musical. Fora de la nostra zona, quan ens conviden, anem a les festes majors dels altres barris per fer-hi correfocs i després nosaltres els convidem a les de Sant Andreu. D’aquesta manera, podem teixir una xarxa de colles de diables i dimonis d’àmbit global dins la ciutat de Barcelona.

Com descriuries el vincle entre els agrupaments i les associacions d’àmbit cultural al barri o poble?
Són molt importants perquè, a part que dona a conèixer els agrupaments i la seva tasca al barri, aquest vincle fa que la cultura popular pugui créixer. A la Satànica de Sant Andreu, la majoria de nosaltres provenim de l’AEiG Santa Eulàlia, l’AEiG Gregal i l’AE Pare Bertran i el projecte de la colla neix de la idea que van tenir els pioners i caravel·les de l’AE Pare Bertran. En un context més general, podríem dir que gràcies a la iniciativa dels caps i els infants es poden formar noves associacions culturals a la zona que atenen els interessos i motivacions de cadascú. 

Com creus que ha d’evolucionar aquest vincle en temps de pandèmia?
Ens hauríem de donar més suport ara, en el context en el qual ens trobem, perquè la pandèmia dificulta la tasca educativa dels agrupaments. Amb els caus en línia és molt més complicat transmetre els valors que volem fer arribar als infants. Tot és molt fred a partir d’una càmera i costa representar tot allò que des dels agrupaments volem treballar i traslladar als infants. Crec que a partir de les xarxes construïdes amb les biblioteques, els centres cívics i altres entitats de caire popular podríem crear activitats, projectes, tallers o xerrades i proporcionar espais on poder desenvolupar la nostra tasca. A més, comptaríem amb noves perspectives i idees que ens ajudarien a poder replantejar com fem cau en aquests temps tan difícils i canviants. Som conscients del paper clau que tenen aquestes xarxes i, per això, en aquests moments seria profitós per a tots, tant per als agrupaments com per a les entitats, donar un impuls a aquest lligam i fer-lo més fort.

Què creus que ens podem aportar entre agrupaments i associacions de barri o poble?
Els agrupaments poden aportar persones amb implicació, amb ganes de treballar i de construir projectes nous. Estem formats essencialment per joves i, per això, també som una font d’idees, de punts de vista, de coneixements i de perspectives diferents que, com he dit abans, poden ajudar a crear més i millors recursos. Per part de les associacions de barri, poden aportar materials, guiatge i consell sobre com assolir els objectius que cada curs ens plantegem els agrupaments o proporcionar espais on realitzar activitats. Tot això per mantenir la cultura popular en constant moviment i creixement.

En un món dominat per la cultura global, quin creus que és el futur de la cultura popular?
Ara mateix s’està potenciant molt la cultura de barri o de poble, la que tenim més pròxima. Veus que tothom està connectat. Alguns som de cau, altres pertanyen a colles de gegants, de diables, gent que treballa a les biblioteques, als centres cívics... El que em preocupa és que, si la pandèmia segueix així, aquests vincles es puguin debilitar fins a desaparèixer, és a dir, que es trenqui el teixit de barri. Ara mateix, costa molt fer xarxa, costa que la cultura popular avanci i el que no volem és que el fet d’estar tancats sense activitats culturals al barri o al poble provoqui que la gent perdi l’interès en aquestes associacions i les seves activitats.

Font: El Correu 104, secció Gent de moviment pàg. 20. Hivern 2020


Etiquetes

Comparteix