Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Entrevistes

David Gómez i Maurel, Comissari general
18.01.2021

"MEG per la nostra història i la nostra diversitat, per l’exemple que es dóna dia a dia i perquè m’ha fet com sóc"


MEG




Olesa, 25 de febrer 1994


Quants anys fa que ets en l’escoltisme?
18 anys. Vaig entrar al cau a primer de llops i daines, al curs 2002-2003. 
A què et dediques professionalment? Sóc tècnic de desenvolupament corporatiu a una associació d’empreses que treballa per fomentar la sostenibilitat i la innovació.

A part de la feina i MEG, a què dediques el teu temps?
El temps que tinc el dedico principalment a les meves amistats i al meu gos. M’agrada desconnectar tan a la muntanya com a la platja i sempre que puc, m’apunto als plans que impliquin música i ballaruques! També procuro viatjar. 

Per què MEG?
Per l’emoció viscuda durant la promesa o l’última nit de campaments, per quan uns infants o joves s’obren al grup, per ser el refugi i espai de confort de tantíssima gent, per les formacions i l’aprenentatge conjunt, pels referents, per la nostra història i la nostra diversitat, per l’exemple que es dóna dia a dia i perquè m’ha fet com sóc (i em segueix ensenyant). 

Un moment de la teva vida escolta?
La promesa de la meva germana petita, que va entrar al cau a TRUC. Va ser molt especial veure com el Cau li va obrir un món i, malgrat jo ja no era a l’Agrupament, em van deixar posar-li el fulard.

Camisa o fulard?
Al Cau d’Olesa es va deixar de dur camisa als anys noranta, per tant, jo sempre he dut només fulard i el considero essencial. Però un estiu, vaig anar d’intendent amb l’AEiG Sant Sadurní (que porten camisa) i me’n van donar una de la unitat per aquells dies. Entre altres coses, va fer que em sentís molt més part del grup i des de llavors la considero una eina pedagògica i simbòlica igual d’important. 

Esterilla o Màrfega?
Al Cau sempre n’hem dit aïllant. 

Defineix-te en una paraula? Resilient.

Si has d’escapar-te, on et trobarem?
Allà on es puguin fer unes bones ballaruques.

Una paraula o frase que fas servir sovint? Cuqui!

Un llibre? El petit príncep. 

Una pel·lícula?
Matilda. Però alhora, sóc molt fan de les sagues com Harry Potter, Star Wars o El Senyor dels Anells.

Una cançó?
No en puc dir pas només una. Diria Què volen aquesta gent de Maria del Mar Bonet, per la intensitat i la referència al compromís social; In the night d’Oques Grasses, pel seu bon rotllo i qualsevol d’ABBA, que em defineix bastant. 

Un principi de la llei escolta?
“Vivim la nostra fe i respectem les conviccions dels altres”, perquè trobo que aquesta part de la Llei és de les més difícils de compaginar amb el nostre esperit crític i si es fa, penso que dóna una visió de la vida molt completa i sana. 

Font: El Correu 104, secció Coneixent... pàg. 6. Hivern 2020


Etiquetes

Comparteix