Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Entrevistes

Raül Romeva Eurodiputat i escolta
12.06.2012

“Hi ha dues coses fonamentals per canviar la percepció de l’activitat política: la transparència i la rendició de comptes”

Raül Romeva.
Parlament Europeu


Recuperem l'entrevista a en Raül Romeva publicada a la revista El Correu núm. 81, l'estiu 2012, on explica el seu passat escolta i com això l'ha influït en la seva activitat.

En Raül va ser membre de l’AEiG Pau Casals (Demarcació del Barcelonès, Sector II) des de Llops fins a Pioners. És doctor en Relacions Internacionals i llicenciat en Ciències Econòmiques, analista de conflictes armats i militant d’ICV. És membre de diverses organitzacions, com Fundació per la Pau, Amnistia Internacional, Greenpeace, Intermón-Oxfam o Òmnium Cultural, entre d’altres. Es defineix com un pacifista i ecologista convençut i ha escrit diverses publicacions sobre drets humans, gestió i prevenció de conflictes, desarmament i desenvolupament. Ha estat eurodiputat des de l’any 2004 i sempre ha jugat un paper molt crític apostant per una Unió Europea més federalista i posicionant- se en contra de les accions de diversos estats membres. Ara, ha anunciat que deixa la política per obrir una nova etapa a la seva vida.

Recordes algun moment del cau amb especial intensitat?
Recordo sobretot els campaments d’estiu, que era quan fèiem les sortides més llargues (sempre amb tenda) i quan podíem fer activitats més elaborades.

Què t’ha aportat el teu pas per l’escoltisme?
Sobretot un conjunt de valors que han estat, i encara continuen presents, en tot allò que faig: responsabilitat, treball en equip, empatia, estima per la natura i el país... 

Els teus fills formen part del moviment escolta?
Encara són petits per anar al cau però sí, la nostra intenció és que, almenys, ho provin. 

Creus que l’escoltisme i el guiatge, o l’associacionisme en general, són una bona escola per a dedicar-se a la política? 
Per descomptat els valors que es treballen en aquests espais com ara el compromís o la capacitat de lideratge van bé en el món de la política, però també en molts altres àmbits. La política no deixa de ser una activitat, en el meu cas temporal, però aquests valors són importants de cara a qualsevol responsabilitat que puguis assumir a la vida.

Quin paper creus que ha de tenir l’educació en el lleure al nostre país?
És un complement fonamental de l’educació reglada, una eina més per a formar ciutadans lliures i crítics, amb capacitat de construir. 

En aquests dies, estàs d’acord que, a banda de la crisi econòmica, també estem vivint una “crisi de valors”?
Vivim una crisi multidimensional: econòmica, sí, però sobretot social, ecològica, institucional, política. I de fet tot això té a veure amb els valors, és clar. És important preocupar-nos pel deute de les institucions públiques, però... i el deute social i ambiental que deixarem als nostres fills i filles? Qui l’ha de pagar, aquest?

Com a eurodiputat, què creus que pot fer la política per recuperar el prestigi i la legitimitat perdudes?
La política la fan les persones, i aquestes són, som, per definició, diverses i a la vegada imperfectes. No obstant, hi ha dues coses que per a mi són fonamentals si volem realment canviar la percepció d’aquesta activitat: la transparència i la rendició de comptes.

Després de diversos assajos sobre la problemàtica social dels conflictes armats, acabes de publicar la teva primera novel·la, Sayonara Sushi, de temàtica ecologista. La ficció permet arribar millor als lectors?
La ficció és un vehicle, simplement diferent al que havia fet servir fins ara. Jo sóc un gran lector de ficció i he après moltes coses gràcies a aquest gènere. D’altra banda, confesso que si m’hi he llençat, és sobretot perquè m’ho passo molt bé escrivint. De fet, confio que, si tot va bé, en vindran més, d’històries.

​A la teva novel·la hi apareix el tema del consum responsable, en relació a l’explotació de la tonyina vermella, espècie en perill d’extinció. Quina és la força de les petites accions individuals, com deixar de menjar sushi, per transformar la societat?
El consumidor és l’actor més determinant. Si aquest producte és tan cobejat és per l’altíssima demanda que hi ha, i per què estem disposats a pagar molts, però molts diners, per consumir-lo. I és precisament aquí on tenim la força. Si no hi ha demanda, necessàriament l’oferta s’hi haurà d’ajustar. D’altra banda, el consumidor o la consumidora és, a més, votant i, per tant, també pot influir en les decisions polítiques posant de manifest quines són les seves demandes davant dels governants que pertoquin.
 
​A la xarxa
És un polític 2.0, ja que considera que les noves tecnologies poden fer de la política un instrument útil, més transparent i participatiu.
El pots seguir a twitter @raulromeva  i al seu bloc www.raulromeva.cat

Text: Carla Liébana i Elisenda Rovira


Comparteix