Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Entrevistes

Clara de Ramon Actriu i escolta
18.06.2012

“Una obra de teatre són un munt de peces que han d’encaixar. Si no està tothom al peu del canó, no funciona”


Text: Estel·la Muñiz (col·laboradora de l’Equip de Comunicació) Fotos: Clara de Ramon i Teatre Nacional de Catalunya


La Clara de Ramon va entrar a l’AEiG Arrels de Mataró (Dem. Vallès-Maresme) a segon any de Pioners i Caravel·les. Ara, sent cap de Llops i Daines, compagina la seva vida al cau amb la interpretació, estudiant a l’Institut del Teatre, actuant a l’obra de teatre Agost i a la sèrie de televisió Kubala, Moreno i Manchón.

Vas entrar en contacte amb el cau anant a un ncasal d’estiu organitzat per l’agrupament que donava l’oportunitat d’anar de campaments. Hi ha alguna diferència entre aquella etapa en què només anaves de campaments i quan vas començar a anar al cau cada dissabte?
Sí, perquè jo veia el que feien, respirava l’ambientdel cau però només a campaments. Quan ets més petit, a Llops o Ràngers, no n’ets tan conscient, de les coses que t’aporta el cau. Però on més he notat la diferència és en conèixer la gent. Jo els coneixia però no estava tot l’any amb una gent amb qui comparteixes cada dissabte i a final de curs fas un projecte. Et sents molt més recompensat quan has anat fent tot l’any, que no quan només vas de campaments.

Quina és la teva trajectòria en el món de la interpretació?
Doncs faig teatre quasi des que vaig néixer. Fa temps estava a un grup amateur a Mataró, fent teatre els dissabtes al matí, i llavors vaig fer la pel·lícula Blog. Ara estic fent una obra de teatre, Agost [al teatre Nacional de Catalunya, fins al 8 de juliol], una sèrie, Kubala, Moreno i Manchón, i estic a l’Institut del Teatre.

Com t’introdueixes el món de la interpretació a nivell professional? Va ser des d’entrar a l’Institut del Teatre o des d’abans?
Va ser abans. A partir d’un càsting vaig fer la pel·lícula Blog i a partir de conèixer gent vaig anar a una representant que em va anar trobant càstings. Va sorgir això del Teatre Nacional i això de la sèrie i llavors vaig decidir provar d’anar a l’Institut del Teatre. És una cosa que tenia al cap des que era petita però no pensava que es pogués fer realitat. Em va començar a sortir bé i em vaig dir: “Prova-ho!”.

Quina és la teva rutina diària?
Em llevo a les 7 del matí, vaig a l’Institut del Teatre, plego cap a les 3 de la tarda, vaig al teatre, acabo a les 12 de la nit i marxo a dormir. Els dies que tinc rodatge em llevo a les 5 del matí, vaig a les 6 al plató, vaig a l’Institut si puc i cap al teatre.
Anar empalmant una cosa darrera d’una altra. I el cau quin paper hi juga?
Ara fa dos mesos que estic amb aquest horari i a més, estic vivint a Barcelona i, clar, entre setmana fem les reunions o per Internet o queden la resta de caps i em donen feina a mi per fer per al cap de setmana. Intentem combinar-nos-ho i i si no podem, quedem algun dia que jo vagi a Mataró.

És compaginable, doncs?
Sí. Jo al principi em vaig espantar perquè pensava que aniria molt cansada, no podria anar al cau, etc., però en tinc ganes. A part d’això, estic en un equip de caps i em sento malament si no hi vaig i els deixo plantats per descansar. Els del teatre em diuen “Com pots fer tantes coses?” i jo els dic “No ho sé, podria no fer-ho, però tinc ganes d’anar-hi, encara que només pugui anarhi els dissabtes al matí, encara que no pugui preparar el cau”.
Quant temps creus que podràs allargar aquesta situació? Fins a quin punt creus que és compaginable una cosa amb l’altra?
Home, segur que hi haurà un moment que diré prou perquè tot té un límit. Però si tens ganes de col·laborar amb el cau, no fent de cap, però fent d’intendent o d’assessorament, alguna cosa pots fer. Jo ho intento. 

T’imaginaves que treballaries amb tot el repertori amb qui fas equip tant al teatre com a la televisió?
Al contrari! M’ho imaginava tan poc, que estaria fent el que estic fent ara! Era una cosa que m’imaginava des de petita però com un somni. Ara m’hi he trobat, treballant amb la gent ambqui treballo i encara no sóc conscient que estic fent el que volia fer. No m’ho arribo a creure. Jo intento aprofitar-ho al màxim perquè avui estic aquí, però demà puc estar sense res. El que sí que noto és que haver treballat amb qui he treballat em dóna més confiança en tot allò que faig. Jo de seguida em trobo insegura a l’hora d’actuar, però havent treballat a fora de l’Institut és com “Va! Que pots fer una mica més!”.



Has tingut alguna anècdota divertida anant al cau des de treballar en teatre i televisió?
La primera setmana que va sortir la sèrie van venir tots els nens de Llops dient: “T’hem vist de gòtica, t’hem vist de gòtica!”. Em va fer molta gràcia perquè em pensava que no em veuria ningú. Els pares també em deien “T’hem vist a la televisió”. Respecte a Agost, m’han vingut a veure alguns caps, pregunten com va...

« Els valors de compromís, esperit crític, treball en equip i el voluntariat em surten sols »

Creus que el cau t’ha ensenyat alguna cosa que t’ha ajudat després en el treball professional?
​Tinc el sentit de compromís. Quan tu vas al cau, tens un compromís amb el cau, i això ho aplico a tots els àmbits de la meva vida. Intento compaginar- ho tot i fer-ho encabir si m’he compromès amb una cosa. A part d’això, el treball en equip. Jo crec que és una cosa que tinc assimilada des de petita. Tot i que no anava al cau, conec molta gent del cau, hi he fet molta vida, i els valors de compromís, esperit crític, treball en equip i el voluntariat em surten sols. Tot això és aplicable, perquè una obra de teatre són un munt de peces que han d’encaixar i si no està tothom al peu del canó i ajudant per pujar la funció, no funciona. També, no sé si m’ho ha aportat el cau o no, però pensar en positiu davant d’un projecte. Per exemple, ara mateix estem fent un projecte de creació a l’Institut, doncs intento animar el grup, enfocar-ho tot de cara a allò positiu, sempre que es pugui. Intentar fer cohesió de grup, encara que no surti allò que voldries.

Font: El Correu núm. 81, secció Protagonistes de MEG. Estiu 2012


Comparteix