Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Entrevistes

Manuel Buira i Macarulla membre del grup d'Antics Escoltes i Guies de la FJS
18.02.2013

"M’agradaria saber quants escoltes actuals podrien passar la prova de minyons de primera classe"


Text: Equip coordinador del Grup d’Antics Escoltes i Guies de la Fundació Josep Sans


Text: Equip coordinador del Grup d’Antics Escoltes i Guies de la Fundació Josep Sans
 
Quan vas entrar a l’escoltisme/guiatge?
Vaig entrar a l’escoltisme a l’agrupament de la Mare de Déu de Montserrat, que dirigia Mossèn Batlle, vers l’any 1934.
 
On vas començar?
A l’agrupament mencionat, que compartia el local amb la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, al carrer Diputació de Barcelona. Com a caps recordo en Josep Sans, en París, etc.
 
Quines responsabilitats has tingut dins l’escoltisme/guiatge fins ara?
Jo solament vaig arribar a ser cap de la colla “Oriols”, doncs aviat va venir la guerra.
 
Vas dedicar uns quants anys de la teva vida a l’escoltisme/guiatge. Quins són els valors que més et van marcar?
Malauradament pocs anys, doncs la meva lleva va ser molt perjudicada i, entre un bàndol i l’altre, vaig estar mobilitzat uns 8 anys. En quant a valors, jo diria els de la “feina ben feta”, cosa que Mn. Batlle estimava molt, i és aplicable a tot. He procurat utilitzar-ho.
 
Creus que la situació per la que va travessar el nostre país durant els anys de la dictadura va afavorir l’engrescament de moltes persones per l’escoltisme/guiatge?
Sens dubte, Mossèn Batlle estava assetjat per pares que volien portar els seus fills a l’agrupament.
 
L’escoltisme i el guiatge han anat evolucionant en el decurs del temps. Com valoraries els canvis que has viscut més de prop?
Evidentment que han canviat, nosaltres anàvem a ras de terra, i ara s’enlairen en temes, tecnologia, etc. etc. No obstant m’agradaria saber quants escoltes actuals podrien passar la prova de Minyons de primera classe, malgrat que ara naveguin per internet i vagin a la Lluna.
 
Sembla que la societat en general i en especial la catalana tendeixen cada cop més cap a una laïcitat més gran. Què penses sobre el paper de l’Església en l’escoltisme i si continua tenint sentit la diferenciació entre escoltisme laic i escoltisme catòlic?
Jo crec que per parlar de l’escoltisme catòlic hauríem de començar per tenir uns seminaristes que ho coneguin i ho estimin, per ser-ne els futurs consiliaris. Vàrem tenir fa anys una època que sortiren dels Seminaris nois engrescats per l’escoltisme, i foren els consiliaris que feien realitat l’escoltisme catòlic.

Els aires actuals dels Seminaris els desconec, però no són els de quan fèiem el “Mercat de Calaf”. Jo desitjaria un escoltisme catòlic a casa nostra, com hi és a França, Bèlgica, Itàlia, etc. Un tema per reflexionar: potser podríem donar informació als Seminaris?
 
Vols dirigir alguna recomanació als caps actuals de MEG?
Jo els diria, molt humilment, que no s’hauria de confondre l’educació i el sentit de responsabilitat que dóna l’escoltisme als nois i noies de cara a la muntanya, amb actuacions socials que, encara que meritòries, correspondrien a Càritas o a l’Administració.
 
Podeu trobar l’entrevista completa aquí

Font: El Caliu, , núm.14, hivern 2013.


Comparteix